Compartir experiències entre països i comunitats, reforçar la cooperació entre administracions i posar la ciència al servici del bé comú s’han destacat a València com a elements clau per a previndre i reduir l’impacte dels desastres naturals.
La nova plataforma de l’OCDE
Estos reptes s’han recollit en la Plataforma de l’OCDE per a la Resiliència Regional davant Desastres. Este instrument s’ha llançat este dilluns des de València, durant la primera jornada de la conferència internacional ‘De la crisis a la recuperación: fortaleciendo la resiliencia regional’.
La plataforma naix per a donar suport a països, regions i ciutats en la gestió del risc davant desastres naturals. Per a aconseguir-ho, aposta per compartir experiències i lliçons apreses. Així es busquen estalviar temps i recursos i, sobretot, salvar vides en futurs episodis extrems.
La iniciativa també vol enllaçar millor els nivells nacional, regional i local. L’objectiu és que la informació i els plans no es queden en documents, sinó que arriben allí on ocorren els desastres i on es prenen les decisions més immediates.
Tres fases davant inundacions, incendis o terratrémols
El secretari general adjunt de l’OCDE, František Ružička, ha resumit l’actuació davant inundacions, incendis o seismes en tres fases: prevenció, preparació i recuperació.
Segons Ružička, la prevenció és l’eina més eficaç, encara que no acapara titulars. Ha remarcat que protegix vides i genera importants estalvis econòmics, perquè reduïx els danys que després s’haurien de reparar.
La segona fase és la preparació. Açò inclou l’elaboració de plans d’emergència i la col·laboració prèvia entre institucions i territoris. Una bona preparació permet reaccionar més prompte i de manera coordinada quan es produïx un desastre.
Finalment, Ružička ha explicat que la recuperació ha d’anar més enllà de la rapidesa inicial. Ha defensat que ha de buscar la qualitat, la durabilitat i també la creació de noves oportunitats per a estar millor preparats davant futurs riscos.
Recuperació i prevenció al mateix temps
El viceministre de Territorio, Infraestructura y Desarrollo de Hokkaido (Japó), Masayoshi Kuroda, ha intervingut mitjançant un missatge en vídeo dirigit als assistents.
Kuroda ha assenyalat que el Japó està fent tot el possible per a donar suport a la recuperació després dels desastres. Al mateix temps, ha destacat que impulsen mesures de prevenció i reducció del risc, per a evitar que els danys es repetisquen amb la mateixa intensitat.
Esta combinació de reconstruir i previndre alhora s’ha presentat com un exemple per a altres territoris. La idea és que cada reconstrucció siga també una oportunitat per a reforçar infraestructures i sistemes d’alerta.
Més inversió en ciència per a aprendre dels errors
La comissionada especial del Govern d’Espanya per a la Reconstrucción y Reparación de los Daños Provocados por la dana de 2024, Zulima Pérez, ha remarcat el paper del coneixement en este procés.
Pérez ha assegurat que ‘la transformació per a aprendre dels errors i construir un futur millor té en el coneixement un dels seus pilars’. Ha afegit que Espanya ‘mai havia invertit tant en ciència’, la qual cosa considera fonamental per a millorar la prevenció i la resposta davant nous episodis extrems.
Segons la comissionada, la ciència permet analitzar què ha passat, entendre les causes i dissenyar mesures més eficaces. D’esta manera, cada desastre es convertix també en una font d’aprenentatge per a reduir els riscos futurs.
