La Universitat de València ha obert la primera base de dades sobre la ciència i la medicina valenciana represaliada pel franquisme, un projecte que ha identificat ja 400 metges i científics valencians i que és fruit de tres dècades d’investigació dirigides pel catedràtic emèrit d’Història de la Ciència Josep Lluís Barona.
Amb el títol ‘Ciencia represaliada. Médicos y científicos valencianos represaliados por el franquismo’, la base de dades es presentarà este dijous a les 17.00 hores, al saló d’actes del Palau de Cerveró, seu de l’Institut Interuniversitari López Piñero.
Un mapa de la repressió franquista
Segons ha explicat Barona en un comunicat de la UV, el treball naix de la proposta de ‘documentar la cartografia de la repressió’ i de reflexionar, des d’un punt de vista historiogràfic, sobre ‘l’interés de la perspectiva valenciana’. Per això, la recerca ha aprofundit en centenars de casos de metges i personal sanitari.
En esta llista apareixen infermers i infermeres, matrones, practicants, farmacèutics, químics, naturalistes, enginyers i arquitectes. Tots ells ‘van vore truncada la seua vida i la seua carrera –acadèmica i professional– en els anys de la guerra i, sobretot, en els posteriors, durant la repressió franquista’, ha detallat el director del projecte.
La investigació ha ocupat els últims trenta anys d’un equip format per Barona, al capdavant; Joan Lloret, metge pediatre i antic professor d’Història de la Ciència a la Universitat de València; Àlvar Martínez, professor jubilat de la mateixa universitat i investigador de l’Institut López Piñero; Josep Bernabeu, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universidad de Alicante; i Àngel Beneito, doctor en Geografia i Història i investigador de la memòria històrica, la repressió i l’exili de la guerra civil espanyola.
Barona ha remarcat que la base de dades té voluntat de continuar creixent amb noves aportacions. L’equip espera rebre informació de famílies i d’altres investigadors que ajude a completar les biografies i a localitzar nous casos.
Fonts documentals i ‘fosses de la memòria‘
Segons la UV, la construcció de la base de dades s’ha documentat amb informació procedent de nombrosos arxius oficials. Entre ells hi ha l’Arxiu de la Universitat de València, l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares i l’Arxiu General de la Guerra Civil Española de Salamanca.
‘Hem treballat revisant expedients de depuració, repassant col·lectivament una generació de professionals que en el primer terç del segle XX contribuïren a crear el somni d’un país més lliure i que, desgraciadament, pel resultat de la guerra, han quedat en l’oblit; igual que parlem de fosses de persones que no tenen nom, això, pels dades que ara són públiques, són fosses de la memòria’, ha assenyalat Barona.
En este sentit, ha insistit que l’objectiu principal ‘no és només reivindicar figures com Joan Baptista Peset, José Puche, Luis Urtubey o José Chabás, les persones més eminents i emblemàtiques de la ciència i de la medicina valenciana, sinó també totes aquelles anònimes: posar nom i rostre i, en la mesura que siga possible, arribar a reconstruir la seua biografia, el seu procés de penalització i allò que visqueren al final de la guerra’.
Exilis silenciats i biografies trencades
Barona ha recordat, com a exemple, la recuperació historiogràfica de Francesc Bosch i Morata. Era metge estomatòleg a Xàtiva, conseller de Cultura i fundador de l’Institut d’Estudis Valencians, una figura de gran rellevància mèdica i política que, després de la batalla de l’Ebre en 1938, va haver d’exiliar-se a Mexicali (Mèxic), on va morir en 1950. Allí va aconseguir de nou prestigi professional, però a València va quedar silenciat, ‘com tants altres’, ha apuntat.
Un altre cas és el de Mercedes Maestre, que va ser directora general amb Federica Montseny com a ministra de Sanitat i gestionava, entre altres, les polítiques d’infància. Maestre era socialista i el seu marit, anarquista, i per això, en acabar la guerra, tots dos van haver de fugir a Mèxic.
El seu cas resulta especialment cridaner perquè, segons ha explicat Barona, en els anys seixanta van tornar a València, ‘però d’amagat, i ella va obrir una xicoteta consulta que va passar desapercebuda fins que va morir en els anys huitanta’.
Noms com Peset, Puche, Urtubey, Chabás, Bosch i Maestre formen part del punt de partida d’esta base de dades. Són referents que simbolitzen una generació de professionals expulsats de les seues carreres i del record col·lectiu.
Barona ha fet una crida a ‘la participació de totes aquelles persones que vulguen afegir dades i noms’ a esta primera compilació. Amb esta iniciativa, l’equip investigador pretén obrir la consciència de la societat sobre el que va passar i restituir la dignitat del treball de les exiliades i els exiliats republicans, perquè ‘tots, sense excepció, van vore truncada la seua biografia personal i professional’.
