El metge, professor i catedràtic emèrit de la Universidad de Granada Nicolás Olea ha sigut investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant, on ha defensat que el cos humà està indissolublement lligat al seu entorn i que la medicina ha d’assumir una responsabilitat preventiva davant els riscos ambientals.
Durant la cerimònia, celebrada al saló d’actes de la Facultat d’Educació, Olea ha afirmat que ‘el cos humà no pot separar-se completament del seu ambient’. Ha remarcat que tot allò que respirem, mengem o bevem deixa una empremta biològica que condiciona la salut.
‘Respirem, mengem, bevem i habitem un món que deixa una empremta biològica en nosaltres’ i ‘les exposicions no afecten necessàriament de la mateixa manera totes les persones’, ha explicat l’epidemiòleg ambiental, considerat un dels principals experts mundials en este camp.
Responsabilitat a partir del coneixement
En el seu discurs d’acceptació, Olea s’ha centrat en la idea de ‘com convertir el coneixement en una forma de responsabilitat’. Ha plantejat que la investigació mèdica ha de traduir-se en accions concretes per a evitar malalties abans que apareguen.
Per a desenvolupar esta reflexió, ha pres com a referents quatre figures distingides també com a doctors honoris causa per la Universitat d’Alacant, totes amb trajectòries molt diferents però amb un denominador comú: la seua mirada sobre l’ésser humà i la societat.
En primer lloc, ha citat el doctor Francisco Javier Balmis. Segons ha assenyalat, representa ‘una determinada concepció de la medicina: aquella que entén que l’èxit no consistix únicament a saber com tractar una malaltia, sinó a aconseguir que eixe coneixement arribe a temps per a impedir que la malaltia aparega’.
Ha mencionat també Jane Goodall, igualment doctora honoris causa per la UA, per la seua capacitat de ‘canviar d’escala per a comprendre la nostra pròpia salut i per la necessitat d’ampliar la nostra mirada’. Segons Olea, la perspectiva global de la primatòloga ajuda a entendre la connexió entre salut humana i ecosistemes.
Encara que sense relació directa amb la medicina, ha recorregut a un tercer referent: el poeta uruguaià Mario Benedetti, també doctor honoris causa per la UA. D’ell ha destacat la capacitat de ‘formular preguntes sobre l’ésser humà i trobar paraules capaces de fer-les arribar als altres’, una virtut que considera clau per a la divulgació científica.
Finalment, ha citat l’historiador Bernard Vincent, igualment distingit per la Universitat d’Alacant. D’ell ha subratllat la importància de ‘comprendre el present des de la memòria i el context’, perquè la seua mirada històrica ‘reconstrueix societats’ i oferix claus útils per a la medicina i la salut pública.
Malalties amb causes múltiples
A partir d’estes quatre figures, Olea ha explicat la seua visió de la medicina i de l’epidemiologia ambiental. Ha insistit que els fenòmens humans ‘poques vegades tenen una causa única’ i ha recalcat que ‘les malalties tampoc’ en solen tindre.
Segons ha assenyalat, esta manera d’entendre la història i la societat resulta ‘extraordinàriament útil per a la medicina i per a l’epidemiologia’. Permet analitzar com es combinen factors biològics, socials i ambientals en l’origen de moltes malalties cròniques.
‘La medicina pot ser extraordinàriament poderosa quan cura, però també que la seua major ambició hauria de ser evitar el sofriment abans que necessite ser curat’, ha declarat. Ha defensat així una medicina que actue prompte sobre les causes i no només sobre els símptomes.
Olea ha agraït el reconeixement i ha assegurat que ‘l’honor’ rebut l’animarà ‘a continuar intentant que allò que descobrim puga servir per a alguna cosa que està per damunt de nosaltres mateixos: comprendre per a prevenir, prevenir per a protegir i protegir per a cuidar la vida’.
També ha subratllat que ‘el moment de la vida importa, la biologia importa, les condicions socials importen i la vulnerabilitat importa’. Amb eixa frase ha resumit la necessitat d’analitzar cada persona dins del seu context vital concret, inclòs el medi on viu.
Reconeixement al moviment one health
L’acte d’investidura ha estat presidit per la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro. La màxima responsable acadèmica ha destacat que Olea és ‘pioner del que hui s’anomena el moviment one heatlh’, que ha definit com ‘una estratègia mundial que busca augmentar la col·laboració interdisciplinària en la cura de la salut de les persones, els animals i el medi ambient per a implementar i dissenyar polítiques en la millora de la salut pública’.
La rectora ha reivindicat així la importància d’esta visió integrada de la salut, que connecta epidemiologia ambiental, medicina clínica, ciències socials i polítiques públiques, i que inspira el treball del nou doctor honoris causa.
Per la seua part, el catedràtic d’Història de la Ciència de la UA, Josep Bernabeu Mestre, ha sigut l’encarregat de pronunciar la laudatio de Nicolás Olea com a padrí de la cerimònia.
En la seua intervenció, Bernabeu Mestre ha assenyalat que ‘potser un dels conceptes que millor sintetitza el magisteri científic i cívic de Nicolás Olea siga la seua reivindicació del principi de precaució’. Ha remarcat així la seua aposta per actuar davant els riscos ambientals encara que no estiguen completament demostrats tots els mecanismes.
El catedràtic ha recordat que ‘la relació de científics i científiques que han alçat la veu d’alarma sobre els efectes en la salut dels tòxics ambientals és molt àmplia i antiga, però ara ja es tracta d’una urgència crítica, tal com reivindica’ el nou doctor honoris causa.
Bernabeu Mestre ha aportat una dada per a il·lustrar esta situació. Ha destacat ‘el fet que el 70 % del gasto sanitari es destina a pal·liar malalties cròniques relacionades amb problemes mediambientals’, la qual cosa considera un senyal clar de la magnitud del problema.
Segons ha conclòs, el treball d’Olea mostra ‘la interdependència entre entorn i salut humana’, una realitat que ‘exigix un enfocament integral que articule investigació científica, regulació institucional i responsabilitat social’. Ha defensat així la necessitat de coordinar esforços entre científics, administracions i ciutadania per a protegir la salut col·lectiva.
