Científics i experts climàtics han advertit el 10 de novembre, al Parlamento Europeo de Brussel·les, que Europa té set mesos per a preparar-se. Preveuen que El Niño de 2026-2027 serà especialment intens i causarà riscos climàtics i alimentaris.
L’episodi podria comportar temperatures extremes, inundacions i pèrdues de collites. Els experts han fet l’advertiment durant la presentació de la campanya internacional «Alerta El Niño», que reclama accelerar l’adaptació al canvi climàtic.
Antonio Turiel, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ha insistit en la urgència. «Tenemos siete meses antes de que vengan los efectos más desastrosos de este Niño», ha alertat.
El científic, de l’Instituto de Ciencias del Mar de Barcelona, ha explicat que els episodis d’El Niño guanyen intensitat. Segons ha assenyalat, el planeta ja no recupera completament la calor que allibera cada fenomen.
Les conseqüències també poden afectar els cultius europeus. Europa és un dels grans productors mundials de cereals i queda exposada a les altes temperatures i les sequeres.
«Cada vez que viene un Niño hay un estrés en las cosechas, se pierden muchas cosechas por las altas temperaturas y las sequías que genera», ha advertit Turiel.
Riscos per als cultius i les infraestructures
El divulgador climàtic i diputat alacantí de Compromís Juan Bordera ha avisat que els episodis meteorològics extrems seran cada vegada més freqüents. «Esto va a ser la normalidad, es decir, vamos a ir enfrentándonos cada vez con más episodios de este estilo», ha afirmat.
Bordera també ha advertit de les conseqüències humanitàries de l’escalfament global. Episodis anteriors d’El Niño han provocat grans fams i epidèmies.
Segons el diputat, un fenomen més intens en un món més poblat podria causar milions de morts. «Va a haber hambrunas a escala global», ha avisat.
A la Unión Europea, ha dit, l’impacte es notarà en l’encariment de la compra. En altres països, però, les conseqüències podrien ser molt més greus: «en otros países se van a morir de hambre. Literalmente».
Els experts també han alertat de fenòmens més violents a Espanya. Per a este dimecres s’espera l’arribada d’una borrasca, amb vents que podrien arribar als 150 quilòmetres per hora, segons Turiel.
L’investigador ha assenyalat que la temperatura de l’oceà Atlántico continua pujant i ja podria afavorir huracans. «La temperatura del océano Atlántico cada vez es más elevada y ya estamos llegando a un punto en el que puede sustentar huracanes», ha explicat.
També ha advertit: «si seguimos avanzando en esa línea, vamos a llegar a ver auténticos huracanes». A més, ha pronosticat més tornados, granissades extremes i tempestes elèctriques, en un procés que ha descrit com una «tropicalización del planeta».
La dana valenciana i l’adaptació climàtica
L’eurodiputat de Compromís Vicent Marzà, del grup de Los Verdes i amfitrió de la presentació, ha criticat la lentitud de les institucions comunitàries.
Marzà ha reclamat adaptar les infraestructures europees al nou clima i ha recordat les 236 víctimes mortals de la dana valenciana. «No adaptarse, no prevenir cuesta vidas», ha afirmat.
El diputat ha demanat avançar els terminis de la futura legislació europea sobre resiliència climàtica. «Eso es demasiado tarde, porque El Niño ya está aquí. Hay que avanzar esos planes. Hay que ser mucho más rápidos», ha insistit.
Marzà ha facilitat la visita dels científics climàtics al Parlamento Europeo. La iniciativa va començar als Estats Units, impulsada pel director de cinema Adam McKay, autor de la sàtira apocalíptica *»No mires arriba»* (*’Don’t Look Up’*).
