Espanya és a les portes de deixar enrere l’últim estat d’alarma decretat per Pedro Sánchez arran de la pandèmia, però això no representa ni de bon tros el final de les mesures anticovid al país. El Ministeri de l’Interior ha dictat una ordre per prorrogar les restriccions d’entrada a l’estat espanyol per via aèria als passatgers procedents de països de fora de la Unió Europea i de l’espai Schengen fins al 31 de maig.
L’ordre també adapta estes limitacions d’entrada per les fronteres aèries a l’evolució de la pandèmia en els diferents països. Concretament, a partir de l’1 de maig, els viatgers procedents, amb escales o sense, de l’Índia, Brasil, Sud-àfrica, Botswana, les Comores, Ghana, Kènia, Moçambic, Tanzània, Zàmbia, Zimbàbue, Perú i Colòmbia només podran entrar en supòsits concrets. La mesura té l’objectiu d’«afrontar el risc derivat de noves variants i de la situació epidemiològica» d’estos països, indica el ministeri.
Qui pot entrar a Espanya per via aèria?
L’ordre està firmada pel ministre Fernando Grande-Marlaska i publicada este divendres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Concretament, només podran entrar els viatgers procedents d’estos països si són residents a Espanya o a Andorra, o ciutadans espanyols i la seua parella o ascendents i descendents que estiguen a càrrec seu, «sempre que viatgen amb o per reunir-se amb ell».
També podran entrar a l’Estat el personal necessari per a portar a terme activitats de transport aeri, així com personal diplomàtic, consular, d’organitzacions internacionals, militars, de protecció civil i membres d’organitzacions humanitàries en l’exercici de les seues funcions o persones que acrediten de forma documental motius de força major o situació de necessitat, l’entrada dels quals es permetrà per motius humanitaris.
La mesura s’adopta en consonància, expliquen des d’Interior, amb les mesures adoptades pel Ministeri de Sanitat per establir la quarantena a les persones que arriben d’estos països. «Amb l’objectiu d’acompanyar estes mesures i de facilitar-ne el control del compliment, es procedeix a limitar les categories de persones exemptes de la restricció genèrica aplicable a estos països», assenyala el text publicat al BOE.
Les restriccions d’entrada per via aèria a passatgers procedents de països de fora de la Unió Europea i de l’espai Schengen s’han anat prorrogant i adaptant a l’evolució de la pandèmia en els diferents països. L’última pròrroga, que va entrar en vigor el 26 de març, acabava este divendres a la mitjanit.
La crisi de la Covid no perdona: les pèrdues d’Aena
És evident que la pandèmia ha sacsejat el món sencer i ha obligat a crear barreres fins ara inexistents entre països en benefici de la salut dels ciutadans. Per això el sector econòmic dedicat a la mobilitat i als viatges s’ha vist també durament colpejat pel coronavirus. A Espanya, en són exemple els comptes d’Aena, que ha registrat unes pèrdues de 241,2 milions d’euros en el primer trimestre d’este any pels efectes de la pandèmia, segons ha informat este dijous al matí la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Es tracta d’unes pèrdues superiors a les de tot l’exercici del 2020 (-126,8 MEUR). Durant els tres primers mesos de l’any, l’ens va seguir notant l’escassa activitat en el sector aeri, amb un descens del 80,4% de viatgers, fins als 8,2 milions, xifra que equival a un 15,6% de les xifres registrades el primer trimestre del 2019. Aena confia en una millora en la recuperació de l’activitat en el segon trimestre si es flexibilitzen les restriccions i la vacunació avança als principals països europeus.
Si es comptabilitzen les dades de l’aeroport de Luton i dels sis al Brasil, la xifra de passatgers puja fins als 11,4 milions, un 76,4% menys que en el mateix període del 2020.
Pel que fa als ingressos totals consolidats, han disminuït fins als 353,3 milions d’euros, un 54,8% menys respecte els primers tres mesos del 2020. Segons Aena, la reducció del trànsit s’ha traduït en un descens dels ingressos fins als 136,5 milions d’euros, un 72,5% menys. Els ingressos comercials han retrocedit un 17,8%, fins als 173,9 milions d’euros.
