Icíar Bollain rep este dissabte la Palmera de Honor en la gala de clausura de la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani. La directora i guionista ha destacat que rodar a València ha donat vitalitat a les seues pel·lícules.
La cineasta ha parlat del reconeixement en una roda de premsa prèvia a la gala. També ha explicat que els festivals faciliten la trobada entre cineastes i públic.
La Mostra ha dedicat a Bollain un cicle amb set pel·lícules de diferents etapes. La programació es tanca amb *’Te doy mis ojos’*.
El recorregut comença amb *’Hola, ¿estás sola?’* (1995), el seu debut com a directora. Inclou també *’Flores de otro mundo’* (1999), sobre la immigració i les relacions afectives a l’Espanya rural.
El cicle incorpora *’Te doy mis ojos’* (2003), retrat de la violència de gènere que va guanyar set Premios Goya. També projecta *’Mataharis’* (2007), un drama coral sobre secrets i relacions personals.
Completen la selecció *’El olivo’* (2016), *’La boda de Rosa’* (2020) i *’Soy Nevenka’* (2024). Les dues primeres aborden, respectivament, la memòria i els vincles familiars, i la llibertat personal. *’La boda de Rosa’* va rebre dos Premios Goya.
El film *’Soy Nevenka’* s’acosta al cas de Nevenka Fernández i a les conseqüències d’enfrontar-se a l’assetjament i a l’abús de poder.
Els rodatges a la Comunitat Valenciana
Bollain ha explicat que té vincles familiars amb Alacant i relacions personals amb València. Ha descrit el territori com un paisatge entranyable i ha recordat els rodatges de dues de les seues pel·lícules.
Va filmar íntegrament *’La boda de Rosa’* a València. A Castelló va rodar *’El olivo’*, amb intèrprets no professionals com Manuel Cucala, que feia el paper de l’avi.
Sobre este rodatge, Bollain ha afirmat: ‘»tenía todo el sentido rodarla allí: era donde estaban arrancando los olivos milenarios y donde los agricultores empezaron a organizarse para protestar»‘. També ha valorat el caràcter de la zona: ‘»es muy local, pero a la vez muy cosmopolita y abierta. Acoge muy bien la historia. Rodar aquí le da un carácter a la película, muy vivo y vital»‘.
La petjada de *’La boda de Rosa’* tindrà un homenatge en una ruta de llocs cinematogràfics. El Ayuntamiento de València hi col·locarà una escultura de bronze de Candela Peña corrent al costat del Puente de las Flores.
Bollain ha dit que els festivals ‘»acercan también al público, les dan visibilidad, es un momento de encuentro con cineastas y, por supuesto, con el público de la ciudad donde se ve»‘. Sobre la identitat mediterrània de la Mostra, ha afegit: ‘»Me parece muy importante reconocernos como países del Mediterráneo; tenemos mucha cultura común»‘.
La directora ha admés que rebre reconeixements és ‘«estupendo, es un espaldarazo»‘, encara que ha reconegut que li resulten inesperats. Després de 12 o 13 llargmetratges, ha bromejat que ‘»se puede hacer un paquete con todo»‘.
Nascuda a Madrid en 1967, Bollain va debutar com a actriu als 15 anys en *’El Sur’*, de Víctor Erice. Després va participar en més d’una vintena de pel·lícules. En 1991 va fundar la productora La Iguana i va començar a dirigir curtmetratges i llargmetratges.
La major part de les seues pel·lícules s’han estrenat internacionalment. Ha sigut vicepresidenta de la Academia de Cine i ha rebut, entre altres distincions, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (2021) i la Espiga de Honor de la Semana Internacional de Cine de Valladolid (Seminci). El seu cinema de realisme social i sensibilitat humana ha donat a conéixer intèrprets com Luis Tosar, Candela Peña i Anna Castillo.
