La Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha anunciat que concedix la Palmera d’Honor de la seua 41a edició a la directora, guionista i actriu Iciar Bollaín, en reconeixement a una trajectòria cinematogràfica marcada pel compromís social i molt vinculada a València i a la Comunitat Valenciana.
Segons ha informat l’Ajuntament de València, el guardó reconeix ‘una trajectòria cinematogràfica marcada pel seu profund compromís social i una innata sensibilitat per a retratar les desigualtats, l’abús de poder, els conflictes i les històries de dones que travessen la nostra societat’.
La cineasta rebrà la Palmera d’Honor en la gala de clausura del festival, prevista per al 14 de novembre. Abans de l’acte oficial, mantindrà un encontre amb el públic en La Filmoteca, que coorganitza una retrospectiva que permetrà repassar la seua filmografia.
El regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luís Moreno, ha destacat de Bollaín la seua aposta per ‘un univers cinematogràfic molt particular i on part de la seua filmografia està molt lligada al relat mediterrani del festival de la Mostra’, amb títols com ‘La boda de Rosa’ o ‘El olivo’.
Per la seua part, la directora de la Mostra i subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals del Palau de la Música de València, Sara Mansanet, ha subratllat que, com este reconeixement, es vol destacar també ‘una cineasta indispensable que ha sabut agitar consciències i emocionar a parts iguals a través de la gran pantalla, sumat al seu ferri compromís amb la igualtat de la dona en la indústria audiovisual’.
Retrospectiva a la Filmoteca Valenciana
La Filmoteca Valenciana ha organitzat una retrospectiva que reunix set llargmetratges de Bollaín i que recorre diferents etapes de la seua carrera. El cicle permet vore des dels seus inicis com a directora fins als seus treballs més recents.
Entre els títols seleccionats figura ‘Hola, ¿estás sola?’ (1995), una història sobre l’amistat amb la qual va debutar en la direcció. També ‘Flores de otro mundo’ (1999), un acostament a la immigració i a les relacions afectives en l’Espanya rural, i ‘Te doy mis ojos’ (2003), contundent retrat de la violència de gènere guardonat amb set Premis Goya.
La retrospectiva inclou igualment ‘Mataharis’ (2007), un drama coral sobre secrets i relacions personals. A més, el públic podrà vore ‘El olivo’ (2016), una faula sobre la memòria, els vincles familiars i la defensa del territori.
El programa es completa amb ‘La boda de Rosa’ (2020), una comèdia sobre la llibertat personal reconeguda amb dos Premis Goya, i ‘Soy Nevenka’ (2024), aproximació al cas de Nevenka Fernández i a les conseqüències d’enfrontar-se a l’assetjament i a l’abús de poder.
José Luís Moreno ha remarcat que ‘el seu treball ha estat present en alguns dels principals festivals nacionals i internacionals i ha contribuït a consolidar una mirada cinematogràfica reconeixible, compromesa i estretament vinculada a la realitat social dels nostres dies’.
A més de la seua trajectòria com a directora, Bollaín és una de les sòcies fundadores de l’Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales (CIMA). Esta entitat treballa des de 2006 per a fomentar una presència equilibrada de dones en el sector audiovisual i impulsar una representació més diversa en el cinema i els mitjans.
Vincle amb València i la Comunitat Valenciana
La relació d’Iciar Bollaín amb la Comunitat Valenciana s’ha intensificat especialment amb ‘La boda de Rosa’ (2020). Esta producció, amb participació valenciana de l’Institut Valencià de Cultura i Turanga Films, es va rodar íntegrament al territori.
El film va tindre localitzacions en la ciutat de València, Benicàssim i altres municipis de la província. La mateixa cineasta va destacar la ‘luminosidad, bullicio y alegría de vivir’ de València i Benicàssim com a elements que va voler traslladar a la pel·lícula, segons ha recordat el consistori.
El vincle va continuar amb el preestrena de ‘La boda de Rosa’ en la Filmoteca d’Estiu, en agost de 2020, on van assistir Bollaín i part de l’equip del film. ‘El olivo’ (2016), rodada també parcialment en la província de Castelló, reforça encara més esta connexió amb el territori.
La posterior presentació de ‘Maixabel’ en la Filmoteca Valenciana va consolidar la relació de la directora amb la Comunitat Valenciana i les seues institucions culturals. Ara, la Palmera d’Honor de la 41a Mostra de València afegix un nou capítol a esta trajectòria compartida entre la cineasta i la ciutat.
