L’incendi forestal de Bejís (Castelló) de 2022, que va arrasar 18.538 hectàrees, ha tingut un impacte climàtic equivalent a 626.000 tones de diòxid de carboni (CO₂), una quantitat superior a totes les emissions generades en un any per la ciutat de València i que s’acosta al 0,22 % de les emissions anuals d’Espanya de gasos d’efecte hivernacle.
Segons un estudi de l’Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke), este gran incendi mediterrani ha deixat una petjada climàtica molt significativa. El treball ha desenvolupat una metodologia nova per a estimar amb més precisió les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a focs forestals de gran magnitud.
El resultat s’ha publicat en la revista científica ‘Fire‘ i l’han signat Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva, d’ITACA-UPV, junt amb Mauricio Acuna, del Natural Resources Institute Finland. La UPV ha detallat les principales conclusions en un comunicat.
Impacte climàtic i risc d’incendis
Helena van den Berg Sesma ha remarcat que ‘els resultats posen de manifest que els incendis no sols generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un important impacte climàtic‘. Segons la investigadora, l’anàlisi d’emissions ajuda a quantificar millor eixe impacte sobre l’atmosfera.
Quan crema un bosc, una part del carboni que s’ha acumulat durant anys en arbres, arbustos i altra vegetació es libera de nou a l’atmosfera en forma de gasos d’efecte hivernacle. A més, la pèrdua de massa forestal reduïx durant un temps la capacitat de l’ecosistema per a absorbir CO₂.
Edgar Lorenzo-Sáez, investigador d’ITACA-UPV, ha explicat que ‘el calfament global derivat del canvi climàtic afavorix condicions de major risc d’incendi, mentres que els grans focs poden afegir gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i reduir temporalment la capacitat d’absorció de carboni dels ecosistemes’. Això crea un cercle que pot intensificar tant el risc com les conseqüències dels incendis.
Per este motiu, els autors insistixen que cal abordar els grans incendis no sols des de l’extinció, sinó també des de la prevenció, l’adaptació al canvi climàtic i una gestió forestal sostenible i continuada en el temps. Estes línies d’actuació poden reduir tant la probabilitat de focs molt intensos com la seua petjada climàtica.
Una metodologia adaptada al mosaic mediterrani
Una de les principals novetats de la investigació és que té en compte la gran diversitat del paisatge mediterrani. La metodologia combina imatges del satèl·lit Sentinel-2 amb dades sobre la quantitat de biomassa present abans de l’incendi, el tipus de vegetació existent i la intensitat amb què va cremar cada zona.
José Vicente Oliver-Villanueva, investigador d’ITACA-UPV, ha subratllat que ‘a diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a cada superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents tipus de coberta vegetal dins d’una mateixa zona’. Açò permet representar amb més realisme paisatges complexos.
Gràcies a esta aproximació, l’estudi descriu àrees on conviuen coníferes, matollar, vegetació herbàcia i frondoses. Les zones amb presència de coníferes, sobretot quan apareixien junt amb matollar i coberta herbàcia, han sigut les que han aportat més emissions durant l’incendi.
La investigació demostra així que no n’hi ha prou amb saber quantes hectàrees s’han cremat per a calcular la petjada climàtica d’un foc forestal. També cal conéixer quin tipus de vegetació hi havia, quanta biomassa acumulava i amb quina intensitat va cremar.
Victoria Lerma-Arce ha detallat que ‘els resultats de l’incendi de Bejís mostren que, en termes globals, les majors emissions es van concentrar en les zones afectades amb més gravetat. Les àrees amb afectació alta i moderada-alta van concentrar conjuntament més del 81 % de les emissions estimades’. Estes dades ajuden a entendre millor on es produïx la major part de la contaminació en un gran incendi.
Informació clau per a la gestió forestal
Segons els investigadors, esta informació pot resultar especialment útil per a la gestió forestal preventiva. Permet identificar les zones i els tipus de vegetació que podrien generar més emissions en cas d’un incendi de gran intensitat.
Els autors destaquen que ‘incorporar estes dades a la planificació forestal pot ajudar a prioritzar actuacions sobre la vegetació i els combustibles forestals, afavorir paisatges més resilients i reduir tant el risc d’incendis d’alta intensitat com el seu potencial impacte climàtic’. Açò inclou adaptar les decisions de gestió al mosaic concret de cada territori.
Finalment, la metodologia desenvolupada pot contribuir a millorar els inventaris regionals i nacionals de gasos d’efecte hivernacle. A més, es pot aplicar a altres grans incendis mediterranis, sempre que es dispose d’informació adequada sobre vegetació i biomassa prèvia al foc.
Els autors consideren que este tipus d’eines científiques pot ajudar les administracions a valorar millor les conseqüències climàtiques dels incendis i a dissenyar estratègies de prevenció més eficients, tant a escala local com estatal.
