Esta setmana era notícia l‘intent del ministeri de Sanitat per a establir unes restriccions comunes en tota Espanya de cara a la Setmana Santa. Este dijous, es revelava un document aprovat en la Comissió de Salut Pública, encara que amb el vot en contra de Madrid, que confirmava les limitacions a la mobilitat i com queda establert el toc de queda.
No obstant això, no van haver de passar moltes hores perquè algunes de les comunitats autònomes es desmarcaren del teòric acord, que encara ha de ser confirmat dimecres que ve. Concretament, s’espera que els diferents consellers de Sanitat donen el seu vistiplau en el pròxim Consell Interterritorial de Salut.
A demés d’este pla, els tècnics de Sanitat estarien treballant en un nou document que fixe uns certs criteris comuns en tota Espanya per a fixar les restriccions en bars. Seria un pla amb obligacions i no recomanacions com s’havia fet fins ara, segons explicava ‘La Vanguardia’.
En este sentit, s’establiria una espècie de semàfor segons el nivell de risc de cada comunitat. Segons este pla, l’interior dels bars s’hauria de produir quan se supere una incidència acumulada de 150 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, és a dir, quan s’estiga en risc alt. A partir d’este indicador, seguirien obertes les terrasses, encara que amb una limitació d’horaris i d’aforament.
D’altra banda, una altra de les mesures que estarien recollides en este pla és la de no permetre el consum en barra fins que no s’haja baixat dels 25 casos per cada 100.000 habitants. A demés s’establiria un barem general per al tancament total de l’hostaleria i la restauració: una incidència de 500 casos.
Un text per a evitar problemes judicials
Un dels fets que hauria portat a Sanitat a prendre està decisió és evitar les dificultats amb les que s’han trobat alguns governs autonòmics amb estes mesures. I és que cal recordar que a principis de febrer, un tribunal tombava el tancament de bars i restaurants que havia imposat el País Basc a tots els seus municipis amb més de 500 casos per cada 100.000 habitants.
Els jutges asseguraven que no veien «amb claredat la influència de l’obertura dels establiments hostalers amb l’elevat nivell d’incidència del virus» i que no hi havia evidències científiques per a prendre esta mesura. És per això que en el text de la Comissió de Salut Pública s’usa llenguatge científic per a justificar la seua decisió i que cap jutge puga recórrer-la.
Entre altres arguments, s’usa un estudi publicat el mes de gener en la revista ‘Nature’. Este analitzava el risc de contagi en diferents classe d’establiments comercials, tenint en compte el número de persones que hi havia en el seu interior i el seu temps d’estada. En concret, es va estudiar locals com a bars, gimnasos, hotels o esglésies dels Estats Units entre març i maig de 2020.
I els resultats als que arribava no podien ser més esclaridors. Tornar a obrir restaurant i bars, després d’un període de tancament, és la mesura que més contagis provoca seguida de la reobertura de gimnasos, els hotels i els llocs de culte. A demés, esta busca recull que del 80% de les transmissions un 10% es produirien en els locals amb més transmissió.
D’altra banda, este estudi també demostraria l’eficàcia de la limitació d’aforaments. Només per a mantindre un aforament al 20%, es redueixen fins a un 80% les transmissions. Estes baixaven un 50% amb un aforament del 35%.
