El govern espanyol ha pres una decisió definitiva sobre la petició de posar en marxa ajudes a les empreses per a afavorir la jornada laboral de quatre dies en Espanya. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, acaba de descartar l’opció d’implantar esta modalitat laboral en el nostre país.
El ministre ha intervingut este matí en una emissora per a anunciar que no hi ha marge per a reduir la setmana laboral. Escrivá creu que «amb els nivells de productivitat i competitivitat que té Espanya, no s’ha de donar prioritat a esta qüestió».
El ministre tanca la porta a la proposta que negociaven des de fa temps l’executiu espanyol i Más País, el partit d’Íñigo Errejón, per a avançar en una jornada laboral reduïda. La idea pareixia haver quedat definitivament en res després de la negativa del govern espanyol d’incloure-la en els pressupostos generals de l’estat la setmana passada.
No obstant això, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, van obrir de nou la porta assegurant que la proposta continuaria sent valorada. Però el ministre José Luis Escrivá acaba d’anunciar que no hi ha marge perquè la proposta tire endavant, com sí que ho defensava el sector de Podemos dins de l’Executiu.
La proposta neix de Más País, la formació d’Íñigo Errejón, encara que és compartida també per Podemos. Es tracta d’una mesura que pretén facilitar la conciliació de l’activitat laboral i la vida personal, en reduir un dia la jornada laboral, de cinc a quatre, i allargar un dia els caps de setmana.
Avantatges i inconvenients
Els defensors de la mesura asseguren que, en contra del que es puga pensar, esta nova modalitat millorarà la productivitat. A demés, defensen que té efectes positius sobre la salut, i en reduir l’estrès i la sinistralitat laboral, suposa un estalvi a la sanitat pública.
Alguns experts asseguren que els treballadors, al saber que tenen menys temps per a fer una faena, són molt més eficients. Per contra, quan no existix esta pressió, es relaxen. Altres experts, tanmateix, recorden que això no està demostrat i que no es pot generalitzar en totes les faenes.
Però els partidaris de la proposta defensen altres beneficis, com el repartiment del treball entre més persones, que conseguiria reduir la desocupació. A demés, subratllen que a l’haver menys desplaçaments es reduirien les emissions i produiria notables beneficis al medi ambient. També disminuiria el consum energètic en moltes empreses.
La idea principal implicava fer un paquet d’ajudes a les empreses que volgueren posar la jornada laboral de quatre dies, amb la finalitat de fomentar este nou model laboral però, també, per a assajar la seua eficàcia.
Amb esta proposició, Más País-Equo pretén deixar enrere la jornada laboral de 40 hores i sumar-se a la campanya internacional 4Suma, que pretén reclamar als governs la implantació de la jornada laboral de quatre dies. La proposta va ser presentada fa més d’un any com la gran aposta de Más País en les últimes eleccions.
Sobre el salari mínim
Els últims dies s’havia parlat també d’una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) abans que acabe l’any, i s’especulava que poguera arribar a un increment de 50 euros. El ministre també ha assegurat que no li consta que el govern espanyol es plantege apujar el salari mínim fins als 1.000 euros l’any que ve.
En tot cas, govern espanyol, patronal i sindicats s’han citat esta setmana per a negociar un augment que es preveu simbòlic, entorn del 0,9%. Els empresaris estan en contra d’apujar els salaris en plena crisi, però podrien acceptar la mesura sempre que sigauna pujada mínima que cause el menor impacte.
Els sindicats, per part seua, oferiran una proposta de màxims per a un augment dels salaris fins als 1.000 euros, però conscients que segurament hauran de rebaixar i molt les seues expectatives. Qui eixirà guanyant de tot això és el govern espanyol, que conseguirà marcar-se un altre punt sense causar el menor impacte en l’economia.
