El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS) reunits este dijous, han donat llum verda al ‘Plan de respuesta temprana en un escenario de control de la pandemia por Covid-19‘, que ha incorporat respostes per escenaris específics, com el dels centres penitenciaris.
El document, presentat el passat dilluns pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, pretén dotar al Sistema Nacional de Salut d’una major capacitat per a previndre possibles increments de transmissió, pel que s’ha acordat que siga revisat quan siga necessari. El document aprovat ha incorporat millores i concrecions tècniques, a proposta de les comunitats autònomes, de diferents ministeris i de la Ponència d’Alertes i Plans de Reparació i Resposta, dependent de la Comissió de Salut Pública, segons anuncia el ministeri.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
Per una altra banda, s’han incorporat possibles respostes per escenaris específics, com el dels centres penitenciaris. «El cert és que l’impacte de la Covid-19 ha sigut baix en els centres penitenciaris gràcies a una ràpida posada en marxa de les mesures d’aïllament precoç a l’inici de l’epidèmia», asseguren des del ministeri de Sanitat. «Però donades les circumstàncies especials d’estos centres i el contacte estret de persones amb patologies cròniques, l’aparició d’un brot de coronavirus podria suposar un greu problema».
En este sentit, el Pla recomana seguir les actualitzacions de les recomanacions proposades per les autoritats sanitàries i els centres penitenciaris hauran de col·laborar en la recopilació, verificació i notificació de les dades per a poder planificar i intervindre de forma adequada. A demés, es recomana l’adopció de sistemes de vigilància reforçats en estos entorns i hauran de disposar de plans de contingència adaptats a les característiques específiques de cada centre.
D’esta forma, la detecció d’un cas en un centre penitenciari haurà de notificar-se a les autoritats sanitàries de forma immediata per a adoptar les mesures oportunes, com són l’aïllament del cas i els seus contactes i la indicació de quarantena del mòdul residencial. El pla establix també que es farà una busca activa de casos i es valorarà la possibilitat de fer estudis de cribratge en la resta de residents i professionals si la situació ho requerix.
Pel que fa als col·lectius d’especial vulnerabilitat, com els immigrants que accedixen de forma irregular a Espanya, el pla també planteja mesures específiques per al diagnòstic precoç d’estes persones. En línies generals, el pla establix que el ministeri de Sanitat, juntament amb les altres comunitats autònomes, podran aprovar mesures coordinades de salut pública davant rebrots que afecten a diferents regions.
Les mesures s’hauran de complir de manera obligada per part de les comunitats autònomes
Les mesures hauran de ser d‘obligat compliment en les comunitats autònomes a on s’establixen perquè l’objectiu del pla, que consta de cinc capítols i cinc annexos, és reduir l’impacte de la pandèmia pel nou coronavirus a través de l’enfortiment d’intervencions «ràpides, oportunes i eficaces» i, al mateix temps, preparar les capacitats d’Espanya davant d’un increment de la transmissió que, arribat al cas, puga derivar a una segona onada de transmissió.
Per una altra banda, el text establix que les comunitats hauran de garantir una capacitat suficient de recursos humans als servicis de Salut Pública; disposar de plans de contingència, garantir el funcionament adequat d’un sistema d’informació per l’alerta precoç les 24 hores del dia durant els 365 dies l’any, assegurar la capacitat de laboratori davant el possible augment de la demanda diagnòstica, i identificar de forma precoç i buscar activament els casos.
En l’àmbit de l’atenció sanitària, el pla assenyala que les autonomies hauran d’activar els plans de contingència d’Atenció Primària i Hospitalària de forma adaptada a cada escenari; garantir capacitat suficient de recursos humans i d’equips de protecció individual, i disposar d’una capacitat suficient de llits. En este cas, entre 1,5 i 2 llits d’Unitats de Cures Intensives per cada 10.000 habitants i entre 37 i 49 llits per malalts aguts per cada 10.000 habitants.
Les comunitats autònomes també hauran de disposar de plans d’atenció a domicili; una estratègia amb circuits diferenciats d’atenció a pacients Covid-19 i no Covid-19, mecanismes per l’atenció específica i segura a pacients vulnerables i garantir els programes de vacunació. Finalment, entre altres coses, el document establix com principals mesures no farmacològiques dirigides al control de la propagació del virus la higiene de mans, la higiene respiratòria, la distància interpersonal i la utilització de mascaretes.
Reserva estratègica nacional
El document també assenyala que les comunitats autònomes hauran de poder garantir una reserva estratègica de productes crítics que puga cobrir les necessitats durant un període de 8 setmanes. En este sentit, la reserva nacional donarà cobertura al 25% del consum mitjà total declarat per les comunitats autònomes durant 2 mesos amb relació als equips de protecció individual i productes sanitaris.



