Un equip de la Universitat de València (UV), l’Institut d’Investigació Sanitària Hospital La Fe (IIS La Fe) i l’INCLIVA de l’Hospital Clínic de València han participat en la identificació d’un enzim (G6PD) com a possible diana terapèutica en malalties autoimmunes o a l’hora de controlar respostes inflamatòries exacerbades com la provocada per la infecció del SARS-CoV-2.
El descobriment s’emmarca en un projecte liderat per Joshua D. Rabinowitz i s’acaba de publicar en la revista ‘Nature Chemical Biology’. L’article repassa com el nostre organisme és capaç d’utilitzar l’energia que es produïx dins de les cèl·lules gràcies a un enzim clau, la glucosa-6-fosfate deshidrogenasa (G6PD).
Quan la G6PD no està o la seua activitat es reduïx a causa d’un inhibidor, el cos humà busca vies alternatives per a assimilar l’energia. En este cas, els investigadors van usar l’inhibidor més àmpliament utilitzat per a l’enzim G6PD i van descobrir que este no és capaç de disminuir l’activitat G6PD en les cèl·lules. Sí que va conseguir fer-ho, en canvi, un compost creat per ells i al que van batejar com a G6PDi-1.
El següent pas va ser testar este compost inhibidor enfront de diferents classes de cèl·lules, tant normals com canceroses. L’equip d’investigació va descobrir que la inhibició de l’enzim només tenia conseqüències en el cas dels limfòcits T, unes cèl·lules especialitzades del sistema immune que exercixen un paper central en la defensa contra virus i cèl·lules canceroses/tumorals, però la seua activitat incontrolada pot donar lloc a patologies en les que el sistema defensiu de la persona ataca al mateix organisme (malalties autoimmunes).
Alternativa terapèutica en casos greus de coronavirus
Si bé el compost solament és efectiu, de moment, en cèl·lules de laboratori, este estudi amb participació valenciana apunta a que la inhibició de l’enzim G6PD podria ser una alternativa terapèutica en el futur desenvolupament de tractaments enfront de les malalties autoimmunes.
El treball es planteja, a demés, estudiar la possibilitat del seu ús per a controlar respostes exacerbades del sistema immunològic, com les observades en el cas de tractaments amb CAR-T o en casos greus d’infecció per SARS-CoV-2, el coronavirus causant del Covid-19.
El treball s’emmarca en un projecte liderat per Joshua D. Rabinowitz, de la Universitat de Princeton, i en el que participen, entre altres, Agustín Lahoz, responsable de la Unitat de Biomarcadors i Medicina de Precisió en l’Institut d’Investigació Sanitària Hospital La Fe (IIS La Fe); Marta Piqueras-Nebot, també l’IIS La Fe; i Mari Carmen Gómez Cabrera, catedràtica de Fisiologia de la Universitat de València i coordinadora del Grup d’Investigació en Exercici, Nutrició i Estil de Vida Saludable, de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València.



