Mastodon
27.6 C
València
Dilluns, 15 setembre, 2025

Podem manar, complir i rebre órdens

Quan alguns diem que cal fer més fàcil el valencià ens referim a poder dir formalment i escriure normativament paraules i formes pròpies de la parla valenciana, sense que hi haja penalització de ninguna classe, com ara afonar, arreplegar, assentar-se defendre, despedir, entropessar, este, mitat, vore, xafar i uns quants centenars més; i que es puguen admetre com a normatives totalment altres, ben usuals en el parlar valencià, com per exemple despreciar i despreci (contraris de apreciar i apreci), atropell, garaig, tapó i traïcionar i moltes altres que figuren en el primer diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, però, incomprensiblement, no en el Diccionari normatiu valencià.

Paraules totes d’ús habitual i corrent entre la gent valencianoparlant, que estan lluny de vulgaritzar el valencià, com afirmava un alt representant de la “noblea filològica” universitària que ocorreria si s’acceptaren propostes com les que plantejava el Cercle Isabel de Villena en el seu manifest de juliol de l’any passat i en altres documents. Les acadèmies d’este domini lingüístic extens van acceptant normativament paraules, expressions i construccions usuals en la parla i registrant-les els diccionaris.

I veus i formes que eren dialectalismes, col·loquials o vulgars, al parer de l’elitisme filològic, passen a ser usables en l’escriptura i en els registres orals formals, com algunes de les apuntades en la primera llista d’esta columneta i altres com agarrar, depositar, espentar, febra, nóvio, servici, vullc/vullga o xicotet.

Per cert, algun devot de la dependència valenciana del model lingüístic catalanooriental, a vegades, quan l’Acadèmia  Valenciana de la Llengua incorpora a la normativa paraules que no tenien eixa condició, blasma i critica negativament eixes “capitulacions” o “concessions” lingüístiques, mentres que si ho fa l’Institut d’Estudis Catalans guarda silenci o es posa de perfil.

 Com a exemple de paraules que han passat, fa temps, de tindre una dicció pràcticament impronunciable, com ordre, cartró i murtra,a poder representar el seu significat amb les formes orde (en tots els sentits), cartó i murta, sense la “invocalitzable” erre de la segona síl·laba.

Orde, fa anys, sols era veu masculina i només tenia el sentit de ‘cos de persones unides per una regla comuna que han d’observar o per una distinció honorària’, ‘institut religiós, militar’: Orde Militar de Montesa, Orde del Temple, Orde del Cister. Però ara també té estos sentits, com ordre: ‘manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent’, com en les frases següents, en femení, “La columna va rebre l’orde d’avançar”, “Obeir, desobeir, una orde”, “Obeir les ordes (o “órdens”) del metge”, “Orde ministerial”, “Orde de pagament, de lliurament”, “Orde d’ingrés”. També té el significat en masculí com en “Posar en orde els llibres”, “Competir sense orde”, “Seguir un orde ja establit”.

El plural de orde pot ser, normativament, ordes, però també órdens, com ho diem els i les valencianoparlants, “Les órdens que ha manat el capità no m’agraden”, “No compliré les órdens de l’encarregat”.

Orde, cartó i murta, registrades en el DNV, com les apuntades al principi, arreplegades també en el recull normatiu, i moltíssimes altres relegades durant anys a la condició de col·loquials, secundàries o incorrectes, i també presents en el DNV, han passat a tindre caràcter de preferents en la revisió anunciada dels Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, com correspon per ús tradicional i/o actual. Ja era hora.

Últimes notícies

Els 20 rècords de la fase de grups de la Lliga de Campions que poden caure

Un repàs a 20 rècords de la fase de grups de la Lliga de Campions, de les majors golejades als topalls de regularitat, que marquen el llistó del torneig.

Tres detinguts a Tarragona per un robatori a una turista en l’aeroport de Manises

Dos hòmens i una dona van ser arrestats després de fugir per l'AP-7 després de sostraure a una turista diners, joies i bosses valorades en uns 48.000 euros. En el cotxe de lloguer es van trobar 5.820 euros, articles de luxe, ferramentes i bitllets falsos.

Puja la demanda de lloguer d’habitacions a València entre treballadors desplaçats

L'encariment del lloguer de pis complet, entorn de 1.000 euros al mes, espenta a més persones a compartir vivenda. El perfil passa d'estudiants a treballadors, fins i tot parelles, amb preus per habitació entre 350 i 500 euros.

El sospitós del tiroteig d’Alfafar s’entrega a la Guàrdia Civil a València

L'home buscat pel tiroteig de l'1 de setembre a Alfafar es va presentar a les 9.00 en la Comandància de la Guàrdia Civil de València. Declara davant els agents i podria passar a disposició judicial el dimarts.

Acció Cultural demana a la jutgessa els vídeos del Cecopi gravats per la Generalitat

L'acusació popular sol·licita que l'Agència Valenciana de Seguretat i Emergències entregue les gravacions realitzades dins de la reunió del Cecopi del 29 d'octubre. La petició es recolza en un vídeo emés per rTVE on s'aprecia a un càmera amb jupetí d'Emergències i arriba després del requeriment de la jutgessa a rTVE i l'absència d'actes oficials.

El Barcelona torna a arrasar: Corberán encaixa un altre 6-0 i un 18-1 acumulat

El València va caure 6-0 en el Johan Cruyff i engrandix un patró que ja suma 18-1 en tres xocs davant el Barcelona de Flic. Corberán assumix errors i busca reacció.

Desarticulen un laboratori de cocaïna i dos punts de venda a Silla i Picassent

La Guàrdia Civil desmantella un laboratori d'adulteració de cocaïna i dos punts de venda a Silla i Picassent. Hi ha set detinguts i es confisquen 1.900 grams, 4.000 euros i un vehicle.

La Fiscalia demana 2 anys i mig de presó per a un camioner per quedar-se amb 12,5 tones de xocolate

Un camioner serà jutjat acusat de desviar 12.500 quilos de xocolates valorats en més de 113.000 euros quan els traslladava de Saragossa a Elx. La Fiscalia demana 2,5 anys de presó per a ell i 18 mesos per al comprador per receptació.