7 C
València
Dijous, 25 desembre, 2025

Podem manar, complir i rebre órdens

Quan alguns diem que cal fer més fàcil el valencià ens referim a poder dir formalment i escriure normativament paraules i formes pròpies de la parla valenciana, sense que hi haja penalització de ninguna classe, com ara afonar, arreplegar, assentar-se defendre, despedir, entropessar, este, mitat, vore, xafar i uns quants centenars més; i que es puguen admetre com a normatives totalment altres, ben usuals en el parlar valencià, com per exemple despreciar i despreci (contraris de apreciar i apreci), atropell, garaig, tapó i traïcionar i moltes altres que figuren en el primer diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, però, incomprensiblement, no en el Diccionari normatiu valencià.

Paraules totes d’ús habitual i corrent entre la gent valencianoparlant, que estan lluny de vulgaritzar el valencià, com afirmava un alt representant de la “noblea filològica” universitària que ocorreria si s’acceptaren propostes com les que plantejava el Cercle Isabel de Villena en el seu manifest de juliol de l’any passat i en altres documents. Les acadèmies d’este domini lingüístic extens van acceptant normativament paraules, expressions i construccions usuals en la parla i registrant-les els diccionaris.

I veus i formes que eren dialectalismes, col·loquials o vulgars, al parer de l’elitisme filològic, passen a ser usables en l’escriptura i en els registres orals formals, com algunes de les apuntades en la primera llista d’esta columneta i altres com agarrar, depositar, espentar, febra, nóvio, servici, vullc/vullga o xicotet.

Per cert, algun devot de la dependència valenciana del model lingüístic catalanooriental, a vegades, quan l’Acadèmia  Valenciana de la Llengua incorpora a la normativa paraules que no tenien eixa condició, blasma i critica negativament eixes “capitulacions” o “concessions” lingüístiques, mentres que si ho fa l’Institut d’Estudis Catalans guarda silenci o es posa de perfil.

 Com a exemple de paraules que han passat, fa temps, de tindre una dicció pràcticament impronunciable, com ordre, cartró i murtra,a poder representar el seu significat amb les formes orde (en tots els sentits), cartó i murta, sense la “invocalitzable” erre de la segona síl·laba.

Orde, fa anys, sols era veu masculina i només tenia el sentit de ‘cos de persones unides per una regla comuna que han d’observar o per una distinció honorària’, ‘institut religiós, militar’: Orde Militar de Montesa, Orde del Temple, Orde del Cister. Però ara també té estos sentits, com ordre: ‘manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent’, com en les frases següents, en femení, “La columna va rebre l’orde d’avançar”, “Obeir, desobeir, una orde”, “Obeir les ordes (o “órdens”) del metge”, “Orde ministerial”, “Orde de pagament, de lliurament”, “Orde d’ingrés”. També té el significat en masculí com en “Posar en orde els llibres”, “Competir sense orde”, “Seguir un orde ja establit”.

El plural de orde pot ser, normativament, ordes, però també órdens, com ho diem els i les valencianoparlants, “Les órdens que ha manat el capità no m’agraden”, “No compliré les órdens de l’encarregat”.

Orde, cartó i murta, registrades en el DNV, com les apuntades al principi, arreplegades també en el recull normatiu, i moltíssimes altres relegades durant anys a la condició de col·loquials, secundàries o incorrectes, i també presents en el DNV, han passat a tindre caràcter de preferents en la revisió anunciada dels Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, com correspon per ús tradicional i/o actual. Ja era hora.

Últimes notícies

Alerta groga demà en el litoral nord d’Alacant per pluges de fins a 60 l/m² en 12 hores

Aemet ha activat per al dijous 25 l'alerta groga en el litoral nord d'Alacant per acumulats de fins a 60 l/m² en 12 hores. Hi haurà cels nuvolosos, baixada de màximes i vent del nord en la costa.

Compromís avisa: la flexibilització de la ZBE a València és un baló d’oxigen temporal

Compromís considera que la flexibilització de la ZBE en 2026 només aporta alleujament temporal i no resol trànsit ni contaminació. Advertix risc de perdre fins a 115 milions en fons europeus i critica la inacció municipal.

Roig fixa 2026 com l’any per a repetir Champions

Roig va afirmar que 2025 ha sigut un bon any i va situar 2026 com el curs per a repetir Champions per primera vegada. Va demanar a Marcelino i als jugadors mantindre la regularitat en LaLiga.

El raïm de la sort busquen mantindre el seu mercat davant l’entrada de raïm estranger

La campanya nadalenca del raïm Aledo del Vinalopó afronta competència importada i una producció elevada amb minvament que obliga a més treball en magatzems. El sector demana triar DOP per a Nit de cap d'any.

Un feix de llum enlluerna a un pilot sobre El Campello i activa un operatiu policial

Un pilot va ser enlluernat en sobrevolar El Campello i va avisar a la torre de control. Les autoritats alerten de sancions de fins a 600.000 euros i demanen avisar al 112 o via Alertcops.

Emergències duplica el personal del 112 en Nit de Nadal i reforça el torn de nit

La Conselleria d'Emergències i Interior ha duplicat els efectius del 112 per a esta Nit de Nadal i concentra el major reforç en la nit; el 25 hi haurà 60 operadors.

Catalá celebra la flexibilització del decret de ZBE i confia a mantindre les ajudes en 2026

L'alcaldessa de València ha qualificat de sorpresa grata la flexibilització del decret estatal de ZBE, que permet a l'Ajuntament continuar optant a ajudes en 2026. Atribuïx el canvi a la situació de municipis que encara no havien implantat la ZBE i manté la petició a Costas vinculada al projecte del Museu Sorolla.

La Generalitat aconseguix que el Govern exonere d’impostos les ajudes per la DANA

El Govern eximix d'IRPF, Patrimoni i Societats les ajudes de la Generalitat a empreses i autònoms afectats per la DANA, amb efecte retroactiu des del 29 d'octubre de 2024. El president celebra la decisió però la considera insuficient i reclama més mesures.