La Justícia ha absolt els dos acusats pel cas dels burros morts al Desert de les Palmes en considerar que no ha quedat provat el delicte continuat de maltractament animal que pesava sobre ells. La resolució posa fi, almenys en esta fase, a un procediment penal que ha estat envoltat de polèmica des de l’inici.
El cas es remunta a un projecte de prevenció d’incendis forestals en este parc natural. En aquest lloc es va impulsar una experiència de pasturatge amb diverses desenes d’ases. La iniciativa es va suspendre poc després d’arrancar en confirmar-se la mort de diversos animals. Aquest fet va provocar una forta repercussió social, política i mediàtica.
Una sentència que descarta el maltractament animal
La secció penal del Tribunal d’Instància de Castelló, plaça número 3, conclou que els fets imputats no han quedat acreditats. Per això, exonera de responsabilitat penal les dos persones assenyalades en la causa. Es tracta del responsable del parc natural i el ramader que havia aportat els animals.
La sentència se centra a determinar si va existir maltractament animal i si els acusats van actuar amb deixadesa suficient per a causar les morts. El tribunal entén que no hi ha proves sòlides per a sostindre eixa tesi i, en conseqüència, tampoc veu base per a atribuir-los autoria penal.
La resolució arriba després d’un llarg recorregut judicial en un assumpte que també va tindre conseqüències en l’àmbit polític. De fet, l’escàndol va acabar amb dimissions en l’estructura de Medi Ambient, en una iniciativa que havia sigut autoritzada per la Conselleria.
L’origen del projecte i el desenrotllament dels fets
La resolució repassa el naixement del projecte. La proposta buscava reduir la càrrega de combustible vegetal en determinades parcel·les del Desert de les Palmes mitjançant el pasturatge extensiu. En un primer moment, l’autorització no es va concedir perquè faltaven requisits. Tanmateix, estes deficiències es van corregir i mesos després es va donar llum verda a l’experiència.
Els animals van arribar al parc natural a principis d’agost de 2021. En total, entraren cinquanta ases, entre adults i cries. Pocs dies després aparegué el primer exemplar mort i, entre agost i octubre, es van acumular noves baixes. També es van registrar avortaments, el naixement de dos animals i la desaparició d’alguns exemplars.
Davant d’esta situació, l’experiència es va avortar el 9 d’octubre. El balanç final va deixar huit morts confirmades dins del projecte. A més, va obrir un intens debat sobre si el disseny de la iniciativa, el control dels animals o la disponibilitat d’aliment havien pogut provocar el desenllaç.
El tribunal rebutja les principals acusacions
La sentència considera que no s’ha pogut demostrar que la mort dels ases fora conseqüència directa d’omissions atribuïbles als acusats. Tampoc veu acreditat que les baixes es produïren per falta de refugi. A més, no veu acreditat que haguera absència d’un període d’adaptació al medi o insuficiència de les infraestructures previstes.
Els magistrats tampoc donen per provat que els animals moriren o emmalaltiren perquè la dieta no es complementara. Segons exposa la resolució, els ases es van alimentar de la vegetació existent en el parc, sobretot d’espècies llenyoses. No ha quedat acreditat que eixe aliment fora inadequat ni que les parcel·les triades tingueren una càrrega tròfica insuficient.
La mateixa conclusió s’aplica a l’estat dels exemplars que van sobreviure i van tornar a l’explotació del ramader. La sentència assenyala que no es pot establir amb seguretat que la desnutrició o la insuficiència hepàtica detectades en alguns animals procediren d’una falta de control imputable als dos acusats.
Sense proves concloents d’abandó o inanició
La resolució també descarta que els errors de disseny, execució o resposta davant dels incidents equivalgueren, per si mateixos, a un abandonament del deure de cura. El tribunal diferencia entre possibles deficiències en el projecte i la prova exigible per a condemnar penalment per maltractament animal.
En eixa línia, el jutjat no veu provat que els cinquanta ases es trobaren en una situació d’inanició ni que foren animals incapaços de subsistir amb la vegetació disponible en el Desert de les Palmes. Tampoc considera acreditat que es tractara d’animals no acostumats al pasturatge extensiu en un entorn com aquell.
Així, la sentència desmunta els principals pilars de l’acusació i conclou que no hi ha base suficient per a condemnar. La decisió encara es pot recórrer, però suposa un gir rellevant en un dels casos de maltractament animal més mediàtics dels últims anys a Castelló.
El procediment penal queda resolt, de moment, amb l’absolució dels dos acusats. Tot i això, el cas continua deixant una pregunta oberta sobre què va causar realment la mort dels animals durant aquella experiència pilot al Desert de les Palmes.






