Ser administrador d’un grup de WhatsApp té implicacions legals?

Ser administrador d’un grup de WhatsApp pot ser un acte innocent i a la que no li es done gens d’importància, però cal anar amb conter perquè es pot convertir en un malson.

Advocats experts expliquen quines implicacions pot carrejar este carreg.

La distància en el món digital potser perillós

Cada vegada ens manegem més pel món digital, les noves tecnologies fa que moltes persones s’expressen de manera més extravertida que cara a cara, sense saber que les seues accions poden ser igualment il·legals.

Crear un grup de WhatsApp

En la nostra vida quotidiana s’ha fet molt habitual crear un grup de WhatsApp, amb amics, company de faena, familiars… una cosa al que no li donen molta importància, però, la té?. Esta activitat pot torçar-se i convertir-se en un malson si hi ha insults pel mig o revelació de dades personals, entre altres delictes.

Què suposa ser administrador de WhatsApp?

Els grups de WhatsApp han passat en els últims anys de ser una eina de comunicació dins d’un àmbit personal i privat a utilitzar-se en empreses, grups de pares i mares en col·legis, fins i tot entre empresaris i clients.

«Ser administrador d’un xat suposa estar sotmés a les mateixes regles que en qualsevol àmbit de la vida» ens aclareix Ignacio González Gugel, advocat i soci fundador de dPG Legal. Estes aplicacions, per molt privades que siguen, no poden utilitzar-se per a cometre delictes com a amenaces o violar la intimitat de les persones.

Davant qualsevol mena de delicte, ja siguen insults, revelar dades personals d’altres participants o tercers, o compartir pornografia infantil, tots els participants del grup té la mateixa obligació de denunciar-lo, ens explica Javier Franch Fleta, advocat coofundador de TeBorramos, empresa que ajuda a eliminar contingut negatiu d’internet. No obstant això, els administradors compten amb la possibilitat de gestionar la conversa.

L’administrador pot controlar

Poden decidir qui entra o surt del grup, fins i tot impedir que una persona envie més missatges. Això els confereix més poder i també més responsabilitat. «L’administrador no pot dur a terme una actitud preventiva, però sí que pot controlar i executar les mesures per a impedir que torne a ocórrer» explica Ignacio González.

Encara així, la responsabilitat majoritària, ens recorda Javier Franch, seria de la persona que està compartint esta informació que pot ser perjudicial per a tercers. Franch recalca que no tots els participants són igual d’actius, fins i tot alguns romanen aliens i no s’arriben a assabentar mai del que ocorre en el grup de WhatsApp.

Existeixen dos vies per les quals una persona pot ser denunciada per la seua actitud en estes aplicacions. Una és la via civil en la qual es tracten casos com les amenaces o insults i poden acabar obligant esta persona a rescabalar al lesionat. D’altra banda, està la via penal en la qual depenent del delicte la pena màxima pot ser l’ingrés a la presó, per exemple, davant delictes de terrorisme o prostitució.

Protecció de dades

En els últims anys les principals denúncies relacionades amb estos grups responien a la protecció de dades dels usuaris que es queixaven d’haver estat agregats sense el seu consentiment a un grup. Arran d’això les aplicacions han llançat funcions de seguretat per a bloquejar que qualsevol usuari desconegut ens integre en un grup que no volem. Casos com el d’ajuntaments locals o empreses que creaven grups per a informar veïns o clients sense adonar-se que feien així públics les dades personals d’estos.

Amb quines funcions compten els administradors per a controlar l’ús dels xats?

A més de crear el grup i convidar als participants, els administradors compten amb una sèrie de funcions amb les quals gestionar este grup i posar una mica d’ordre. No són moltes, però sí les suficients per a no permetre que es repetesquen alguns conflictes. Poden:

Expulsar a un dels participants.
Designar altres administradors amb els quals compartir aquest càrrec.
Triar qui pot enviar missatges dins del grup.
Triar qui pot editar la informació del grup, com la icona, nom o activar la funció de missatges temporals.

En WhatsApp estes opcions que veus en la imatge superior es troben entrant en la informació del grup que has creat i entrant en la secció Ajustos del Grup.

Estes funcions són molt similars a les que permeten Telegram i altres aplicacions en les quals s’han popularitzat grups de gran grandària on fins pot haver-hi 200 integrants. Els administradors poden fins i tot esborrar missatges d’altres persones i eliminar-nos perquè cap participant puga veure’l.

Com poden protegir els usuaris estos xats?

Davant esta mena de situacions, com hem vist abans, els participants i administrats té el deure de denunciar qualsevol conducta delictiva que es cometa dins del xat. Siguem o no els afectats per este comportament, tenim una sèrie de recursos al nostre abast.

Grups de xat més segurs

Per a començar, WhatsApp i Telegram  donen opcions als seus usuaris per a impedir que desconeguts o persones en les quals no confiem ens agreguen a un xat grupal sense el nostre consentiment. Estes funcions han arribat en els últims anys a les aplicacions, Javier Franch ens recorda que si no les utilitzem seria necessari comptar amb un document signat o un enregistrament en la qual l’altra persona ens done el seu consentiment per a agregar-la al xat, una cosa poc pràctica per a una cosa tan trivial com és WhatsApp.

Últimes notícies

Paco Roca denuncia el plagi d’un cartell seu i alerta de l’ús indegut de la IA

Paco Roca denuncia el plagi del cartell de la 60 Fira del Llibre de València en un anunci de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega i advertix del risc d'usar IA vulnerant drets d'autor.

Educació i sindicats xoquen per les ràtios i la Conselleria prepara una nova proposta

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents mantenen el seu desacord sobre la reducció de ràtios i l'administració es compromet a presentar una nova proposta mentres continua la vaga indefinida.

La regidora de Vox a València Cecilia Herrero serà jutjada per un delicte d’odi

L'Audiència de València manté el processament de la regidora de Vox Cecilia Herrero per un presumpte delicte d'odi per missatges reiterats contra migrants, col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat.

Educació precisa que la revisió salarial pactada amb ANPE i CSIF cobrirà els 200 euros fins a 2028

Educació aclarix en la taula sectorial que l'actualització conforme a l'IPC afectarà el total dels 200 euros de pujada del complement específic pactats amb ANPE i CSIF fins a 2028, i no sols a l'últim tram de 50 euros.

Dos nous crebalossos reforcen la reintroducció en la Tinença de Benifassà

Dos nous exemplars de crebalossos s'incorporen al projecte de reintroducció en la Tinença de Benifassà, que busca consolidar una població estable d'esta au en perill d'extinció.

Un bomber critica que en la dana no s’activara a tota la plantilla i solo es demanaren voluntaris

Un bomber de la Unitat de Xàtiva va declarar com a testimoni que, durant la dana en la qual van morir 230 persones, s'hauria d'haver activat a tota la plantilla i no sols haver demanat voluntaris.

L’equip de govern d’Alacant resta importància a la citació de Barcala en Les Corts per les vivendes de la Platja de Sant Joan

L'equip de govern d'Alacant assegura no estar preocupat per la citació de l'alcalde Luis Barcala en la comissió de Les Corts sobre les adjudicacions de vivendes públiques a la Platja de Sant Joan, mentres l'oposició exigix explicacions i transparència.

Nova manifestació a València per a exigir que Mazón perda el seu aforament

Més de 200 entitats socials, sindicals i cíviques convoquen una nova marxa a València per a reclamar que Carlos Mazón perda el seu aforament i denunciar la falta de canvis després de la dana.