Ser administrador d’un grup de WhatsApp té implicacions legals?

Ser administrador d’un grup de WhatsApp pot ser un acte innocent i a la que no li es done gens d’importància, però cal anar amb conter perquè es pot convertir en un malson.

Advocats experts expliquen quines implicacions pot carrejar este carreg.

La distància en el món digital potser perillós

Cada vegada ens manegem més pel món digital, les noves tecnologies fa que moltes persones s’expressen de manera més extravertida que cara a cara, sense saber que les seues accions poden ser igualment il·legals.

Crear un grup de WhatsApp

En la nostra vida quotidiana s’ha fet molt habitual crear un grup de WhatsApp, amb amics, company de faena, familiars… una cosa al que no li donen molta importància, però, la té?. Esta activitat pot torçar-se i convertir-se en un malson si hi ha insults pel mig o revelació de dades personals, entre altres delictes.

Què suposa ser administrador de WhatsApp?

Els grups de WhatsApp han passat en els últims anys de ser una eina de comunicació dins d’un àmbit personal i privat a utilitzar-se en empreses, grups de pares i mares en col·legis, fins i tot entre empresaris i clients.

«Ser administrador d’un xat suposa estar sotmés a les mateixes regles que en qualsevol àmbit de la vida» ens aclareix Ignacio González Gugel, advocat i soci fundador de dPG Legal. Estes aplicacions, per molt privades que siguen, no poden utilitzar-se per a cometre delictes com a amenaces o violar la intimitat de les persones.

Davant qualsevol mena de delicte, ja siguen insults, revelar dades personals d’altres participants o tercers, o compartir pornografia infantil, tots els participants del grup té la mateixa obligació de denunciar-lo, ens explica Javier Franch Fleta, advocat coofundador de TeBorramos, empresa que ajuda a eliminar contingut negatiu d’internet. No obstant això, els administradors compten amb la possibilitat de gestionar la conversa.

L’administrador pot controlar

Poden decidir qui entra o surt del grup, fins i tot impedir que una persona envie més missatges. Això els confereix més poder i també més responsabilitat. «L’administrador no pot dur a terme una actitud preventiva, però sí que pot controlar i executar les mesures per a impedir que torne a ocórrer» explica Ignacio González.

Encara així, la responsabilitat majoritària, ens recorda Javier Franch, seria de la persona que està compartint esta informació que pot ser perjudicial per a tercers. Franch recalca que no tots els participants són igual d’actius, fins i tot alguns romanen aliens i no s’arriben a assabentar mai del que ocorre en el grup de WhatsApp.

Existeixen dos vies per les quals una persona pot ser denunciada per la seua actitud en estes aplicacions. Una és la via civil en la qual es tracten casos com les amenaces o insults i poden acabar obligant esta persona a rescabalar al lesionat. D’altra banda, està la via penal en la qual depenent del delicte la pena màxima pot ser l’ingrés a la presó, per exemple, davant delictes de terrorisme o prostitució.

Protecció de dades

En els últims anys les principals denúncies relacionades amb estos grups responien a la protecció de dades dels usuaris que es queixaven d’haver estat agregats sense el seu consentiment a un grup. Arran d’això les aplicacions han llançat funcions de seguretat per a bloquejar que qualsevol usuari desconegut ens integre en un grup que no volem. Casos com el d’ajuntaments locals o empreses que creaven grups per a informar veïns o clients sense adonar-se que feien així públics les dades personals d’estos.

Amb quines funcions compten els administradors per a controlar l’ús dels xats?

A més de crear el grup i convidar als participants, els administradors compten amb una sèrie de funcions amb les quals gestionar este grup i posar una mica d’ordre. No són moltes, però sí les suficients per a no permetre que es repetesquen alguns conflictes. Poden:

Expulsar a un dels participants.
Designar altres administradors amb els quals compartir aquest càrrec.
Triar qui pot enviar missatges dins del grup.
Triar qui pot editar la informació del grup, com la icona, nom o activar la funció de missatges temporals.

En WhatsApp estes opcions que veus en la imatge superior es troben entrant en la informació del grup que has creat i entrant en la secció Ajustos del Grup.

Estes funcions són molt similars a les que permeten Telegram i altres aplicacions en les quals s’han popularitzat grups de gran grandària on fins pot haver-hi 200 integrants. Els administradors poden fins i tot esborrar missatges d’altres persones i eliminar-nos perquè cap participant puga veure’l.

Com poden protegir els usuaris estos xats?

Davant esta mena de situacions, com hem vist abans, els participants i administrats té el deure de denunciar qualsevol conducta delictiva que es cometa dins del xat. Siguem o no els afectats per este comportament, tenim una sèrie de recursos al nostre abast.

Grups de xat més segurs

Per a començar, WhatsApp i Telegram  donen opcions als seus usuaris per a impedir que desconeguts o persones en les quals no confiem ens agreguen a un xat grupal sense el nostre consentiment. Estes funcions han arribat en els últims anys a les aplicacions, Javier Franch ens recorda que si no les utilitzem seria necessari comptar amb un document signat o un enregistrament en la qual l’altra persona ens done el seu consentiment per a agregar-la al xat, una cosa poc pràctica per a una cosa tan trivial com és WhatsApp.

Últimes notícies

El PSOE reclama al Suprem que agilite el recurs contra l’absolució de Camps

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que done un impuls processal al recurs presentat contra la sentència que va absoldre Francisco Camps en l’últim serrell del cas Gürtel, després de més de díhuit mesos sense resolució sobre l’admissió.

El macrojudici per Grand Coral arranca amb acords de conformitat de diversos acusats

El judici per l’operació Grand Coral a Mèxic, que hauria causat un perjuí de 750 milions, ha arrancat amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia i els principals promotors del projecte.

CSIF reclama protocols contra el suïcidi en les policies locals valencianes

El sindicat CSIF ha traslladat als ajuntaments de la Comunitat Valenciana una proposta de protocol per a previndre conductes suïcides en les policies locals i protegir la salut mental dels agents.

Així lidera Alacant el lloguer per a estrangers junt amb Balears

Alacant i Balears concentren el 26 % de les cerques d’estrangers que volen llogar vivenda a Espanya, segons Idealista. València destaca tant a nivell provincial com com a capital entre els principals mercats internacionals.

Pérez Llorca defensa que ja havia pujat les hores de matemàtiques abans del Pisa

Juanfran Pérez Llorca assegura a Crevillent que el seu Consell ja havia incrementat les hores de matemàtiques i limitat l’ús de mòbils abans de conéixer els resultats de l’informe Pisa, i anuncia 3 milions per a acabar el teatre Chapí. El president defensa també un pla per a millorar les condicions del professorat i reforçar l’educació especial, la FP i la climatització dels centres.

Noves ajudes de fins a 20.000 euros per a negocis en municipis afectats per la dana

La Generalitat ha obert la segona convocatòria EMDANA, amb 3,26 milions en ajudes de fins a 20.000 euros per a autònoms i pimes que inicien negocis en municipis afectats per la dana.

Braulio Vázquez deixa Osasuna i assumix el repte de fitxar pel València

Braulio Vázquez s’ha acomiadat d’Osasuna després de set anys al càrrec de director esportiu per a incorporar-se al València, club que definix com ‘alguna cosa diferent’. José Antonio Prieto ‘Cata’ assumirà ara la direcció esportiva del club navarrés.

685.000 euros per a recuperar la zona cremada de la Serra Calderona

La Generalitat ha iniciat la primera fase de recuperació de les àrees afectades per lincendi de la Serra Calderona, amb una inversió de 684.594 euros i un termini dexecució de sis mesos, centrada en la vegetació cremada i els camins forestals.