17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Nous registres en el cas Zaplana a causa de la peça secreta

 

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha fet este dimecres ha fet noves diligències en el marc del ‘cas Erm’ amb la requisa d’alguna documentació en diferents registres, entre ells en la casa particular de Fernando Castelló, que va ser conseller en el Govern d’Eduardo Zaplana i secretari d’Estat de Seguretat Social amb José María Aznar.

 

Les diligències, que no inclouen la detenció, estan relacionades amb la peça secreta del ‘cas Erm’ que la titular del Jutjat d’instrucció número 8 de València va obrir fa una setmana com a conseqüència d’un nou informe de la UCO sobre els diners que presumptament estaven ocults en paradisos fiscals.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

La recopilació de documentació afecta a diferents registres en diferents ciutats, entre ells, segons ha avançat el diari ‘El País’, en casa de Fernando Castelló, que va ocupar la Conselleria d’Indústria i Comerç entre 1999 i 2003. També va ser diputat del PP en el Congrés dels Diputats entre 2004 i 2008.

 

En un informe remés recentment per la UCO al jutjat se sostenia que l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana va ocupar un «pla de jerarquia superior» en la trama de les ITV i del Pla Eòlic, que va obtindre més d’onze milions d’euros en comissions il·legals, i va ser un dels «beneficiaris econòmics dels actius».

 

Segons els investigadors, Zaplana va tindre una participació en el frau a través de tercers. En la causa s’investiguen una sèrie de comissions aparentment entregades en atenció a les adjudicacions del servici d’ITV i del Pla Eòlic de la Comunitat, «totes elles adjudicades i pagades per part de societats del grup empresarial Sedesa», de la família Cotino. Els diners s’enviaven a una societat en l’estranger, s’ocultaven en comptes i posteriorment tornaven a Espanya.

  

 

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.