16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

El 70% de la militància de Compromís dona suport al pacte amb el partit d’Errejón

Baldoví Oltra Errejón Compromís

Baldoví, Oltra i Errejón en una imatge d’arxiu | Compromís

 

La militància de Compromís ha ratificat amb un 70% dels vots que la coalició concórrega en les eleccions generals del 10 de novembre en una plataforma amb el partit d’Íñigo Errejón, Más Madrid, i altres forces polítiques de l’Estat. 

 

Segons ha informat la coalició en un comunicat, d’esta forma, la militància ha ratificat la decisió que va adoptar este dilluns passat la Comissió Executiva de concórrer als pròxims comicis «en una plataforma àmplia i plural amb Más Madrid i altres forces polítiques similars de l’Estat».

 

A favor de la proposta de la Comissió Executiva s’ha pronunciat el 70% de la militància (1.676 vots); en contra el 27% (639) i s’ha abstingut el 3% dels participants, és a dir, 77 persones. La consulta ha estat oberta des d’este dimarts a les 12.00 hores fins a este dimecres a la mateixa hora i ha comptabilitzat la participació de 2.392 persones, el que suposa el 42,2% de la militància de la coalició.

 

L’acord de l’Executiva

La Comissió Executiva de Compromís va votar majoritàriament este dilluns explorar un pacte amb Más Madrid i altres forces per al 10N, decisió que havia de passar per consulta de la militància. Tant Bloc com Iniciativa, majoritàries en la coalició, i Els Verds es van inclinar per un acord amb el partit d’Errejón.

 

Segons va indicar en eixe moment Compromís en un comunicat, l’«escenari ideal» seria una plataforma àmplia però, «davant la manifesta impossibilitat de conseguir-ho», l’Executiva va acordar per consens «obrir la porta a una aliança que siga el més plural possible, en què s’incloguen Más Madrid i altres formacions d’altres territoris de l’Estat».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.