Fa dos anys, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va declarar nuls 11 dels 27 articles que configuraven el Decret 61/2017 de la Generalitat Valenciana en el que es regulen els usos administratius i institucionals de les llengües oficials en la Generalitat, ja que, segons ells, ignoraven la realitat plurilingüe del territori valencià.
Ara, segons informa ‘Las Provincias’, el Tribunal Suprem ha validat eixa sentència del TSJCV, després de què tant l’Advocacia de la Generalitat com el Sindicat de Treballadors d’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) recorregueren eixa primera resolució.
Esta sentència del TSJV prohibix que l’Administració gaste el valencià en les notificacions dels tràmits administratius, en la comunicació entre els funcionaris i de cara al públic, en les senyalitzacions dels edificis, dependències públiques i carreteres, en les publicacions i la publicitat institucional o elimina l’obligació de què les empreses hagen de presentar la documentació en valencià per a poder optar a adjudicacions públiques.
La primera sentència del TSJCV
Va ser en eixa primera resolució del TSJCV a on eixos aspectes ja quedaren anul·lats. Ara, el Suprem no els aborda perquè des de la Sala diuen que ja van quedar clars en altres pronunciaments anteriors, com la denominació de la llengua cooficial.
A demés, el Tribunal Suprem també desestima la voluntat de l’Advocacia de la Generalitat de no traduir les resolucions que anaren dirigides a un territori amb el mateix àmbit lingüístic, ja que afirmen que vulnera la Llei 39/2015, en la que es fixa l’obligatorietat de la traducció dels documents, excepte en els territoris que compartisquen la mateixa llengua cooficial.
Segons el Suprem, la Generalitat sobrepassaria les seues competències quan usa el terme «àmbit lingüístic» per a salvar les denominacions entre el valencià i el català. Amb açò, els magistrats posen èmfasi en destacar que la norma estatal «no admet cap altra intervenció normativa per part de la comunitat autònoma» i que la regulació autonòmica no té «cobertura competencial».
En este sentit, l’Advocacia argumenta que esta interlocutòria es basa més en la diferència normativa entre territoris, en lloc d’admetre que «és una única llengua, que és oficial en el territori valencià i en altres comunitats autònomes, en les que rep una diferent denominació».
