El jutjat número 1 d’Alacant ha demanat a l’Ajuntament de la Vila Joiosa, en la comarca de la Marina Baixa (Alacant), donar permís als voluntaris d’una associació per a què, durant l’estat d’alarma, puguen oferir cures veterinàries a les colònies de gats del municipi, en atenció als possibles riscos per a la salut pública.
L’associació ‘CES Gats la Vila Joiosa’ ha sol·licitat judicialment l’adopció urgent d’una mesura cautelar consistent en requerir a l’Ajuntament el lliurament de permisos als voluntaris de l’entitat i crear un conveni de col·laboració en este sentit per a què, durant l’estat d’alarma, es puguera alimentar als animals del municipi, tant en els recintes en els que estiguen tancats com en parcs públics i colònies felines, i que es permetera el seu rescat i atenció veterinària.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
Alimentació, rescat i cura veterinària
El jutjat va estimar la mesura cautelar el passat 3 d’abril, i la va ratificar en una acta del passat dia 14, segons ha donat a conéixer este dilluns el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). L’Ajuntament va dictar en este sentit dos resolucions administratives, els dies 7 i 9 d’abril, que van donar compliment a este dictat.
En l’acta s’assenyala que, en atenció a les instruccions del Ministeri de Sanitat sobre l’atenció als animals domèstics en el transcurs de l’estat d’alarma, procedix a accedir a la petició per a assistir a les colònies de gats de la Vila Joiosa, encara que «limitant la vigència» al període que dure la situació.
D’esta manera, es permet als membres de l’associació desplaçar-se per a oferir «alimentació, rescat i cura veterinària» dels animals domèstics que viuen en espais públics urbans «per a previndre un impacte negatiu» en la salut pública. I precisa que els desplaçaments han de ser individuals i amb l’acreditació expedida per l’Ajuntament.
No obstant això, el jutjat rebutja que es procedisca a signar un conveni de col·laboració, davant de la naturalesa provisional de les mesures cautelars i pel fet de què tot conveni té una «vocació de permanència», que «no encaixa amb la situació excepcional» que motiva l’adopció de les mesures.
