Les querelles i denúncies contra el Govern de Pedro Sánchez per la gestió de la pandèmia podrien acabar amb els responsables a la banqueta dels acusats. El Tribunal Suprem veu marge per investigar la responsabilitat del govern espanyol en errors de la gestió, com la carència de material sanitari, i ha posat en marxa el procés.
Tot i que el Suprem ha acordat no admetre a tràmit les 20 querelles i 30 denúncies, sí que ha previst deduir testimoni per remetre-ho als jutjats de Madrid i que siga allà a on s’incoïn les causes penals que corresponguen.
Els delictes recollits en les querelles i les denúncies contra l’executiu espanyol no estan sustentats en el Tribunal Suprem, però sí que hi ha marge per a investigar alguns delictes per als que, però, no està capacitat, ja que corresponen a altres instàncies judicials. Si acaben prosperant, els responsables podrien acabar sent jutjats en el mateix Tribunal Suprem.
Les querelles i denúncies van ser presentades durant els últims mesos per sindicats i associacions de professionals sanitaris, Forces de Seguretat, familiars de víctimes del coronavirus i el partit Vox. El Tribunal Suprem veu injustificats els delictes que s’atribuïxen al govern espanyol, però veu motius per investigar una sèrie de possibles negligències.
En concret, el Tribunal Suprem demana investigar les morts en residències de la tercera edat, l’omissió de les mesures de seguretat per a sanitaris i policies, i una possible malversació de fons públics en la contractació de material fraudulent per combatre la pandèmia. La pilota està ara en la teulada del Jutjat degà del Jutjat de Madrid.
Si estos jutjats veuen indicis de responsabilitat contra algun membre del govern espanyol, el jutge instructor ha d’exposar de forma raonada al Suprem, que tornaria a tindre la pilota a la seua teulada. D’esta manera, el Suprem es nega a acceptar a tràmit les querelles i denúncies, però tampoc tanca la porta a una futura causa penal contra els responsables.
La Fiscalia va demanar en un escrit, el passat 15 de setembre, arxivar totes les querelles. Va ser el tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, qui va signar la petició del Ministeri Públic al tribunal perquè no admetera a tràmit cap de les denúncies. La sala rebutja investigar els fets, però es nega a tancar el cas.
Segons la Sala d’Admissió, l’examen dels fets es limita als aforats, que inclouen el president del govern espanyol, els vicepresidents i la resta dels ministres, els magistrats del Constitucional i del Suprem, el Defensor del Poble i la presidenta de la Comunitat de Madrid. El Suprem considera que no és l’òrgan adequat per investigar els fets i remet les actuacions als Jutjats de Madrid.
‘No pot dependre de la indignació’
A les querelles i denúncies s’inclouen delictes com homicidi i lesions imprudents, delicte contra el dret dels treballadors, i prevaricació i malversació de cabals públics. En concret se cita el permís per a les manifestacions i concentracions del 8-M just abans d’establir l’estat d’alarma, i l’omissió de protecció a sanitaris i policies.
En l’acte, la Sala Segona del Tribunal Suprem advertix de considerar un fet com a delicte «no pot dependre de la indignació col·lectiva per la tragèdia en la que encara ens trobem immersos, ni pel legítim desacord amb decisions d’un govern que poden considerar desencertades».
El Suprem es nega a acceptar a tràmit les querelles i denúncies perquè «una resolució d’arxiu acordada per esta Sala no santifica actuacions errònies i de greus conseqüències socials, encara que no tinguen rellevància personal».
«Només ens correspon examinar la possible existència de responsabilitat criminal i establir si les querelles formulades contenen elements suficients per a concloure, almenys de forma indiciària, que les persones podrien haver incorregut en alguna conducta tipificada en la llei com a delicte», conclou l’acte, recordant a demés que «no tota conducta socialment reprovable té encaix en un precepte penal».
