Denuncien que la “regeneració” de les platges del Saler i Les Deveses a Dénia es tramiten amb els fons europeus

Les dos licitacions poden ser irregulars perquè l'actual tramitació del projecte d'extracció d'arenes davant de la costa de Cullera tardarà mesos a obtindre la Declaració d'Impacte Ambiental.

La Direcció General de la Costa i el Mar està licitant actualment dos projectes de “regeneració” de les platges del Saler i la Garrofera a València i de les Deveses a Dénia, per un import respectiu de 24,84 i 14,75 milions d’euros (els expedients es van penjar en la pàgina web de Contractació Pública el 18 i 20 de juliol de 2022, respectivament).


Rebre les notícies de València Diari

Els projectes consisteixen en l’abocament d’arena extreta del jaciment de Cullera i transportada a les platges mitjançant un vaixell-draga, que depositaria 2,22 i 0,6 milions de metres cúbics respectivament, per a aconseguir trams de platja amb arena seca entre 30 i 100 metres d’amplària.

Els dos projectes es presenten dins del marc dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació, Transformació i Resiliència després de la COVID, en el cas de València amb l’objectiu del títol enganyós de “Adaptació de la costa al canvi climàtic” i el projecte de Dénia amb l’objectiu també fals de “Restauració d’àrees i ecosistemes degradats”. És inaudit que eixos projectes d’obres d’abocament d’arena siguen disfressats amb eixos títols altisonants, perquè eixes “regeneracions” res tenen a veure amb adaptacions al canvi climàtic ni amb la restauració de cap ecosistema. Els projectes enquadrats en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència han de tindre com a objectiu la transformació estructural de l’economia i estos projectes són continuistes amb les polítiques tradicionals de “regeneració” de platges desenvolupades en els últims anys.

El fenomen de la regressió de les platges té motius diversos: elevació del nivell del mar pel calfament global, retenció de sediments en pantans i embassaments, infraestructures portuàries i destrucció de les dunes per l’edificació excessiva, augment i intensitat dels temporals marins i la destrucció de les praderies de les fanerògames marines que frenen els corrents i protegeixen la costa.

Davant d’esta problemàtica tan complexa el Ministeri de Transició Ecològica (MITERD) tira pel carrer d’enmig i busca “solucions” ràpides però transitòries per a acontentar hotelers, promotors urbanístics, empreses constructores i alcaldes, balafiant desenes de milions d’euros i danyant els fons marins, contaminant l’atmosfera amb vaixells i maquinària pesant alimentada amb combustibles fòssils, i agreujant el canvi climàtic. Eixes “regeneracions” tindran a més una curta vida útil, perquè els pròxims temporals marítims retornaran a la mar part significativa de l’arena abocada.

L’inaudit ara és que es presenten els projectes amb eixos falsos objectius per a rebre fons europeus. El cinisme i la confusió del MITERD no poden ser més grans.

Una de les condicions exigides per Europa és la de “no causar un perjuí significatiu”, DNSH en anglés. El MITERD assegura que els dos projectes compleixen eixe requisit. No obstant això, en la nostra opinió l’extracció d’arena d’aigües profundes i la seua deposició sí que causarà eixe perjudici significatiu. Ecologistes en Acció denunciarà davant la Comissió Europea els dos projectes.

Eixos projectes han de finalitzar abans de desembre de 2023 per a ser finançats per Europa, i d’ací venen les presses. I ens trobem que el projecte d’extracció d’arena, ara en informació pública, tardarà uns mesos o anys a obtindre la Declaració d’Impacte Ambiental, és a dir, les condicions ambientals de l’extracció d’arena, que forma part substancial dels dos projectes. Com poden licitar-los sense conéixer eixos condicionants finals que poden alterar-los de manera substancial?

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies