Diversos experts en enginyeria i urbanisme han manifestat que les obres projectades per al barranc de Poio en 2010 haurien reduït significativament els efectes devastadors de la DANA ocorreguda el 29 d’octubre de 2019, una catàstrofe que va causar la mort de 228 persones i va deixar milers d’afectats a la Comunitat Valenciana.
Testimonis i causes
Els enginyers Javier Machí, degà de la Demarcació del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a la regió, i Federico Bonet, exdecano i ex treballador de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, van coincidir en el seu testimoniatge durant la comissió d’investigació de Les Corts Valencianes sobre la DANA. Els dos van destacar que la falta d’execució de les obres es va deure principalment mancant voluntat política i al fet que les administracions plantegen contínuament obstacles per a la seua realització.
Errors en la preparació i gestió
Machí, que residia a Algemesí durant la DANA i va anar directament afectat, va subratllar que no sols va haver-hi errors en la preparació prèvia a la tragèdia, sinó també en la gestió durant l’esdeveniment, assenyalant problemes en l’operativitat de sistemes, l’accessibilitat i la comunicació amb la població afectada.
Modificacions legislatives necessàries
Els dos tècnics van defendre la necessitat de modificar la llei d’Aigües per a prioritzar la salvaguarda de vides humanes, apuntant que actualment la legislació protegix diverses espècies i recursos però no contempla explícitament la protecció humana.
Gestió hidràulica a Espanya
Quant a la gestió hidràulica a Espanya, Bonet va assenyalar que encara que el país ha sigut històricament una potència en obres hidràuliques, existix una tendència recent a rebutjar este tipus d’infraestructures. No obstant això, va destacar exemples com el Pla Sud de València i la presa de Forata, que han evitat inundacions majors en recents esdeveniments.
No hi havia cap actuació en el barranc de Poio, i les conseqüències són conegudes, va afegir Bonet, qui també va demanar major coordinació entre els organismes de gestió d’emergències.
Declaració ambiental i execució retardada
El projecte per al barranc de Poio va aconseguir la declaració d’impacte ambiental favorable en 2011, però esta va caducar en 2017 al no haver-se executat. Sobre este retard, s’apunta a la crisi econòmica de 2012 i restriccions pressupostàries, encara que es critica que hagen passat anys sense cap acció.
Advertències sobre riscos futurs
Per part seua, l’arquitecte urbanista Julio Gómez-Perretta, que també va comparéixer, va alertar que sense realitzar les obres hidràuliques necessàries, es corre el risc de repetir tragèdies similars. Va advocar per reprendre projectes com el desenrotllat per Typsa en 2010 per a construir preses a Cheste i Vilamarxant, que ajudarien a controlar i retardar l’avanç de les aigües, a més d’implementar sistemes d’alerta primerenca efectius com els existents en altres conques hidrogràfiques.
Conclusió
En conclusió, els especialistes coincideixen que la inversió en infraestructures hidràuliques i una millor coordinació institucional són essencials per a minimitzar riscos davant futures DANA i protegir la població valenciana.
