Alacant, Balears, Màlaga i Santa Cruz de Tenerife concentren el major pes de demanda estrangera per a comprar vivenda a Espanya durant el segon trimestre. El patró coincidix amb el mercat del lloguer i reforça la centralitat dels destins costaners i insulars, segons dades del portal Idealista.
En termes relatius, Alacant lidera amb un 33,2% de l’interés registrat, seguida de Balears (31,5%), Màlaga (27,1%) i Santa Cruz de Tenerife (25,8%). Per damunt del 20% se situen també Girona (24%) i Las Palmas (20,2%), la qual cosa confirma l’estirada de les àrees mediterrànies i canàries. Amb menor protagonisme, però encara destacables, apareixen Almeria (17%), Murcia (16%) i Granada (15,4%). I per damunt del 10% figuren Tarragona (14,2%), Castelló (13,7%), València (12,8%), Huelva (12,4%) i Cadis (11,9%).
En els grans mercats urbans, el pes relatiu del comprador estranger és més contingut: València 12,8%, Barcelona 9,5% i Madrid 4,6%. Estes quotes suggerixen que, en les capitals, la demanda resident i la grandària del mercat diluïxen l’impacte percentual del comprador internacional, malgrat la seua presència constant.
Mapa provincial de la demanda
L’interés per nacionalitats dibuixa perfils distints segons la plaça. Entre les principals procedències en 2024 destaquen britànics, alemanys, marroquins, francesos i neerlandesos en el conjunt del país. A Alacant, els qui més visiten vivendes en venda són neerlandesos (19%), seguits d’alemanys (12%) i britànics (11%). A Balears, el lideratge recau de manera clara en els alemanys (42%), amb britànics (11%) i francesos (7%) a continuació. Màlaga és l’única província del top cinc on els britànics mantenen el primer lloc (14%), per davant de neerlandesos (13%) i alemanys (10%). Fora del Mediterrani, les dos grans referències són Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas, amb domini alemany en els dos casos (25% i 24%).
Estes pautes revelen que els mercats amb més demanda internacional combinen atractiu climàtic i turístic amb oferta residencial percebuda com a estable pel comprador forà. A més, l’estructura insular afavorix que un volum elevat de busques es concentre en pocs nuclis, elevant el seu pes relatiu enfront del conjunt del mercat nacional.
Operacions i preus en un context de canvis
Els Registradors de la Propietat situen en 2024 el 14,6% de les compres de vivenda en mans d’estrangers, molt prop del màxim històric del 15% anotat en 2023. En termes absoluts, es freguen les 93.000 operacions, un nivell que apunta a la resiliència d’este segment fins i tot en un entorn de major selectivitat.
El tram alt del mercat avança: el 10,8% de les compres efectuades per estrangers va aconseguir imports iguals o superiors a 500.000 euros, un màxim en la sèrie. A més, el 52,6% de les operacions correspon a no comunitaris, en un context marcat per la fi de l’anomenada golden visa i per canvis fiscals anunciats per a desincentivar determinades compres. Este escenari pot reconfigurar perfils i destins, amb més pes de compradors d’alta capacitat en ubicacions consolidades i una anàlisi més fina de la relació entre preu i servicis.
El paral·lelisme amb el lloguer suggerix que, on el pes estranger és major, també hi ha més competència per immobles ben situats. A curt termini, això concentra l’interés en zones costaneres i insulars i pot tensionar l’oferta disponible, mentres la demanda local ajusta les seues decisions entre compra i arrendament en funció de preus i expectatives.