UGT i CCOO es van mobilitzar este dimecres en les capitals de província de la Comunitat Valenciana per a exigir el vot favorable a la reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals. Les concentracions, celebrades després de la caiguda del projecte de llei, busquen reactivar una tramitació que els sindicats consideren bloquejada i que, al seu juí, deixa en l’aire una mesura acordada en el marc del diàleg social.
Les protestes es van dur a terme davant les seus de les organitzacions empresarials a València, Alacant i Castelló. Amb este gest, les centrals sindicals van voler subratllar que el retard perjudica sobretot els treballadors més vulnerables: els qui encadenen jornades llargues no retribuïdes o contractes a temps parcial no desitjats. Segons argumenten, la reducció horària ajudaria a delimitar els excessos de temps de treball i a ordenar millor la jornada, evitant que hores addicionals queden fora de control o compensació.
Pressió sobre els grups del Congrés
Les organitzacions van reclamar als grups parlamentaris que desbloquegen la norma i recolzen el ja pactat amb el Govern, en recordar que el text naix del diàleg social i d’un acord entre les dos parts i l’Executiu. El seu objectiu immediat és que la mesura torne a votar-se i tire avant, per a donar certitud a empreses i plantilles sobre el límit setmanal de 37,5 hores i la seua aplicació.
Les mobilitzacions en la Comunitat s’emmarquen en una agenda més àmplia. Per a esta vesprada està prevista una concentració a Madrid, enfront del Congrés, i els sindicats han reiterat que mantindran la pressió fins i tot si la tramitació decau, com va ocórrer hui. En una convocatòria a Barcelona, que ha comptat amb la presència dels seus secretaris generals, van insistir que continuaran impulsant la reducció de jornada fins a aconseguir una majoria suficient.
A l’espera de noves votacions, els sindicats sostenen que ajornar la llei prolonga situacions de precarietat que ja són presents en molts centres de treball. Per això, demanen a les forces polítiques que concreten la seua posició i permeten que la reforma avance, amb la finalitat d’establir un marc clar per a l’organització del temps de treball i evitar que el debat quede indefinidament obert.
