El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va replicar a la proposta de Salvador Illa d’acostar posicions entre Catalunya i la Comunitat Valenciana i va sostindre que el seu territori ‘no viurà de genolls‘ en el pla polític i institucional. Al seu juí, qualsevol relació entre governs ha de partir del respecte a l’Estatut i a la igualtat amb la resta d’autonomies.
Illa havia plantejat en un acte a València superar desconfiances i construir una relació estable més enllà dels colors dels executius. Amb eixa crida sobre la taula, Mazón va emmarcar la seua resposta en la defensa d’un tracte equilibrat entre comunitats i d’un diàleg que no implique cessions que, segons va dir, situen als valencians en un paper subordinat.
Línies roges de Mazón
El cap del Consell va vincular el seu rebuig al que va qualificar com un ‘eix Illa-Puigdemont‘, que considera perjudicial per a la Comunitat Valenciana, i va criticar que la Generalitat de Catalunya i el Govern central actuen, en la seua opinió, ‘de genolls‘ davant l’independentisme. Va remarcar que els valencians no són subalterns de ningú i que eixa serà la guia de la seua actuació institucional.
Entre els exemples que va esgrimir, va apuntar al repartiment de la quitació de deute. Va afirmar que els catalans pretenen quedar-se amb la millor part i deixar en un segon pla a la resta, alguna cosa que, va advertir, penalitzaria a territoris que també reclamen alleujament financer. De les seues paraules es desprén que exigirà criteris transparents i equitatius en qualsevol negociació sobre passius autonòmics.
També es va referir a la gestió de la pressió migratòria amb menors, denunciant que Catalunya busca evitar tensions mentres altres comunitats ja estan col·lapsades i resultarien perjudicades amb una distribució desigual. El seu missatge apunta al fet que la Comunitat Valenciana no acceptarà acords que, al seu juí, traslladen el problema sense recursos suficients ni coordinació real.
En el terreny simbòlic, va censurar que es destinen fons públics a promoure estelades o campanyes dels Països Catalans en territori valencià, en entendre-ho com una ingerència. Enfront d’això, va subratllar que defendrà l’Estatut d’Autonomia, la personalitat pròpia i l’idioma valencians com a elements irrenunciables en la relació amb Catalunya.
Malgrat la distància política, Mazón sí que va destacar la normalitat en les relacions empresarials entre els dos territoris. Va diferenciar eixa realitat econòmica del ‘món virtual‘ que, al seu juí, domina alguns debats institucionals, i va anticipar que prioritzarà la cooperació on hi haja interessos compartits sense renunciar a les línies roges fixades.
