El ple de l’Ajuntament d’Alaquàs ha aprovat una moció per a sol·licitar a la Generalitat que declare el municipi com a zona altament tensionada en vivenda, sempre que es complisquen les condicions fixades en la llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a la vivenda. La proposta tira avant amb els vots de PSPV-PSOE i Compromís i el rebuig de PP i Vox, la qual cosa reflectix una clara divisió política sobre com afrontar la crisi d’accés a la vivenda en el municipi.
El text, impulsat per Compromís, perseguix garantir que la població d’Alaquàs puga accedir a una vivenda digna en un context de preus de compra i lloguer en ascens continuat. La corporació municipal vincula esta situació a la creixent mercantilització de la vivenda, entesa com un bé d’inversió més que com un dret bàsic, i advertix de les conseqüències que això té sobre les famílies amb menys recursos, que veuen com es reduïx el seu marge per a trobar una llar estable.
Més parc públic i control dels preus del lloguer
A través de la moció, l’Ajuntament insta a la Generalitat a finançar un programa específic per a ampliar el parc públic municipal de vivenda. L’objectiu és augmentar l’oferta disponible per a lloguer social o a preus assequibles mitjançant la compra, rehabilitació i construcció de nous immobles amb fons íntegrament autonòmics. La iniciativa proposa a més retornar el caràcter permanent a la qualificació de protecció pública, amb la intenció de blindar eixe parc enfront de processos especulatius que puguen traure’l del mercat assequible amb el pas del temps.
La moció planteja també modificar el Decret llei 9/2024, de 2 d’agost, del Consell, que regula les vivendes d’ús turístic. L’Ajuntament demana eliminar el que considera un parany dels 11 dies per a considerar un allotjament com a turístic, amb la finalitat d’evitar que milers d’apartaments destinats realment al turisme es presenten com a residencials. Amb això es busca que estos immobles no queden fora de la regulació específica i que no contribuïsquen a estrényer encara més l’oferta de vivenda habitual.
El document defén que l’administració tinga un dret preferent de compra sobre qualsevol vivenda susceptible d’incorporar-se al parc públic abans que els especuladors. D’esta manera, el consistori aspira a poder oferir eixos pisos a preus justs i a evitar operacions purament financeres que espenten a l’alça els preus. En esta mateixa línia, es reclama l’impuls d’un registre obligatori i efectiu de grans tenidors, acompanyat d’inspeccions fiscals periòdiques, amb l’objectiu de supervisar millor la concentració de vivenda en poques mans i el seu ús en el mercat.
Una altra de les línies d’actuació que arreplega la moció és dotar de garanties residencials a les persones en situació de vulnerabilitat per risc de desnonament. El text planteja reforçar l’atenció i l’acompanyament amb un servici específic d’assessorament i suport a inquilins, orientat a previndre la pèrdua de vivenda o a facilitar alternatives quan no siga possible mantindre el contracte. Es tracta d’oferir cobertura a les llars més fràgils en un moment en el qual el pagament del lloguer o la hipoteca pot superar la seua capacitat econòmica.
L’Ajuntament proposa a més sancionar a les plataformes que publiciten pisos sense llicència, amb la intenció de frenar l’oferta irregular que escapa al control públic. També aposta per vigilar la conversió d’antics pisos turístics en vivenda de lloguer públic, de manera que estos immobles passen a formar part de l’oferta residencial estable. A això se suma l’exigència que les noves promocions incloguen almenys un 30% de vivenda assequible, amb la finalitat que l’expansió urbanística es traduïsca en més opcions per als qui no poden accedir a preus de mercat.
En l’àmbit estatal, la moció reclama al Govern d’Espanya que garantisca un increment anual del parc públic de vivenda fins a aconseguir el 9,2% en 2030, en línia amb la mitjana europea. El text insta també a convertir el 100% de les vivendes de la Sareb en parc públic de lloguer per a reforçar l’oferta destinada a llars amb menys ingressos. Paral·lelament, planteja prohibir la compra de vivenda per a usos no residencials per part de fons voltor i societats especulatives i establir barreres d’entrada a inversors que busquen rendibilitats altes i ràpides, amb l’objectiu de reduir la pressió sobre el mercat residencial.
La moció inclou, a més, mesures concretes sobre el preu del lloguer. Reclama limitar legalment les rendes perquè cap persona haja de dedicar més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer, seguint la referència habitual d’esforç màxim suportable per a una llar. També proposa implementar un model de contracte de lloguer indefinit assequible, inspirat en experiències d’altres països europeus, amb el propòsit de donar estabilitat als inquilins i reduir la rotació forçada per pujades de preu.
L’Ajuntament demana igualment que les pujades anuals del lloguer es limiten a l’IPC real, de manera que els increments s’ajusten a l’evolució del cost de la vida i no a expectatives especulatives. Finalment, planteja establir un recàrrec progressiu en l’IBI a partir de la tercera vivenda buida, com a mecanisme per a incentivar que eixos immobles isquen al mercat de lloguer i per a penalitzar l’acumulació de vivenda desocupada amb finalitats d’inversió sense ús residencial efectiu.
