Alberto Fabra, diputat del PP i expresident de la Generalitat, ha renunciat a la presidència de la Comissió de Defensa del Congrés després de dos anys en el càrrec. Fa este pas després que es coneguera el vincle professional del seu fill amb una empresa que va ser adquirida per Escribano Mechanical & Engineering, una de les principals companyies de l’àmbit militar, circumstància que el mateix Fabra considera que pot derivar en un conflicte d’interessos.
El dirigent popular va explicar davant els mitjans que la decisió és pròpia i consensuada amb el seu partit i el seu grup parlamentari. L’objectiu és evitar qualsevol ombra de sospita sobre la imparcialitat del treball de la Comissió i buidar dubtes sobre que es puguen estar defenent interessos particulars. Amb la seua renúncia, pretén preservar la confiança en les deliberacions i acords que s’adopten en este òrgan de la Cambra.
Possible conflicte d’interessos
El vincle familiar amb una empresa rellevant del sector defensa podria generar l’aparència de parcialitat quan la Comissió analitze iniciatives, compareixences o partides pressupostàries que impacten en eixa indústria. Encara que les normes parlamentàries establixen mecanismes de control, la neutralitat no sols exigix complir la llei, sinó també evitar situacions que puguen interpretar-se com a avantatge o tracte de favor. Fer un pas al costat busca, per tant, protegir la credibilitat de les decisions i l’interés general.
La renúncia obri ara el procés per a designar a la persona que assumirà la presidència de la Comissió de Defensa. Mentres es decidix el relleu, els treballs de l’òrgan continuaran amb normalitat, des del seguiment de la política de defensa fins a l’impuls d’iniciatives legislatives i l’examen de la planificació del sector. Fonts del grup assenyalen que el propòsit és mantindre l’estabilitat i el ritme de l’agenda parlamentària.
Fabra va subratllar que queda molt per fer en la indústria de la seguretat i la defensa, un àmbit en el qual la Comissió exercix un paper clau en canalitzar el debat polític i el control de l’acció del Govern. La seua eixida, va sostindre, pretén facilitar que eixe debat es desenrotlle sense interferències i amb la màxima transparència.