L’alcalde d’Aldaia lamenta que la dana del 29 d’octubre va deixar 10.000 vehicles i 4.000 immobles danyats, la mitat del parc mòbil i de les vivendes del municipi. Recorda que va haver-hi sis morts i descriu una nit marcada per l’arribada d’aigua des d’aigües amunt mentres en la localitat a penes plovia, la qual cosa va generar una falsa sensació de normalitat que va retardar la reacció. En les seues paraules, ‘el problema va ser la inundació que va arribar d’aigües amunt, que va arrasar amb tot, però no va ploure i eixa aparença de normalitat no va facilitar res’.
Segons relata, ‘L’aigua va començar a arribar a Aldaia a partir de les 20.00, més tard que en altres municipis i quan l’icònic pont de Picanya ja està destrossat’. Entre les 21.00 i les 22.00 van començar les crides d’auxili: veïns atrapats en teulades, vivendes negades i rescats improvisats. Fins i tot la Policia, explica, va prioritzar sobreviure pujant a plantes altes davant la rapidesa de l’avinguda, la qual cosa evidencia que no va ser una inundació habitual sinó una situació de risc extrem per a la integritat de les persones.
Mitat del municipi afectat
El balanç territorial és desigual. L’alcalde apunta que ‘Sobre un 50% del municipi en el seu conjunt està afectat perquè hi ha dos zones en les quals no va afectar, el barri del Crist i la zona més pròxima a Alaquàs’. Afig que ‘La zona confrontant al barranc de La Saleta és la que més afectació va tindre i l’expansió va ser més àmplia que altres vegades però els extrems, que estan més allunyats de l’arribada de l’avinguda, van tindre més sort’. Eixe patró explica per què els danys es van concentrar al costat del llit, amb garatges, baixos i carrers convertits en canals, mentres altres àrees més altes o allunyades van patir menys.
En el pla econòmic i quotidià, la pèrdua de 10.000 vehicles compromet desplaçaments, treball i logística familiar, i els 4.000 immobles danyats obliguen a mudances, reformes i tràmits. El Consorci d’Assegurances, assenyala, ‘parla d’un 80 o 90% d’indemnitzacions pagades, però que la gent puga disposar dels diners no significa que s’haja pogut executar perquè hi ha un col·lapse‘. És a dir, encara que els pagaments arriben, la reparació s’embossa per la saturació de peritacions, tallers, materials i quadrilles, i per la complexitat administrativa. Al seu juí, la recuperació de l’espai privat pot prolongar-se durant anys i la de l’espai públic serà encara més lenta, per la necessitat de projectes, contractes i obres en diversos municipis alhora.
En el terreny emocional, el regidor assegura que la població ‘té pànic cada vegada que plou; cada vegada que veuen que posem les comportes i activem el pla d’inundacions’. Defén que, si l’alerta que va arribar amb l’última dana haguera saltat el 29 d’octubre a eixa hora —nou abans—, hauria donat temps a activar mesures antiinundacions i al fet que els veïns es refugiaren en pisos alts, alguna cosa que considera clau. ‘Eixe És-Alert del 29 de setembre, 11 mesos després, és un reflex del que no es va fer el 29 d’octubre, que va arribar quan ja estava tot perdut’, lamenta.
Pla de canalització i direcció única
En matèria d’obres hidràuliques, recorda que porten 40 anys treballant en la canalització del barranc de La Saleta, ‘que desguassa en zona urbana en cota zero, i hi ha pendent un col·lector subterrani per la zona nord per a portar bona part d’eixe cabal canalitzat al Pla Sud, a València, i després a la mar’. Lamenta a més que València ‘continue posant dificultats a esta canalització’. Mentres el projecte estructural no arriba, l’Ajuntament ha activat un pla de xoc de caràcter conjuntural per a desviar fora del nucli urbà l’aigua de La Saleta i reduir impactes, per al que s’ha demanat autorització a la Confederació Hidrològica del Xúquer. En qualsevol cas, subratlla que ‘l’important és que la canalització subterrània es faça com més prompte millor’.
L’alcalde també reivindica coordinació i lideratge comuns en emergències que afecten diverses localitats. Recorda la solidaritat rebuda —’Escoltar la crida de l’alcalde de Valladolid posant a disposició tota la seua flota d’aigua, o a l’alcalde de Lepe treballant a peu de carrer, gent de tota Espanya, tota eixa ingent quantitat de mans per a ajudar eixos dies i els següents va ser fonamental i continua sent-ho’— i sosté que eixe impuls els ha permés recuperar l’esperança. Però reclama una direcció supramunicipal capaç de ‘prenga decisions conjuntes’ amb informació de tota la província. Com a exemple, cita l’És-Alert per alerta roja que ‘deia clarament el que has de fer’ i, dos setmanes després, un altre per alerta taronja que deixava en mans de cada municipi decisions com tancar col·legis. ‘Cal insistir en una direcció de l’emergència quan és un àmbit general de tota la província’, conclou.
