Álvaro Nadal, director executiu del Banc Africà de Desenrotllament i exministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, va defendre que Espanya necessita reformes profundes per a adaptar-se al nou orde global. El seu diagnòstic situa la innovació, la productivitat i la competitivitat com els pilars a reforçar en una economia oberta que, segons va subratllar, opera hui en un context més incert que el de l’última dècada.
Nadal va descriure la transició des d’un sistema multilateral assentat en regles comunes cap a un escenari dominat per tensions comercials i decisions unilaterals. En eixe marc, va advertir que Espanya no pot respondre de forma aïllada i va reclamar que la Unió Europea lidere una estratègia assenyada que combine la defensa del comerç obert amb una política industrial forta i realista. Este enfocament, va deduir, ha de protegir cadenes de valor crítiques, reduir vulnerabilitats i alinear regulació, finançament i incentius perquè les empreses puguen competir en sectors de major valor afegit.
Estratègia europea i reformes internes
Al seu juí, Europa no pot continuar postergant la formació, la innovació i l’agenda industrial. En la pràctica, això implica actualitzar capacitats davant les transicions digital i verd, potenciar l’I+D i facilitar la transferència tecnològica, a més de simplificar tràmits perquè les pimes escalen i accedisquen a mercats i finançament. Reforçar la productivitat, va afegir, exigix també millorar l’eficàcia de les polítiques públiques i prioritzar projectes amb impacte clar en la competitivitat.
Combinar obertura comercial i política industrial, va sostindre, no és contradictori: es tracta de preservar un mercat obert mentres s’impulsa la capacitat de produir béns i servicis avançats a Europa, evitant dependències excessives en sectors estratègics. Amb eixe propòsit, va defendre una coordinació europea que oferisca previsibilitat a les inversions i que connecte la política comercial amb la industrial.
Estes reflexions es van emmarcar en una trobada de Diàlegs per al Desenrotllament celebrat a València, en el qual va participar també Miguel Sebastián, economista i exministre d’Indústria, Turisme i Comerç.
Creixement amb riscos: vivenda i turisme
Sebastián va destacar que Espanya continua liderant el creixement en l’eurozona, amb taxes per damunt del 2,5% i una ocupació dinàmica, però va alertar que la qualitat d’eixe avanç és insuficient. Al seu juí, el patró de creixement depén en excés de la demanda interna i de la construcció, la qual cosa eleva el risc de bambolles. Va assenyalar a més que la productivitat continua baixa i que el dèficit públic roman sense una solució de fons.
D’eixe diagnòstic es desprén que un cicle basat en la rajola i el consum pot tensionar preus, augmentar la vulnerabilitat davant canvis financers i deixar menys múscul per a competir fora. Per a corregir-ho, va proposar reequilibrar cap a inversió productiva, exportacions i adopció tecnològica, de manera que el creixement descanse en una base més sòlida i menys exposada a xocs.
En vivenda, va defendre la necessitat d’un pacte d’Estat centrat en ampliar l’oferta de lloguer per a alleujar la pressió del mercat residencial. Més oferta, va assenyalar, ajudaria a moderar preus i estabilitzar expectatives, objectiu que requerix agilitzar projectes, promoure vivenda assequible i reforçar la seguretat jurídica per a atraure inversió a llarg termini.
En turisme, va advocar per evolucionar cap a un model més sostenible, amb menys visitants però de major qualitat, que reduïsca la pressió sobre els recursos i les ciutats. Este canvi passa per gestionar millor els fluxos, desestacionalitzar la demanda i elevar el valor afegit per visitant, de manera que el sector mantinga el seu pes sense deteriorar entorns urbans i naturals.
Va posar com a referència a València i a la Comunitat Valenciana per a il·lustrar la necessitat de transformar la indústria turística i, al mateix temps, reforçar sectors productius com el moble, el calçat o l’automòbil. Apostar per la innovació i la internacionalització en estes branques, va sostindre, contribuiria a elevar productivitat, diversificar l’economia regional i estabilitzar l’ocupació.
El balanç que van deixar les dos intervencions apunta a una idea comuna: sense una visió de llarg termini, amb coordinació europea i pactes interns, Espanya corre el risc de perdre terreny. La prioritat, van coincidir, passa per convertir la incertesa en oportunitat reforçant productivitat, sostenibilitat i capacitat industrial.