La defensa de l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que, si admet la investigació contra el expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, es quede amb la totalitat del procediment. En la mateixa línia, demana que, una vegada es declare competent, ordene el sobreseïment de la causa.
Unitat de la causa per connexitat
El plantejament implica que el TSJCV assumisca també les perquisicions que ara estan en el Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja sobre el mateix Argüeso i la exconsellera Salomé Pradas. La defensa invoca la ‘unitat de la causa per connexitat‘: sosté que es tracta d’un únic episodi de gestió d’una emergència en el qual cada possible investigat hauria contribuït, si és el cas, al mateix resultat lesiu, la qual cosa faria impossible jutjar per separat sense arriscar resolucions contradictòries.
Segons esta part, no va existir negligència delictiva per part del Govern autonòmic i la causa és inescindible. Argumenta a més que les conseqüències del temporal van ser una desgràcia natural no previsible en la seua verdadera magnitud ni tan sols per als organismes amb competències en la matèria, com l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per la qual cosa no caldria atribuir responsabilitat penal.
Investigació prospectiva i focus en Mazón
El lletrat qualifica d’investigació prospectiva l’actuació de la instructora. Al seu juí, a nombrosos testimonis no se’ls va interrogar per altres intervinents de la nit del 29 d’octubre, sinó quasi exclusivament per Mazón, amb preguntes d’índole personal com com anava vestit o quin havia begut, i fins i tot es va reclamar la comanda del restaurant i el tiquet d’aparcament de Maribel Vilaplana, periodista que va menjar amb el llavors president.
La defensa qüestiona la tesi de la jutgessa que el nexe causal podria residir en una suposada falta de coordinació de Mazón sobre Argüeso i Pradas. Considera que els dos càrrecs no es trobaven en el mateix nivell jeràrquic ni necessitaven eixe tipus de coordinació i que no s’explica com d’eixa absència es derivarien les defuncions investigades. Afig que la instructora es limita a encadenar fets, però omet l’anàlisi normativa necessària per a establir si la conducta investigada va crear un risc no permés i si les morts van ser la materialització d’eixe risc, requisits de la imputació objectiva.
En la seua crítica als avisos meteorològics, la representació d’Argüeso retrau a Aemet treballar amb llindars de precipitació de fins a 180 litres quan en la conca mediterrània hi ha registres molt superiors i recents. Recorda que a Turís van acabar caient 772 litres i que el rècord a Oliva, el 3 de novembre de 1987, va anar de 817, per la qual cosa, segons el seu criteri, els avisos van resultar insuficients per a alertar adequadament a la població.
Respecte al missatge És_Alert remés a la ciutadania a les 20.11, la defensa nega que arribara tard. Sosté que es va enviar per Forata i dos hores abans que poguera col·lapsar eixa presa, per la qual cosa descarta retard en l’alerta.
