En l’última dècada s’ha consolidat una revolució terapèutica contra l’excés de pes amb nous fàrmacs, l’ús dels quals s’ha multiplicat per prescripció i per la seua presència en mitjans i xarxes. Eixe fenomen ha banalitzat el tractament de l’obesitat i ha augmentat el risc de generar altres patologies quan s’empren sense control mèdic.
Semaglutida, liraglutida o tirzepatida han entrat en el debat digital sota els seus noms comercials i molts usuaris les perceben com a dreceres. El doctor Carlos Sala, cap de la Unitat d’Obesitat de l’Hospital Quirónsalud València, ha advertit que s’ha estés un ús despreocupat i un desconeixement dels efectes adversos: ‘Els fàrmacs anàlegs de GLP-1 i similars són segurs però tenen efectes secundaris que molts pacients desconeixen o banalitzen. De fet, el seu ús indiscriminat ha incrementat de manera alarmant el número de pancreatitis agudes i la pèrdua de visió per neuritis òptica no isquèmica’.
Valoració prèvia del pacient
Abans d’iniciar qualsevol pauta, ha insistit Sala, resulta imprescindible una valoració completa que contemple comorbiditats com a hipertensió, dislipèmia, fetge gras, apnea del son, malaltia coronària o ictus. Esta avaluació permet estimar riscos, prioritzar objectius i definir l’estratègia més adequada per a cada cas.
A més, s’han de recaptar dades bàsiques com a pes i talla per a calcular l’IMC, perímetres i proporcions com a cintura/maluc o cintura/talla, l’impacte psicològic, metes realistes, edat, condició física i hàbits. Si l’excés de pes és menor de 20-25 quilos, l’índex cintura/talla és inferior a 0,6 i el pacient pot realitzar exercici amb regularitat, la proposta ideal és ‘el canvi d’hàbits amb suport farmacològic de 6 a 12 mesos’. Es tracta d’un acompanyament temporal per a consolidar rutines, no d’una solució per si sola.
Un altre punt clau és el que ocorre després de la retirada del medicament. Sense canvis de comportament, s’han observat reguanys de pes de manera natural: les publicacions accepten que entre el 15% i el 20% dels pacients intervinguts quirúrgicament poden recuperar part del pes als cinc anys, i que més del 80% dels tractats amb fàrmacs recuperen gran part del pes perdut a l’any de suspendre’ls si no modifiquen hàbits. El missatge és clar: les pastilles ajuden mentres es prenen, però el manteniment depén de l’adherència a noves rutines.
‘L’obesitat té un origen multifactorial, per això el tractament ha de ser multidisciplinari, amb suport dietètic-nutricional, psicològic i exercici físic mantinguts’, ha reiterat l’especialista. Este enfocament integral enllaça el maneig mèdic amb la reeducació alimentària i el treball emocional, reduint recaigudes i efectes no desitjats.
La dietista-nutricionista Rocío Práxedes ha subratllat que l’educació nutricional exercix un paper fonamental. Recomana prioritzar aliments densos en nutrients —proteïnes de qualitat, verdures, fruites i greixos saludables— en porcions xicotetes i utilitzar tècniques culinàries que faciliten la digestió i l’aprofitament de els nutrients, com les coccions prolongades. Entre els errors freqüents ha assenyalat saltar-se menjades per falta de fam, continuar consumint ultraprocessats, no assegurar suficient proteïna i descurar la hidratació. ‘Els aliments són el vehicle que transporta els nutrients, i estos són indispensables per a la vida i el bon funcionament de l’organisme. La informació i l’assessorament permeten que el pacient comprenga el valor d’organitzar la seua alimentació’, ha comentat. Finalment, no recomana recórrer a medicació sense diagnòstic previ, sense haver intentat perdre pes amb alimentació saludable i exercici, o quan el risc d’efectes adversos supera els possibles beneficis.



