Celebrant la riquesa de la llengua àrab

El 18 de desembre de 1973, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’àrab com una llengua oficial de l’ONU. Aquest fet no només va reconéixer la importància de la llengua àrab en l’àmbit internacional, sinó que també va posar en relleu la seua influència en moltes altres llengües, incloent-hi el valencià. Cada any, el 18 de desembre, celebrem el Dia Mundial de la Llengua Àrab, una oportunitat per reflexionar sobre la seua contribució a la cultura universal i la diversitat lingüística.

En valencià, molts mots tenen arrels àrabs, com ara «alcalde», «àlgebra» i «alcohol». Aquests termes no només enriqueixen el nostre vocabulari, sinó que també ens recorden la història compartida i les interaccions culturals que han modelat la nostra llengua.

Per exemple, la paraula «almadrava» ens transporta a les tècniques de pesca tradicionals, mentre que «almàssera» ens parla de la producció d’oli, una activitat essencial en la nostra gastronomia.

La influència àrab també es reflecteix en la nostra arquitectura i urbanisme. Termes com «alqueria» i «raval» ens recorden les estructures i barris que encara avui formen part del nostre paisatge. Aquestes paraules són testimonis vius de la convivència i l’intercanvi cultural que han enriquit la nostra societat al llarg dels segles.

A més, paraules com «arròs» i «taronja» ens connecten directament amb la cuina mediterrània, on aquests ingredients són fonamentals. La paraula «fideu» ens porta a pensar en plats tradicionals com la fideuà, que és un exemple perfecte de com les influències àrabs han deixat una empremta duradora en la nostra gastronomia.

La llengua àrab també ha aportat termes relacionats amb la vida quotidiana i la cultura popular. Paraules com «badiu» i «atzucac» ens parlen de la vida als pobles i ciutats, mentre que «xarxa» ens recorda la importància de les connexions i les relacions en la nostra societat moderna.

En el camp de la ciència i la tecnologia, mots com «àlgebra» i «alcohol» són exemples de com la saviesa àrab ha contribuït al progrés humà. L’àlgebra, desenvolupada pels matemàtics àrabs, és una eina fonamental en moltes disciplines científiques, mentre que l’alcohol, descobert pels alquimistes àrabs, té múltiples aplicacions en la medicina i la indústria.

La llengua àrab també ha influït en la nostra manera de pensar i expressar-nos. Paraules com «califa» i «catifa» ens transporten a un món de contes i llegendes, on la imaginació i la creativitat són protagonistes. Aquestes paraules ens recorden que la llengua és una porta oberta a altres cultures i formes de veure el món.

La celebració del Dia Mundial de la Llengua Àrab és una oportunitat per reconéixer i valorar la riquesa que aquesta llengua ha aportat a la nostra cultura. És un recordatori de la importància de la diversitat lingüística i de com les llengües ens connecten i ens enriqueixen mútuament.

Així doncs, cada 18 de desembre, celebrem no només la llengua àrab, sinó també la nostra pròpia història i identitat, que han estat modelades per les influències de moltes cultures diferents. És un dia per recordar que, en la diversitat, trobem la nostra força i la nostra riquesa.

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.