Celebrant la riquesa de la llengua àrab

El 18 de desembre de 1973, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’àrab com una llengua oficial de l’ONU. Aquest fet no només va reconéixer la importància de la llengua àrab en l’àmbit internacional, sinó que també va posar en relleu la seua influència en moltes altres llengües, incloent-hi el valencià. Cada any, el 18 de desembre, celebrem el Dia Mundial de la Llengua Àrab, una oportunitat per reflexionar sobre la seua contribució a la cultura universal i la diversitat lingüística.

En valencià, molts mots tenen arrels àrabs, com ara “alcalde”, “àlgebra” i “alcohol”. Aquests termes no només enriqueixen el nostre vocabulari, sinó que també ens recorden la història compartida i les interaccions culturals que han modelat la nostra llengua.

Per exemple, la paraula “almadrava” ens transporta a les tècniques de pesca tradicionals, mentre que “almàssera” ens parla de la producció d’oli, una activitat essencial en la nostra gastronomia.

La influència àrab també es reflecteix en la nostra arquitectura i urbanisme. Termes com “alqueria” i “raval” ens recorden les estructures i barris que encara avui formen part del nostre paisatge. Aquestes paraules són testimonis vius de la convivència i l’intercanvi cultural que han enriquit la nostra societat al llarg dels segles.

A més, paraules com “arròs” i “taronja” ens connecten directament amb la cuina mediterrània, on aquests ingredients són fonamentals. La paraula “fideu” ens porta a pensar en plats tradicionals com la fideuà, que és un exemple perfecte de com les influències àrabs han deixat una empremta duradora en la nostra gastronomia.

La llengua àrab també ha aportat termes relacionats amb la vida quotidiana i la cultura popular. Paraules com “badiu” i “atzucac” ens parlen de la vida als pobles i ciutats, mentre que “xarxa” ens recorda la importància de les connexions i les relacions en la nostra societat moderna.

En el camp de la ciència i la tecnologia, mots com “àlgebra” i “alcohol” són exemples de com la saviesa àrab ha contribuït al progrés humà. L’àlgebra, desenvolupada pels matemàtics àrabs, és una eina fonamental en moltes disciplines científiques, mentre que l’alcohol, descobert pels alquimistes àrabs, té múltiples aplicacions en la medicina i la indústria.

La llengua àrab també ha influït en la nostra manera de pensar i expressar-nos. Paraules com “califa” i “catifa” ens transporten a un món de contes i llegendes, on la imaginació i la creativitat són protagonistes. Aquestes paraules ens recorden que la llengua és una porta oberta a altres cultures i formes de veure el món.

La celebració del Dia Mundial de la Llengua Àrab és una oportunitat per reconéixer i valorar la riquesa que aquesta llengua ha aportat a la nostra cultura. És un recordatori de la importància de la diversitat lingüística i de com les llengües ens connecten i ens enriqueixen mútuament.

Així doncs, cada 18 de desembre, celebrem no només la llengua àrab, sinó també la nostra pròpia història i identitat, que han estat modelades per les influències de moltes cultures diferents. És un dia per recordar que, en la diversitat, trobem la nostra força i la nostra riquesa.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.