Celebrant la riquesa de la llengua àrab

El 18 de desembre de 1973, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’àrab com una llengua oficial de l’ONU. Aquest fet no només va reconéixer la importància de la llengua àrab en l’àmbit internacional, sinó que també va posar en relleu la seua influència en moltes altres llengües, incloent-hi el valencià. Cada any, el 18 de desembre, celebrem el Dia Mundial de la Llengua Àrab, una oportunitat per reflexionar sobre la seua contribució a la cultura universal i la diversitat lingüística.

En valencià, molts mots tenen arrels àrabs, com ara «alcalde», «àlgebra» i «alcohol». Aquests termes no només enriqueixen el nostre vocabulari, sinó que també ens recorden la història compartida i les interaccions culturals que han modelat la nostra llengua.

Per exemple, la paraula «almadrava» ens transporta a les tècniques de pesca tradicionals, mentre que «almàssera» ens parla de la producció d’oli, una activitat essencial en la nostra gastronomia.

La influència àrab també es reflecteix en la nostra arquitectura i urbanisme. Termes com «alqueria» i «raval» ens recorden les estructures i barris que encara avui formen part del nostre paisatge. Aquestes paraules són testimonis vius de la convivència i l’intercanvi cultural que han enriquit la nostra societat al llarg dels segles.

A més, paraules com «arròs» i «taronja» ens connecten directament amb la cuina mediterrània, on aquests ingredients són fonamentals. La paraula «fideu» ens porta a pensar en plats tradicionals com la fideuà, que és un exemple perfecte de com les influències àrabs han deixat una empremta duradora en la nostra gastronomia.

La llengua àrab també ha aportat termes relacionats amb la vida quotidiana i la cultura popular. Paraules com «badiu» i «atzucac» ens parlen de la vida als pobles i ciutats, mentre que «xarxa» ens recorda la importància de les connexions i les relacions en la nostra societat moderna.

En el camp de la ciència i la tecnologia, mots com «àlgebra» i «alcohol» són exemples de com la saviesa àrab ha contribuït al progrés humà. L’àlgebra, desenvolupada pels matemàtics àrabs, és una eina fonamental en moltes disciplines científiques, mentre que l’alcohol, descobert pels alquimistes àrabs, té múltiples aplicacions en la medicina i la indústria.

La llengua àrab també ha influït en la nostra manera de pensar i expressar-nos. Paraules com «califa» i «catifa» ens transporten a un món de contes i llegendes, on la imaginació i la creativitat són protagonistes. Aquestes paraules ens recorden que la llengua és una porta oberta a altres cultures i formes de veure el món.

La celebració del Dia Mundial de la Llengua Àrab és una oportunitat per reconéixer i valorar la riquesa que aquesta llengua ha aportat a la nostra cultura. És un recordatori de la importància de la diversitat lingüística i de com les llengües ens connecten i ens enriqueixen mútuament.

Així doncs, cada 18 de desembre, celebrem no només la llengua àrab, sinó també la nostra pròpia història i identitat, que han estat modelades per les influències de moltes cultures diferents. És un dia per recordar que, en la diversitat, trobem la nostra força i la nostra riquesa.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.