Celebrant la riquesa de la llengua àrab

El 18 de desembre de 1973, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’àrab com una llengua oficial de l’ONU. Aquest fet no només va reconéixer la importància de la llengua àrab en l’àmbit internacional, sinó que també va posar en relleu la seua influència en moltes altres llengües, incloent-hi el valencià. Cada any, el 18 de desembre, celebrem el Dia Mundial de la Llengua Àrab, una oportunitat per reflexionar sobre la seua contribució a la cultura universal i la diversitat lingüística.

En valencià, molts mots tenen arrels àrabs, com ara «alcalde», «àlgebra» i «alcohol». Aquests termes no només enriqueixen el nostre vocabulari, sinó que també ens recorden la història compartida i les interaccions culturals que han modelat la nostra llengua.

Per exemple, la paraula «almadrava» ens transporta a les tècniques de pesca tradicionals, mentre que «almàssera» ens parla de la producció d’oli, una activitat essencial en la nostra gastronomia.

La influència àrab també es reflecteix en la nostra arquitectura i urbanisme. Termes com «alqueria» i «raval» ens recorden les estructures i barris que encara avui formen part del nostre paisatge. Aquestes paraules són testimonis vius de la convivència i l’intercanvi cultural que han enriquit la nostra societat al llarg dels segles.

A més, paraules com «arròs» i «taronja» ens connecten directament amb la cuina mediterrània, on aquests ingredients són fonamentals. La paraula «fideu» ens porta a pensar en plats tradicionals com la fideuà, que és un exemple perfecte de com les influències àrabs han deixat una empremta duradora en la nostra gastronomia.

La llengua àrab també ha aportat termes relacionats amb la vida quotidiana i la cultura popular. Paraules com «badiu» i «atzucac» ens parlen de la vida als pobles i ciutats, mentre que «xarxa» ens recorda la importància de les connexions i les relacions en la nostra societat moderna.

En el camp de la ciència i la tecnologia, mots com «àlgebra» i «alcohol» són exemples de com la saviesa àrab ha contribuït al progrés humà. L’àlgebra, desenvolupada pels matemàtics àrabs, és una eina fonamental en moltes disciplines científiques, mentre que l’alcohol, descobert pels alquimistes àrabs, té múltiples aplicacions en la medicina i la indústria.

La llengua àrab també ha influït en la nostra manera de pensar i expressar-nos. Paraules com «califa» i «catifa» ens transporten a un món de contes i llegendes, on la imaginació i la creativitat són protagonistes. Aquestes paraules ens recorden que la llengua és una porta oberta a altres cultures i formes de veure el món.

La celebració del Dia Mundial de la Llengua Àrab és una oportunitat per reconéixer i valorar la riquesa que aquesta llengua ha aportat a la nostra cultura. És un recordatori de la importància de la diversitat lingüística i de com les llengües ens connecten i ens enriqueixen mútuament.

Així doncs, cada 18 de desembre, celebrem no només la llengua àrab, sinó també la nostra pròpia història i identitat, que han estat modelades per les influències de moltes cultures diferents. És un dia per recordar que, en la diversitat, trobem la nostra força i la nostra riquesa.

Últimes notícies

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.

Visites multisensorials perquè les Fogueres d Alacant siguen accessibles per a tots

Un grup d investigació de la Universitat d Alacant i la Foguera Sèneca-Autobusos ha posat en marxa una prova pilot de visites multisensorials per a acostar el monument a persones amb discapacitat. El projecte FogUAccess busca fer l art i la festa més accessibles amb olors, sons, textures i explicacions adaptades.

Una mascletà berciana fa tremolar les Fogueres de Sant Joan dAlacant

El pirotècnic Pedro Alonso, de la firma Pibierzo, ha debutat en el concurs de mascletaes de les Fogueres de Sant Joan dAlacant amb un espectacle anomenat Terremoto berciano en el cielo alicantino, que ha arribat als 126,8 decibels en 5 minuts i 41 segons.