Will Smith, un dels grans ‘pesos pesants’ de Hollywood, aparca momentàniament la seua labor com a actor, productor i músic per a furgar en els seus propis dimonis en ‘Will’, el seu llibre de memòries a la venda a Espanya el pròxim 1 de desembre. L’estrela admet en les seues pàgines que gran part del personatge ‘bigger than life’ que ha construït és una màscara amb la qual protegir-se d’una infància marcada per la violència exercida pel seu pare en la llar.
“Quan tenia 9 anys vaig veure com el meu pare li donava una punyada a la meua mare en la templa amb tanta força que es va desplomar. La vaig veure escopir sang. Aqueix moment, en aqueix dormitori, probablement més que qualsevol altre moment de la meua vida, ha definit el que soc ara”, escriu el protagonista de “Soc llegenda”.
“Tot el que he aconseguit des de llavors -prossegueix-, els premis i els reconeixements, els focus i l’atenció mediàtica, els personatges i els riures, han estat marcats per un subtil desig reiterat de demanar perdó a la meua mare per la meua inacció aquell dia”, reconeix Smith, que ha escrit el llibre amb l’ajuda de Mark Manson (autor de “El subtil art que quasi tot t’importe una merda“).
L’actor relata una esgarrifosa experiència en la qual va arribar a pensar a matar al seu pare, quan aquest era molt major, estava malalt i era dependent. “Una nit, quan li portava delicadament des de la seua habitació fins al bany, una foscor va créixer dins de mi. Em vaig detindre en les escales. Podria haver-ho espentat escales avall, ningú hauria sospitat res”, escriu. “Dècades de dolor, ira i de ressentiment van vindre i es van anar. Vaig sacsejar el cap i vaig continuar espentant al meu pare fins al bany”.
Crítiques pels seus orígens de classe mitjana
Nascut en 1968, Will Smith va passar de ser un xiquet de classe mitjana criat en l’oest de Filadèlfia a convertir-se en una estrela del rap primer, de la televisió després (“El príncipe de Bel Air”, 1990-1996) i finalment del cinema més comercial i reeixit.
Dels seus principis com a raper assenyala que rebia moltes crítiques per ser de classe mitjana i no “un macarra que feia tripijocs amb drogues”. “Vaig ser a un col·legi catòlic amb una majoria de xiquets blancs fins als catorze anys, la meua mare tenia formació universitària i el meu pare, malgrat els seus tots defectes, sempre va portar menjar a la taula i hauria preferit morir abans que abandonar als seus fills”, recorda.
No obstant això, una vegada que va guanyar el seu primer milió de dòlars amb tot just vint anys, sí que va començar a envoltar-se de traficants de drogues, compte, i a balafiar sense control. Una multa d’Hisenda li va deixar en fallida per no pagar impostos i que va haver de vendre totes les seues propietats i amprar 10.000 dòlars a un amic traficant per a mudar-se a Los Angeles i començar la seua carrera com a actor.
“Will” es presenta, així com la història d’una persona que aconsegueix prendre les regnes de les seues emocions i anima al lector al fet que faça el mateix. En elles l’actor explica com, malgrat sentir que havia guanyat la loteria de la vida, la seua família no el veia així i se sentien com a “artistes convidats” en el circ de la seua vida.
