L’OMS recupera la primera hipòtesi sobre el polèmic origen del coronavirus

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va realitzar una recerca a principis d’este 2021 a Wuhan, lloc on es va detectar per primera vegada el coronavirus SARS-CoV-2, per a esclarir quin és el seu veritable origen, i sembla que cada vegada estan més prop de trobar-lo.

Fins ara, s’havia parlat de moltes possibles teories sobre l’origen del virus, però la que és més probable, segons va explicar Peter Daszak, president de l’EcoHealth Aliance i un dels experts que es va traslladar a la Xina per a realitzar l’estudi, és que el coronavirus es va originar en una granja d’animals exòtics al sud del país.

Segons explica l’expert, el grup de científics traslladats fins a la Xina va trobar evidències en diverses granges d’animals exòtics que proveïen al mercat de Huanan, a Wuhan, el primer lloc que es va convertir en un focus de contagis i que va originar el primer brot de coronavirus en el món. «Crec que el SARS-CoV-2 primer va contagiar a persones en el sud de la Xina. Sembla que va ser així», explica Daszak.

Els resultats d’aquesta recerca van en línia amb les actuacions de la Xina després de conéixer el primer brot de Covid-19, ja que va ordenar el tancament de totes les granges d’animals exòtics com a mesura de precaució. Segons el científic, el més probable és que l’inici de la transmissió del coronavirus es va iniciar amb alguna mena d’animal salvatge criat en captivitat i que va acabar saltant als humans.

«Estes granges prenen animals exòtics com les genetes, els porco espins, els pangolins, els óssos rentadors o les rates del bambú perquè es reproduïsquen en captivitat», assegura l’expert en una entrevista per a ‘NPR’. En aquest sentit, Daszak i els seus col·legues mantenen la hipòtesi que la ratapinyada continua sent l’animal més probable a l’hora d’incubar el SARS-CoV-2.

Així, l’OMS coincideix amb la Xina sobre el possible origen del coronavirus: «la Xina va tancar les granges perquè el febrer de 2020 pensava que era la via més possible de contagi. I en l’informe de l’OMS, creiem també que és la via més probable».

Sobre quin animal ho va causar, encara que creuen que va ser la ratapinyada, encara hi ha més dubtes, i segons Daszak esta és ara la prioritat: descobrir realment quin animal va actuar de pont entre la malaltia i els humans per a intentar prevenir que torne a ocórrer en el futur.

 

La pandèmia continua colpejant a tot el món

L’estudi realitzat pels científics, avalats per l’OMS, a la Xina es publicarà en les pròximes setmanes, i es preveu que donen encara més detalls sobre l’origen de la pandèmia que ha deixat ja, en menys d’un any i mig, més de 120 milions de contagis en tot el planeta i més de 2 milions i mig de morts.

Els països més afectats per la malaltia continuen sent els Estats Units i el Brasil, que junts sumen gairebé 42 milions de contagis i més de 830.000 víctimes mortals. Concretament, els Estats Units suma ja més de 30 milions de contagis, amb 549.000 morts; i el Brasil és el següent amb 11,6 milions de contagis i 282.000 víctimes. L’Índia és el tercer país més afectat, amb 11,4 milions de contagis i 159.000 morts.

En referència nombre de contagis, la resta de països se situen bastant més lluny, però ja hi ha tres països que superen els 4 milions de contagis: Rússia, França i el Regne Unit; i altres dos que superen els 3 milions: Espanya i Itàlia, amb Turquia a les portes d’aconseguir esta xifra.

En referència als morts, sorprén la xifra de Mèxic, amb 194.000 víctimes malgrat ser el tretzé en nombre de casos, 2,1 milions. Per darrere estarien l’Índia; el Regne Unit, amb 125.000 morts; i Itàlia, amb 103.000 morts. La llista la completarien Rússia (93.000), França (91.000) i Espanya (72.500).

Últimes notícies

Setze atesos per inhalació de fum en un incendi en una vivenda de Silla

Setze persones, entre elles dos menors i una major de 70 anys, han sigut ateses per inhalació de fum i ansietat després d’un incendi esta matinada en una vivenda de Silla. Dos hòmens han sigut traslladats a l’Hospital La Fe de València.

València renova 24.000 m² de voreres i elimina barreres per als vianants

València ha destinat més de 5 milions d’euros entre 2023 i 2026 a millorar l’accessibilitat per als vianants, renovant 24.000 m² de voreres i executant 247 guals adaptats.

Detingudes quatre persones d’un clan familiar per un tiroteig a Paterna

La Policia Nacional ha detingut a Paterna quatre membres d’un mateix clan familiar, tres hòmens i una dona, per un tiroteig al barri de la Coma el passat mes de març.

La Fe lidera un gran projecte europeu per a aplicar la intel·ligència artificial al càncer

L’IIS La Fe de València coordinarà científicament SCOPE-AI, un dels principals projectes europeus per a validar i aplicar la intel·ligència artificial en oncologia. El programa testarà 15 solucions d’IA en huit hospitals del continent amb un pressupost de 20,6 milions d’euros.

València blinda el Museu de la Ciutat per a rebre més de 200 obres de Sorolla

L’Ajuntament de València ha destinat quasi 292.000 euros a reforçar vigilància, càmeres i detecció d’incendis al Palau del Marqués de Campo, seu del Museu de la Ciutat, davant l’arribada de més de 200 obres de Joaquín Sorolla procedents de la Hispanic Society of America.

Alacant es prepara per a construir fins a 44.900 vivendes en 25 anys

El nou Pla General Estructural d’Alacant calcula que la ciutat podrà arribar als 470.000 habitants en 25 anys i reserva sòl per a alçar fins a 44.900 vivendes noves. El document aposta també per nous barris, equipaments sanitaris i universitaris, zones verdes i connexions de transport amb Elx.

Cauen a Alacant per una trama de gossos amb orelles i rabo amputats il·legalment

La Guàrdia Civil ha detingut 14 persones i n'investiga 6 més per una xarxa que venia gossos amb orelles i rabo amputats il·legalment i documentació falsa des d'un criador d'Alacant amb activitat internacional.

La UPV revalida el títol de millor politécnica d’Espanya en la llista de Shanghái 2026

La Universitat Politècnica de València torna a destacar en la classificació de Shanghái 2026 com a única politécnica espanyola entre les 500 millors del món, mentres que Espanya situa 30 universitats en el top 1.000, sis menys que l’any anterior.