L’OMS recupera la primera hipòtesi sobre el polèmic origen del coronavirus

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va realitzar una recerca a principis d’este 2021 a Wuhan, lloc on es va detectar per primera vegada el coronavirus SARS-CoV-2, per a esclarir quin és el seu veritable origen, i sembla que cada vegada estan més prop de trobar-lo.

Fins ara, s’havia parlat de moltes possibles teories sobre l’origen del virus, però la que és més probable, segons va explicar Peter Daszak, president de l’EcoHealth Aliance i un dels experts que es va traslladar a la Xina per a realitzar l’estudi, és que el coronavirus es va originar en una granja d’animals exòtics al sud del país.

Segons explica l’expert, el grup de científics traslladats fins a la Xina va trobar evidències en diverses granges d’animals exòtics que proveïen al mercat de Huanan, a Wuhan, el primer lloc que es va convertir en un focus de contagis i que va originar el primer brot de coronavirus en el món. «Crec que el SARS-CoV-2 primer va contagiar a persones en el sud de la Xina. Sembla que va ser així», explica Daszak.

Els resultats d’aquesta recerca van en línia amb les actuacions de la Xina després de conéixer el primer brot de Covid-19, ja que va ordenar el tancament de totes les granges d’animals exòtics com a mesura de precaució. Segons el científic, el més probable és que l’inici de la transmissió del coronavirus es va iniciar amb alguna mena d’animal salvatge criat en captivitat i que va acabar saltant als humans.

«Estes granges prenen animals exòtics com les genetes, els porco espins, els pangolins, els óssos rentadors o les rates del bambú perquè es reproduïsquen en captivitat», assegura l’expert en una entrevista per a ‘NPR’. En aquest sentit, Daszak i els seus col·legues mantenen la hipòtesi que la ratapinyada continua sent l’animal més probable a l’hora d’incubar el SARS-CoV-2.

Així, l’OMS coincideix amb la Xina sobre el possible origen del coronavirus: «la Xina va tancar les granges perquè el febrer de 2020 pensava que era la via més possible de contagi. I en l’informe de l’OMS, creiem també que és la via més probable».

Sobre quin animal ho va causar, encara que creuen que va ser la ratapinyada, encara hi ha més dubtes, i segons Daszak esta és ara la prioritat: descobrir realment quin animal va actuar de pont entre la malaltia i els humans per a intentar prevenir que torne a ocórrer en el futur.

 

La pandèmia continua colpejant a tot el món

L’estudi realitzat pels científics, avalats per l’OMS, a la Xina es publicarà en les pròximes setmanes, i es preveu que donen encara més detalls sobre l’origen de la pandèmia que ha deixat ja, en menys d’un any i mig, més de 120 milions de contagis en tot el planeta i més de 2 milions i mig de morts.

Els països més afectats per la malaltia continuen sent els Estats Units i el Brasil, que junts sumen gairebé 42 milions de contagis i més de 830.000 víctimes mortals. Concretament, els Estats Units suma ja més de 30 milions de contagis, amb 549.000 morts; i el Brasil és el següent amb 11,6 milions de contagis i 282.000 víctimes. L’Índia és el tercer país més afectat, amb 11,4 milions de contagis i 159.000 morts.

En referència nombre de contagis, la resta de països se situen bastant més lluny, però ja hi ha tres països que superen els 4 milions de contagis: Rússia, França i el Regne Unit; i altres dos que superen els 3 milions: Espanya i Itàlia, amb Turquia a les portes d’aconseguir esta xifra.

En referència als morts, sorprén la xifra de Mèxic, amb 194.000 víctimes malgrat ser el tretzé en nombre de casos, 2,1 milions. Per darrere estarien l’Índia; el Regne Unit, amb 125.000 morts; i Itàlia, amb 103.000 morts. La llista la completarien Rússia (93.000), França (91.000) i Espanya (72.500).

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.