Joan Fuster serà el primer escriptor en valencià a ingressar en la Caixa de les Lletres

Part del llegat de l'escriptor de Sueca serà depositat en la cambra cuirassada de l'Institut Cervantes, dins de les activitats de l'Any Joan Fuster de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Caixa de les Lletres | Institut Cervantes

Joan Fuster es convertirà pròximament en el primer escriptor en valencià a depositar el seu llegat en la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes a Madrid. Així ho ha avançat la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verónica Cantó, al costat de la Secretària de la institució, Inmaculada Cerdà, en un desdejuni informatiu celebrat en la institució per a donar a conéixer les activitats previstes per als pròxims mesos.

En aquest sentit, l’hereu de Fuster, Josep Palacios, serà qui deposite part de l’obra o algun objecte personal de l’escriptor de Sueca en la Caixa de les Lletres. Si bé encara no se sap la data exacta en la qual se celebrarà aquest fet “històric”, es preveu que siga el gener de 2023, en un acte en el qual també participaran els membres de la Comissió Joan Fuster i la Junta de Govern de l’AVL.

Aquesta antiga cambra cuirassada guarda en les seues caixes de seguretat més de 60 llegats que des de 2007 han anat depositant personalitats del món de la cultura en espanyol. Des de destacats noms del cinema, art, la música, la dansa o el teatre han deixat en aquest espai restes de la seua obra o la seua trajectòria vital i professional, entre els quals també es pot trobar el llegat del poeta valencià Francisco Brines o del cineasta Luís García Berlanga.

Aquest acte s’engloba en les desenes d’activitats que està duent a terme la institució valenciana amb motiu de l’Any Joan Fuster. Entre elles estaca les conferències ‘Mirades de Fuster’ o ‘Converses amb Fuster’ que posen la mirada en l’“intel·lectual valencià més important del segle XX” des de diverses perspectives o les diferents traduccions de la seua obra com ‘Sagitari‘ o ‘Consell, proverbis i insolències’; club de lectures amb ‘Diccionari per a ociosos’; o les jornades ‘Ensenyar Fuster’ per a formar al professorat en l’obra i vida d’un dels escriptors més importants de la literatura valenciana.

A més l’Acadèmia també té en marxa l’exposició itinerant ‘Joan Fuster: una vida il·lustrada’, que viatja cada setmana per diferents biblioteques, ajuntaments o col·legis per a reivindicar i donar a conéixer la vida i obra de l’escriptor. Segons ha explicat Cantó, l’acolliment a aquesta mostra ha sigut tal que s’allargarà fins al primer semestre de 2023 el recorregut per diferents parts del territori valencià.

Escriptors de l’exili o l’insilio

D’altra banda, la presidenta de l’AVL ha donat a conéixer alguns detalles sobres els autors que protagonitzaran l’any 2023, que començarà el mes vinent de novembre. Encara que no ha aprofundit en els qui seran els literats afortunats, Cantó ha explicat que serà més d’un escriptor o escriptora i que es reivindicarà la figura de quatre o cinc valencians de l’exili o de l’insilio interior amb l’objectiu de conéixer, aprofundir i divulgar el seu llegat.

Igualment, la institució valenciana prepara altres projectes i activitats per a aquest curs com Les Lletres Compartides, una col·laboració entre diferents institucions balears, catalanes i valencianes per a “divulgar i potenciar autors de les lletres valencianes en altres territoris”; una enquesta sobre l’activitat lingüística al Baix Vinalopó; jornades sobre onomàstica o traduccions; així com exposicions com ‘Teixim els llaços del sud al sud’ per a reivindicar la valencianitat del Baix Segura.

Tot això en una “nova etapa” i un “nou escenari” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la qual volen continuar “sent útil” i un “referent de la normalització i normativització de la llengua dels valencians”. “La nostra voluntat és obrir-nos cada vegada més a la societat” ha conclòs Cantó.