Un estudi internacional liderat per l’Institut de Neurociències ha identificat per primera vegada el mecanisme biològic que connecta una mutació en el gen Shank3, associat a l’autisme, amb alteracions de la conducta social. En models de ratolí, l’equip demostra que la vasopressina, una hormona clau per a les relacions socials, no s’allibera correctament en el septe lateral i que corregir eixa fallada permet millorar la sociabilitat sense disparar l’agressivitat. Els resultats, publicats en Nature Communications, aclarixen una baula perduda entre genètica i comportament.
Un circuit que falla en el septe lateral
Els investigadors van comprovar que en animals amb la mutació disminuïx la població de neurones que alliberen vasopressina en el nucli de l’estria terminal, una estructura que comunica amb el sistema límbic. Com a conseqüència, a penes arriba senyal de vasopressina al septe lateral, regió implicada en la regulació d’emocions, motivació i comportaments socials. Este dèficit explica dos trets observats en els ratolins mutants: menor interés social i una marcada reducció de l’agressivitat defensiva, una resposta que en condicions normals ajuda als mascles a protegir el seu territori.
El treball detalla a més com actua la vasopressina en eixe circuit a través de dos receptors distints. El receptor AVPR1a controla la sociabilitat, mentres que el AVPR1b regula l’agressió social. En modular de manera independent estos receptors, l’equip va aconseguir rescatar la interacció social sense provocar augments indesitjats d’agressivitat. Esta separació funcional és clau perquè suggerix tractaments capaços de millorar els dèficits socials evitant efectes secundaris conductuals.
Per a observar el procés en temps real, el consorci va emprar un nou biosensor de vasopressina desenrotllat amb la Universitat de Pequín. Esta ferramenta va permetre visualitzar directament l’alliberament de l’hormona en el cervell i delimitar que l’alteració es concentra en un circuit específic, no en tot el sistema nerviós. La fiabilitat de les troballes es va reforçar amb anàlisis computacionals addicionals en col·laboració amb la Universitat de Zúric.
Cap a teràpies selectives i personalitzades
A partir d’estos resultats, els autors han sol·licitat una patent orientada a desenrotllar fàrmacs que activen de manera selectiva el receptor AVPR1a, amb l’objectiu de millorar la sociabilitat sense incentivar l’agressió. La proposta es basa a modular el receptor que governa la interacció social i evitar el que impulsa la conducta agressiva, una estratègia que podria reduir efectes adversos i augmentar la precisió terapèutica.
L’estudi es va dur a terme en ratolins mascle, ja que la via de la vasopressina està més desenrotllada en ells i presenten agressió territorial, un comportament necessari per a avaluar este circuit. Esta diferència sexual podria contribuir a entendre per què l’autisme es diagnostica amb major freqüència en hòmens i apunta al fet que, en el futur, les teràpies puguen personalitzar-se en funció del sexe i del perfil biològic de cada pacient. Encara que les conclusions procedixen de models animals, el treball establix una base mecanística concreta per a dissenyar assajos preclínics centrats en el circuit de la vasopressina del septe lateral.
El projecte, liderat per l’Institut de Neurociències, ha comptat amb col·laboracions internacionals i amb finançament europeu i de diverses fundacions científiques. En conjunt, obri una via prometedora per a traduir la genètica de l’autisme en dianes terapèutiques específiques i mesurables.