Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, ha qualificat de xantatge l’avantprojecte de llei que el Govern preveu aprovar este dimarts per a condonar deute a les comunitats autònomes. Al seu juí, la mesura legitima privilegis per al separatisme i consolida una Espanya a dos velocitats.
El dirigent valencià emmarca esta decisió com l’últim moviment per a distingir entre territoris de primera i de segona. Advertix que algunes autonomies quedarien en avantatge mentres unes altres seguixen al límit per la seua infradotació, la qual cosa, segons el seu diagnòstic, agreuja els desequilibris ja existents.
Retret pel finançament autonòmic
Mazón recorda que la Comunitat Valenciana, que considera la pitjor tractada, no ha rebut ni una proposta de reforma del sistema de finançament. Denúncia a més l’absència d’un mecanisme transitori d’anivellament que compense, mentres arriba la reforma, les diferències de recursos entre territoris. Eixe pont temporal, sosté, ajudaria a mantindre servicis essencials sense dependre de mesures conjunturals.
També retrau que no haja arribat la liquiditat extraordinària que assegura que la Comunitat mereix, exigix i reivindica. La falta d’eixos fons, explica, pressiona la tresoreria autonòmica i complica el dia a dia de la gestió, des de pagaments a proveïdors fins a la planificació d’inversions.
El president vincula la condonació amb un tracte de favor al separatisme i critica que, amb eixos diners, es continuen impulsant en la Comunitat simbòls pancatalanistes que considera contraris a l’esperit de l’Estatut. Subratlla que no acceptarà categories de ciutadans ni territoris, rebutjant la idea de separatistes de primera, espanyols de segona i valencians de tercera.
En este context, la Generalitat s’ha vist abocada a acudir a crèdit privat amb entitats financeres, en plena recuperació de la DANA, amb el qual definix com el pitjor sistema de finançament i sota un major nivell d’escanyament. Recórrer a préstecs comercials encarix els costos financers i reduïx el marge pressupostari, la qual cosa, de manera immediata, limita la capacitat de resposta davant emergències i retarda projectes ja planificats.
Mazón reclama regles iguals per a tots i una reforma del finançament que tanque la porta a greuges comparatius. Avisa que qualsevol condonació selectiva, sense un marc comú i transparent, pot consolidar avantatges estructurals i multiplicar les tensions entre comunitats, en lloc d’alleujar la càrrega de deute de manera equilibrada.
