L’expilot valencià Jorge Lis, subcampió d’Espanya de motociclisme en 125cc en 1996, ha acabat convertint-se en un cas emblemàtic de com la desinformació sobre les vacunes de la covid pot costar una vida. Va creure durant mesos que les injeccions no buscaven salvar vides, sinó el contrari, però en el moment en què va donar positiu en una PCR, en juliol de 2021, va assumir que s’havia equivocat i que aquell error podia ser fatal.
La seua germana Elena recorda que Jorge sempre havia viscut al límit, desafiant la velocitat i impulsat per una curiositat vital inesgotable. El descriu com una persona ‘sempre per davant’ del seu temps i també dels riscos que implicava aquella inquietud innata.
Tot i això, assegura que sabia admetre les equivocacions i aprofitar-les per ajudar altres persones. ‘Quan li passava alguna cosa roïna, no tenia problema a donar-li la volta i utilitzar-la si podia ajudar algú amb això’, afirma Elena.
Addicció al fentanil després d’un greu accident
Per entendre com Jorge Lis va acabar caient en mans de la desinformació, cal revisar una de les etapes més dures de la seua vida. Amb només 18 anys, va patir una forta caiguda fent trial a la muntanya que el va obligar a passar dos mesos immobilitzat i quasi el deixa tetraplègic.
Va recuperar la mobilitat i, gràcies al seu afany de superació, va poder tornar als circuits. Però aquell episodi va obrir la porta a un dolor crònic que, amb el temps, es va fer insuportable. A principis dels anys 2000, ofegat per les molèsties que l’obligaven a córrer amb infiltracions, va buscar els millors especialistes a la reputada Clínica Mayo, als Estats Units.
‘Els doctors li diuen que es faça a la idea que, per la seua lesió d’esquena, haurà de viure tota la vida amb algun tipus de morfina o opiaci en sang. Allí li recepten oxicodona, i més tard, a Espanya, en una clínica privada, un tipus de fentanil en pastilles, d’acció ràpida’, relata Elena.
La desintoxicació li va costar més d’una dècada. ‘L’addicció és l’única guerra que es guanya quan et rendixes’, solia dir Jorge, segons la seua germana, que remarca que ‘fins i tot per a això anava per davant de molta gent’, en referència a l’actual epidèmia de fentanil que assota els Estats Units.
Quan va arribar la pandèmia, Jorge portava quasi huit anys net i havia fet pública la seua addicció per intentar ajudar altres persones en la mateixa situació. Estava en un dels millors moments de la seua carrera com a mánager esportiu. Però el fet que metges professionals li hagueren obert la porta a una de les drogues més letals del món el va deixar profundament desconfiat.
‘Ell sentia que, d’alguna manera, els metges i el sistema sanitari li havien fallat, que per culpa d’ells havia viscut un malson terrible que quasi li arruina la vida’, explica Elena.
De la por a la covid al pou de la desinformació
Davant la covid-19, Jorge va sentir un pànic real i va extremar les precaucions. Però la seua desconfiança i la curiositat el van empènyer a buscar respostes en internet, on va quedar atrapat per la desinformació que circulava a les xarxes i en determinats canals.
En el seu ordinador encara queda el rastre: correus electrònics amb Daniel Estulin, conegut per les seues teories conspiracionistes, o la newsletter de Jeff Berwick, creador de ‘The Dollar Vigilante’, que convidava els subscriptors a comprar propietats a Belize per escapar del suposat col·lapse d’Occident.
El ganxo psicològic consistia a fer-los creure que tenien accés a informació privilegiada. Jorge va caure de ple, pagant per conferències i sessions privades amb Estulin. A este ecosistema es va sumar un perfil molt més radical, l’autodenominat Doctor Papaya, un extremista que negava l’existència de la covid i assetjava personal sanitari.
Al principi, a Jorge li divertia el seu perfil transgressor. Però, segons relata la família, la perillositat d’este desinformador va quedar clara quan, després de la mort de Lis, es va dedicar a assetjar-los assegurant que tot era mentida i que l’expilot estava ‘amagat a Suïssa’.
També va influir la veu de figures aparentment menys polaritzadores, com el seu admirat gurú del coaching Anthony Robbins, que qüestionava les versions oficials sobre la pandèmia.
‘Destrossat’ per la vacunació de la mare
Jorge va arribar a creure que la vacuna suposava un risc real. Quan es va acostar el dia que havien d’administrar la primera dosi a sa mare, de 85 anys, va intentar per tots els mitjans evitar-ho.
‘La meua filla es va quedar amb ma mare la nit anterior que la vacunaren per acompanyar-la l’endemà, i ell li va escriure intentant convéncer-la que no ho férem’, explica Elena. En aquell missatge, que mostra com a prova, Jorge li deia: ‘Hola Ivana. M’ha dit Abu que demà es vacuna i estic destrossat. Si fulleges este informe demolidor potser no voldràs acompanyar-la. PER FAVOR mira-ho’.
Jorge va adjuntar arxius que advertien de suposats efectes devastadors de la injecció. ‘Si llegia estes coses, no m’estranya que estiguera realment afectat’, defensa la seua germana, que entén fins a quin punt eixa informació falsejada l’havia colpit.
Per a Elena, però, l’arrel de la cerrajor de Jorge era molt més profunda. ‘El punt de partida era “no crec en res, no crec en les institucions”, i així era impossible’, assenyala. Tot i això, també recorda que ‘l’amor prevalia més que tot la resta’ i que Jorge enviava de vegades missatges més conciliadors a la família.
El positiu en covid i l’arrepentiment
En juliol de 2021, Jorge va començar a trobar-se malament i ho va atribuir a una mala digestió. Al principi es va resistir a fer-se una PCR, però quan els símptomes van ser evidents va acabar cedint. El resultat va ser positiu.
La confirmació del contagi va dinamitar d’un colp el mur de mentires que li impedia vore la realitat. L’arrepentiment va ser immediat. ‘He donat positiu, ho sent molt… vaig a deixar Twitter, vaig a deixar les xarxes socials’, va escriure a la seua germana. I va afegir: ‘Tant de bo m’haguera vacunat, he sigut un cafre’.
La seua salut va empitjorar ràpidament a causa de la variant Delta, especialment agressiva. Va acudir a una clínica privada, però en menys de 24 hores va recaure amb força i el van derivar ja intubat a l’Hospital La Fe de València.
El doctor Ricardo Gimeno recorda com van intentar salvar-lo durant el mes i mig que va romandre en coma. La seua joventut i el passat esportiu els van animar a aplicar tècniques molt agressives, com connectar-lo a una màquina ECMO, que substituïx els pulmons i el cor per oxigenar la sang fora del cos. Fins i tot es va arribar a plantejar un trasplantament.
Cap d’estos esforços va funcionar i Jorge Lis va morir a principis de setembre. ‘Si Jorge s’haguera vacunat probablement no s’hauria arribat a un estat tan greu’, assegura el doctor Gimeno, que remarca que mai van vore quadres tan destructius en pacients inoculats.
El metge també recorda que hi va haver un percentatge de pacients, molts jóvens, que no es van voler vacunar i van patir conseqüències molt greus. ‘Molts d’ells també se n’arrepentien, com el mateix Jorge’, afegix.
Segons Gimeno, la immunització va frenar en sec els col·lapsos a les UCIs i va transformar la malaltia en processos virals molt més lleus. ‘Clar que les vacunes poden tindre efectes secundaris, com els pot tindre el paracetamol, però és innegable que salven vides’, insistix.
Elena està convençuda que els doctors van fer tot el que estava a les seues mans i creu en el penediment sincer del seu germà. Sobretot, té clar que, si Jorge visquera, estaria explicant en primera persona la seua història per ajudar altres persones a entendre els perills reals de la desinformació sobre la covid i les vacunes.
