El valencià Jorge Lis, exsubcampió d’Espanya de motociclisme, va morir a principis de setembre de 2021 per complicacions greus de covid després d’haver rebutjat la vacuna, convençut per missatges de desinformació en internet i xarxes socials que les injeccions eren perilloses.
Segons relata la seua família, especialment la seua germana Elena, Lis va creure durant mesos que les vacunes no buscaven salvar vides, sinó tot el contrari. No obstant això, el mateix dia que va donar positiu en una PCR, en juliol de 2021, va admetre que s’havia equivocat i es va mostrar penedit.
Un pilot acostumat al risc i a superar obstacles
Jorge Lis havia sigut subcampió d’Espanya de motociclisme en 125cc en 1996. Va créixer desafiant la velocitat i vivint amb una forta curiositat vital. La seua germana el recorda com algú que anava ‘sempre per davant’ del seu temps i assumia els riscos que comportava eixa inquietud.
També era una persona capaç de reconéixer els errors i contar els seus tropells si això podia ajudar altres. Elena recorda que ‘quan alguna cosa roïna li passava, no tenia problema a donar-li la volta i utilitzar-ho si podia ajudar algú amb això’.
Per a entendre com va acabar atrapada en la desinformació, la família considera clau una de les etapes més dures de la seua vida: un llarg procés de dolor crònic i addicció derivat d’un accident esportiu.
Quan tenia només 18 anys, Lis va patir una forta caiguda fent trial a la muntanya. Va passar dos mesos immobilitzat i va estar a punt de quedar tetraplègic. Va recuperar la mobilitat i, amb molta perseverança, va tornar als circuits, però aquell episodi va obrir la porta a un dolor crònic que amb el temps es va tornar insuportable.
A principis dels anys 2000, ofegat per eixes dolències que l’obligaven a córrer amb infiltracions, va buscar ajuda en la prestigiosa Clínica Mayo, als Estats Units. Segons conta Elena, allí li van explicar que, per la lesió d’esquena, hauria de viure tota la vida amb algun tipus de morfina o opiaci a la sang.
En aquell centre li van receptar oxicodona i, més avant, en una clínica privada a Espanya, un tipus de fentanil en pastilles d’acció ràpida. Eixe tractament el va abocar a una addicció severa de la qual va tardar més d’una dècada a desintoxicar-se.
Elena recorda una frase que ell repetia sobre aquell procés: ‘L’addicció és l’única guerra que es guanya quan et rendixes’. Per a ella, fins i tot en això ‘anava per davant de molta gent’, tenint en compte l’actual epidèmia de fentanil que patix Estats Units.
Quan va arribar la pandèmia de la covid-19, Jorge portava quasi huit anys net. Havia fet pública la seua addicció per ajudar altres persones i es trobava en un dels millors moments de la seua carrera com a mànager esportiu. Però el record que havien sigut metges professionals qui el van introduir, encara que fora de manera indirecta, en una de les drogues més letals del món, el va deixar profundament desconfiat.
Segons Elena, ell sentia que ‘d’alguna manera els metges i el sistema sanitari li havien fallat’ i que, per culpa d’eixa situació, havia viscut ‘un malson terrible que quasi li arruïna la vida’.
De la por a la covid al parany de la desinformació
Davant l’arribada del coronavirus, Jorge va sentir un pànic real i va extremar les precaucions. No obstant això, la desconfiança acumulada i la seua curiositat llançada a buscar respostes el van empentar cap a internet, on va quedar atrapat en un entorn de desinformació i teories conspiratives.
En el seu ordinador encara hi ha rastre documental d’aquell procés: correus electrònics amb Daniel Estulin, conegut per les seues teories conspiracionistes, o la subscripció a la newsletter de Jeff Berwick, creador de ‘The Dollar Vigilante’. Este últim convidava els seus subscriptors a comprar propietats a Belize per fugir d’un suposat col·lapse d’Occident.
El ganxo psicològic, expliquen, consistia a fer creure a les persones que tenien accés a informació privilegiada. Jorge va caure de ple i va arribar a pagar per conferències i sessions privades amb Estulin.
A este ecosistema es va sumar un perfil encara més radical, el de l’autodenominat Doctor Papaya, un extremista que negava l’existència de la covid i assetjava personal sanitari. Al principi, a Jorge li divertia el to transgressor d’este personatge. Però la perillositat de la seua actitud va quedar clara quan, després de la mort de Lis, es va dedicar a assetjar la família i afirmar que tot era mentida i que l’expilot estava ‘amagat a Suïssa’.
També van influir altres figures menys polaritzants, com el seu admirat gurú del coaching Anthony Robbins, que qüestionava les versions oficials sobre la pandèmia.
En este context, Jorge va arribar a creure que vacunar-se suposava un risc real. Eixa convicció va tindre un impacte directe quan va arribar el torn de vacunació de la seua mare, de 85 anys.
El dia abans que li administraren la primera dosi, Jorge va intentar per tots els mitjans evitar-ho. Elena explica que ‘la meua filla es va quedar amb ma mare la nit anterior perquè l’acompanyara l’endemà, i ell li va escriure intentant convéncer-la que no ho férem’.
En el missatge, que la família conserva, Jorge deia: ‘Hola Ivana. M’ha dit Abu que demà es vacuna i estic destrossat. Si fulleges este informe demolidor potser no voldràs acompanyar-la. PER FAVOR mira’l’.
Jorge va adjuntar arxius que advertien d’uns presumptes efectes devastadors de la injecció. Elena reconeix que, ‘si llegia estes coses, no m’estranya que estiguera realment afectat’.
Per a ella, l’arrel de la tossuderia del seu germà era molt més profunda. Considera que ‘el punt de partida era “no crec en res, no crec en les institucions”, i així era impossible’. Tot i això, també recorda que ‘l’amor prevalia més que tot el demés’ i que Jorge enviava de tant en tant missatges conciliadors.
Del positiu en covid al penediment
En juliol de 2021, Jorge va començar a trobar-se malament. Inicialment va atribuir els símptomes a una mala digestió i es va resistir a fer-se una PCR. Quan les senyals de la malaltia es van fer evidents, finalment va accedir a la prova i va donar positiu.
La confirmació del contagi va dinamitar de colp el mur de mentides que li impedia vore la realitat. Segons relata Elena, el seu penediment va ser immediat.
‘He donat positiu, ho sent molt… vaig a deixar Twitter, vaig a deixar les xarxes socials’, li va escriure en un missatge. En un altre, afegia: ‘Tant de bo m’haguera vacunat, he sigut un cafre’.
La seua salut va empitjorar ràpidament a causa de la variant Delta, especialment agressiva. Va acudir en primer lloc a una clínica privada, però en menys de 24 hores va recaure amb força i el van derivar a l’Hospital La Fe de València ja intubat.
El doctor Ricardo Gimeno recorda com l’equip mèdic va intentar salvar-lo durant el mes i mig que va romandre en coma. La seua joventut i el seu passat esportiu els van animar a aplicar tècniques molt agressives, com connectar-lo a una màquina ECMO, que substituïx els pulmons i el cor per oxigenar la sang fora del cos. Fins i tot van arribar a plantejar-se un trasplantament.
Cap d’estos esforços va donar resultat i Jorge Lis va morir a principis de setembre de 2021.
Segons el doctor Gimeno, si s’haguera vacunat ‘probablement no s’hauria arribat a un estat tan greu’. Explica que en pacients inoculats no van vore casos tan destructius com el seu.
El metge recorda també que hi va haver un percentatge de pacients, molts jóvens, que tampoc es van voler vacunar i van patir conseqüències greus. ‘Molts d’ells també es penedien, com el mateix Jorge’, afig.
D’acord amb el seu testimoni, gràcies a la immunització es van frenar en sec els col·lapses a les UCIs i es va passar a processos virals més lleus. Gimeno admet que ‘clar que les vacunes poden tindre efectes secundaris, com els pot tindre el paracetamol, però és innegable que salven vides’.
Elena està convençuda que els doctors van fer tot el que estava a la seua mà i creu en el penediment sincer del seu germà. Per damunt de tot, té la certesa que, si Jorge continuara viu, contaria la seua història per ajudar altres persones a entendre els perills reals de la desinformació sobre la covid i les vacunes.
