Dubtes jurídics i ajustos lingüístics van demorar l’enviament del Es-Alert el 29 d’octubre, durant la DANA que va deixar 230 morts, segons ha declarat com a testimoni el subdirector d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, davant la jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió d’aquell episodi. A eixes cauteles es van sumar canvis en l’àmbit territorial de l’avís i debats interns per a evitar interpretacions de confinament.
Cronologia i dubtes
Suárez ha assegurat que a l’inici de la reunió del Cecopi, a les 17.00 del 29-O, va exposar la capacitat d’enviar un missatge d’avís als mòbils de la zona d’Utiel-Requena, encara que sense esmentar el terme ‘És-Alert’.
Cap a les 17.45, quan es va plantejar la possibilitat de col·lapse en la presa de Forata, es va tornar a posar sobre la taula l’ús del ES-Alert; el missatge es va enviar finalment a les 20.11 per a tota la província de València. El testimoni ha explicat que el pla d’emergències de la presa preveu que, en cas de trencament, l’aigua puga aconseguir 6 o 7 metres en alguns municipis i que, en demanar consell a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la resposta va ser: ‘Vosaltres sou de protecció civil i heu de prendre les mesures’.
El primer esborrany de Suárez parlava de ‘romandre en zones altes’, la qual cosa va obrir un debat amb el llavors responsable del Consorci de Bombers, José Manuel Basset: va alertar del risc de generar alarmisme i provocar estampides. Pradas, imputada en la causa, va decidir suspendre temporalment la sessió sobre les 18.00 per a valorar opcions. Suárez ha indicat que va demanar a la responsable de Comunicació el text que es va manar a Madrid per a tindre una referència.
En paral·lel, va ordenar a un altre tècnic que començara a preparar l’És-Alert, però no amb la seua redacció inicial, discutida per incloure ‘immediatament’ i ‘romanguen’. Aquell esborrany, en castellà, deia: ‘davant situacions derivades per pluges, romanguen en domicilis i estiguen atents’. Es va plantejar a més que no havia d’enviar-se sense avisar abans als alcaldes, per la qual cosa es va convocar una videoconferència a les 18.45 a la qual, segons el testimoni, no es va connectar cap alcalde dels municipis potencialment afectats per un possible trencament de Forata. La sessió també es va demorar perquè a les 18.55 es va gravar un ‘mut’ per a la premsa.
Correccions i abast de l’avís
Suárez ha relatat que la versió que es manejava tenia espanyol i anglés en el mateix canal, quan havia de redactar-se en castellà i en valencià. Es van introduir correccions lingüístiques en la versió valenciana i es va rebaixar el to d’algunes frases: es va substituir ‘se sol·licita suspendre desplaçaments’ per ‘es prega evitar’. Pradas va qüestionar a més si la fórmula ‘romanguen a les seues cases’ podia interpretar-se com un confinament i va dir que anava a consultar-lo amb assistència jurídica. El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, també va fer observacions lingüístiques.
Conforme avançava la vesprada, el risc va deixar de circumscriure’s a Forata. A les 19.34, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va informar de la solsida del pont de Picanya i van començar a arribar imatges d’inundacions en altres punts, la qual cosa va obligar a ampliar l’àmbit del Es-Alert: primer es va contemplar Utiel-Requena, després l’entorn de Forata i finalment tota la província. Eixa expansió de l’àrea de difusió, juntament amb les consultes jurídiques i les correccions, també va influir en la paralització de l’enviament.
De tornada a la sala, Pradas va manifestar que no s’anava a evacuar i que s’enviaria un missatge. Suárez ho va llegir des del seu mòbil i Bernabé va plantejar com anava a arribar amb els problemes de cobertura i la situació complicada en molts municipis; ell va respondre que no era l’únic mecanisme d’avís i que també es podia utilitzar À Punt. A les 19.45, després de revisar el text definitiu, Pradas va donar el vistiplau insistint que ‘no evacuem ni confinem’. L’És-Alert es va enviar a les 20.11 per a la província de València.
En síntesi, el testimoni ha sostingut que la demora va obeir a una suma de factors: dubtes jurídics sobre expressions que pogueren sonar a confinament, ajustos lingüístics entre castellà i valencià i la necessitat d’adaptar l’avís a un escenari que s’agreujava i ampliava per minuts.
