El sector agrari ha assumit ja un sobrecost de fins a 100 milions d’euros per la guerra, impulsat sobretot per l’encariment del gasoil (+28%) i dels fertilitzants (més del +40%). Els cultius herbacis (cereals i oleaginoses) i els cítrics són els més afectats en esta primera fase, i en la Comunitat Valenciana l’impacte es traduïx en 4 milions d’euros per setmana segons AVA-Asaja.
Des del 28 de febrer, el conflicte deixa una factura addicional d’entre 2,4 i 5,8 milions d’euros al dia. La forqueta acumulada en el que va de guerra se situa entre 41 i 99 milions d’euros, d’acord amb els primers informes tècnics manejats per les organitzacions agràries.
L’últim dossier de Asaja calcula que la pujada del gasoil suposa per si sola 19 milions setmanals, al voltant de 2,7 milions al dia. Este increment afecta a tota la cadena de treball en el camp: des de la preparació del terreny i la sembra amb maquinària fins al reg, les labors de tractament i el transport a centres d’apilament, per la qual cosa l’impacte es multiplica en cada campanya.
Al l’alça del carburant se suma l’encariment dels fertilitzants. La urea, molt utilitzada en l’abonat, ja cotitza a 600 euros per tona (+30%). L’encariment general dels fertilitzants supera el 40% i arriba en plena campanya d’abonat de cobertera, un moment de l’any de consum intensiu en nombrosos cultius, la qual cosa impedix posposar aplicacions sense comprometre rendiments. Delegacions territorials de la pròpia Asaja han posat xifres locals al colp: a Còrdova els costos s’han disparat en més de 21 milions d’euros en pocs dies, mentres que AVA-Asaja estima 4 milions setmanals de sobrecost en el sector primari valencià.
Demanda màxima i dependència d’inputs
COAG subratlla que la situació és ‘especialment crítica‘ perquè coincidix amb la fase d’abonat de cobertera, quan la demanda de fertilitzants ‘és màxima’. El cereal és el més exposat per la seua ‘màxima dependència’ de fertilitzants nitrogenats per a sostindre rendiments. En paral·lel, la citricultura ha encarit els seus costos un 12% i l’horticultura intensiva acusa una elevada dependència energètica, per la qual cosa la pujada del gas i l’electricitat agreuja la seua estructura de costos, des del control climàtic fins al bombament d’aigua.
El sector ramader roman atent a l’evolució del preu dels cereals per a pinso, a més de l’energia i el carburant. En l’àmbit dels farratges s’entrelluquen ‘possibles dificultats d’accés’ a l’Aràbia Saudita i Unió dels Emirats Àrabs per interrupcions del trànsit marítim, un factor que pot tibar encara més els terminis i el cost de les exportacions.
Especulació i tensió logística
Segons l’anàlisi de COAG, el conflicte impacta per múltiples canals: l’energia, els fertilitzants i els carburants eleven els costos de producció, mentres que els nolis marítims s’encarixen per desviaments de ruta de 10 a 20 dies addicionals, congestió en ports i escassetat de contenidors. Estos retards incrementen gastos logístics i afigen incertesa en la disponibilitat d’inputs i en l’eixida de les collites.
COAG sosté que les pujades d’estos primers dies ‘no responen a escassetat real sinó a anticipació especulativa‘. En la mateixa línia, UPA denuncia que ‘ni un sol litre de combustible hui ha sigut produït amb el cru comprat després de l’inici de la guerra’, però l’encariment ja arriba al consumidor. El repunt del gasoil agrícola es produïx, a més, en un ‘mal moment’: a l’eixida de l’hivern, quan hi ha un pic de consum per les sembres de primavera.
UPA recorda que el cost dels fertilitzants està lligat al preu del gas natural, especialment els nitrogenats, els més usats en cobertera. Considera que encara és ‘prompte’ per a quantificar l’impacte total, en dependre de la duració del conflicte i de l’evolució dels mercats. Per part seua, Unió d’Unions projecta un impacte de fins a 560 milions d’euros a final d’any si la guerra continua i planteja una quinzena de mesures per a esmorteir el colp, entre elles aplicar un IVA reduït del 10% a tots els béns i servicis utilitzats en la producció agrària, bonificacions en l’IRPF, reducció de l’IBI rústic i ajudes directes. L’objectiu és alleujar la tresoreria de les explotacions i evitar que el sobrecost derive en retallades d’inversió o en abandó de superfícies.



