El ple del Congrés debat hui la presa en consideració d’una proposició de llei del PP que pretén ampliar els supòsits de presó permanent revisable. La iniciativa incorpora este castic per als autors d’assassinat que facen desaparéixer el cadàver de la víctima o no informen del seu parador, i per als qui reincidisquen després d’una condemna prèvia per assassinat. El text modifica l’article 140 del Codi Penal, que fixa en quins casos s’aplica esta pena.
La presa en consideració és el primer filtre del tràmit legislatiu: si la majoria l’avala, el projecte seguirà el seu curs amb esmenes i negociació entre grups; si no, la proposta decaurà. El PP ja va promoure en la passada legislatura una iniciativa similar, al costat de Ciutadans, que va comptar amb el suport del PSOE però no va arribar a culminar el canvi legal.
La presó permanent revisable, vigent des de 2015, es reserva hui a huit escenaris. Inclou l’assassinat de menors de 16 anys o de persones especialment vulnerables; els crims comesos al costat d’un delicte sexual; els perpetrats per integrants de grups criminals; els assassinats múltiples; i els dirigits contra el rei, la reina o la princesa d’Astúries. També contempla l’homicidi d’un cap d’Estat estranger, així com el genocidi i els crims contra la humanitat.
Esta pena implica un compliment íntegre que oscil·la entre 25 i 35 anys, segons el tipus penal i si es tracta d’un o diversos fets. Després d’eixe període, un tribunal revisa el cas i valora si concorren els requisits per a la llibertat. Si no es complixen, el penat roman a la presó. La proposta del PP afig dos nous supòsits amb l’objectiu d’agreujar la resposta penal quan l’ocultació del cos impedix tancar el cas o quan l’autor reincidix.
Dos nous supòsits en debat
El debat arriba en un context de fort impacte social per la mort de Francisca Cadenas, desapareguda durant nou anys i les restes òssies dels quals han sigut trobats en la vivenda de dos germans de la seua localitat, Hornachos (Badajoz), ara a la presó provisional. L’ocultació o desaparició del cos prolonga la incertesa de les famílies i dificulta les investigacions, un efecte que la iniciativa pretén desincentivar amb una pena més severa.
També planeja el cas de Marta Calvo, la jove valenciana assassinada al novembre de 2019 per Jorge Ignacio Palma, condemnat per este crim i pel de altres dos dones. El cos de Calvo, que va ser esquarterat, no ha sigut localitzat. La reforma preveu que, en situacions com esta, la negativa a informar del parador o la desaparició del cadàver actue com a element agreujant que porte aparellada la presó permanent revisable.
Un debat amb antecedents legals
A més de la iniciativa que hui es discutix en el Congrés, el PP va impulsar al febrer de 2024 al Senat una altra proposta per a estendre la presó permanent revisable a delictes contra la vida i la llibertat sexual que sumen més de cent anys de presó, així com a agressions sexuals reiterades a menors de 16 anys. En aquella ocasió, el PSOE es va posicionar en contra. La figura penal va nàixer amb el rebuig de l’oposició al Govern de Mariano Rajoy i, en 2021, va rebre l’aval del Tribunal Constitucional.
Des de la seua entrada en vigor fins al 15 de febrer, els tribunals han dictat 83 condemnes de presó permanent revisable. Quatre van ser revocades, una ho va ser de manera parcial en afectar només a un dels condemnats, i dos van quedar suspeses i posteriorment aprovades. El resultat de la votació de hui marcarà si la Cambra obri la via per a modificar l’article 140 del Codi Penal o si la iniciativa queda arxivada.



