El nou Decret de Convivència en el sistema educatiu valencià ha entrat en vigor este dimecres amb l’objectiu de reforçar la protecció de l’alumnat, especialment el més vulnerable, previndre la violència a les aules i consolidar entorns segurs, inclusius i respectuosos.
La consellera d’Educació, Carmen Ortí, ha afirmat que la norma respon a una demanda de docents i famílies davant l’augment de la violència i el ciberassetjament en els últims anys. Segons ha assenyalat, representa ‘un blindatge legal davant les conductes que alteren la convivència en els centres educatius, garantint la protecció i el benestar de l’alumnat, incloent-hi la igualtat, la inclusió, el respecte a la diversitat, així com els drets regulats en la normativa vigent’. Amb un marc comú, els centres han guanyat pautes clares per a previndre conflictes i actuar davant situacions que alteren la convivència.
Mesures clau del decret
La norma incorpora un vessant inclusiu i reforça la protecció de les víctimes, amb especial atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o en situació de vulnerabilitat. Eixa condició actuarà com a agreujant en graduar responsabilitats, la qual cosa es traduïx en respostes més contundents i en l’activació prioritària de mesures de suport.
S’establix la figura de la coordinació de benestar i protecció com a peça central en la prevenció i actuació davant la violència. Sota la supervisió de la direcció, i en col·laboració amb orientació, serà qui articule les mesures de protecció, impulse protocols i treballe de manera coordinada amb Servicis Socials, salut mental infantojuvenil i altres recursos de l’entorn. Esta figura centralitza la resposta, agilitza la detecció precoç i facilita la comunicació amb agents externs.
El decret també ha reforçat la resposta enfront de l’assetjament escolar i el ciberassetjament, ha regulat l’ús de dispositius mòbils i ha simplificat els procediments disciplinaris. L’objectiu és reduir la conflictivitat i, quan es produïsquen incidents, intervindre amb rapidesa i seguretat jurídica per a totes les parts.
Respecte als dispositius mòbils, només es permeten amb finalitats didàctics recollits en el projecte educatiu o per motius de salut degudament justificats. Amb això es busca millorar la convivència i el benestar socioemocional de l’alumnat; l’ús indegut podrà considerar-se una falta conforme al reglament de convivència del centre i limitar distraccions i exposició al ciberassetjament durant la jornada escolar.
El text regula procediments conciliadors basats en la mediació i reconeix l’autoritat docent. El professorat compta amb protecció jurídica i qualsevol agressió, injúria o ofensa en l’exercici de les seues funcions passa a ser considerada falta greu, reforçant el suport institucional i dissuadint conductes que deterioren el clima escolar.
Així mateix, s’han incorporat mesures educatives provisionals, un procediment conciliador davant faltes greus i la tramitació urgent d’expedients en els casos més seriosos, amb reducció de terminis i garanties per a la comunitat educativa. Este enfocament permet resoldre incidents sense dilacions innecessàries i assegurar la reparació del mal.
En paral·lel, la gestió administrativa s’ha simplificat amb un mòdul específic en la plataforma ITACA per al seguiment digital dels procediments. Esta ferramenta millora la traçabilitat de cada cas, evita duplicitats i aporta informació per a avaluar i ajustar les polítiques de convivència.
