En alguns moments, els territoris han de decidir si volen ser actors o espectadors del seu propi futur. Per a la Comunitat Valenciana, un d’eixos moments ha arribat. Esta oportunitat és la possibilitat real de sol·licitar davant ICANN la creació del domini de nivell superior .val. Esta extensió permetria situar al valencià (i, en definitiva, a la identitat valenciana) en l’espai on hui es disputa la rellevància: la xarxa.
No es tracta d’una extravagància tecnològica ni d’un gest simbòlic buit. Es tracta d’entendre com funciona el món en el segle XXI. Des de fa anys, altres comunitats lingüístiques van prendre una decisió que els ha permés cohesionar la seua identitat en l’entorn digital. Catalunya ho va fer amb el .cat, Euskadi amb el .eus i Galícia amb el .gal. Ningú qüestiona hui la utilitat ni el pes cultural d’eixes extensions. Són una marca recognoscible, una ferramenta de visibilitat i un instrument de normalització lingüística. La pregunta que flota, inevitable, és per què el valencià no pot tindre el que uns altres ja van consolidar. En quin punt decidim que la nostra llengua havia de conformar-se amb sobreviure en àmbits limitats? Mentrestant, altres territoris feien un pas avant en el terreny digital.
Una marca territorial al món digital
El valencià necessita un espai propi també en internet, on la visibilitat definix l’existència. Un domini específic no resoldrà per si sol els reptes de la llengua. No obstant, seria un gest estratègic d’enorme impacte. Permetrà que qualsevol institució, empresa, mitjà o creador identifique clarament la seua vinculació cultural. Això reforçarà la presència del valencià en un entorn on encara lluita per consolidar-se. A més, projectarà a l’exterior una imatge contemporània, segura i recognoscible.
El projecte, a més, és perfectament viable. La Diputació de València ha mostrat la seua intenció d’impulsar la candidatura i d’iniciar els treballs tècnics, lingüístics i administratius necessaris. Obtindre un domini propi no és senzill: requerix informes, una entitat gestora, un model de governança i un cost aproximat de 195.000 euros. Però, sincerament, quina societat que aspira a liderar la innovació pot considerar inassumible una inversió així? Resulta difícil justificar que renunciem a un actiu estratègic per una quantitat que, comparada amb qualsevol campanya institucional o projecte tecnològic, és mínima.
L’oportunitat, a més, té data de caducitat. Si la Comunitat Valenciana no arriba a temps a la pròxima obertura del programa de nous dominis (prevista per a 2026), el projecte podria quedar ajornat durant anys. Mentrestant, continuarem sent un territori amb una llengua viva, una cultura sòlida i una societat vibrant. Però sense un nom propi en l’espai digital global.
Un projecte transversal
Convé recordar que el domini .val no és una bandera partidista. No pertany a un color polític ni a un govern concret. Pertany a tots els valencians. Són els qui porten dècades demostrant que el valencià no és un vestigi, sinó una llengua amb present i amb futur. La creació d’esta extensió hauria de ser un consens natural. Seria un acte de maduresa col·lectiva i un senyal explícit que ens prenem de debò la nostra identitat en el món contemporani.
Internet és hui el gran aparador global. Qui no és visible, simplement no existix. Una llengua que aspira a estar viva necessita un espai propi que la identifique sense matisos. No sols al carrer, sinó també en la tecnologia, la intel·ligència artificial, la innovació o la cultura digital. El valencià mereix eixe espai. Mereix un domini que el represente, que el projecte i que el situe on ha d’estar.
Per això és el moment de reclamar-lo. No per nostàlgia ni per orgull buit, sinó per responsabilitat. Perquè una comunitat que es respecta a si mateixa no demana permís per a existir: es nomena.
I el valencià, hui, necessita nomenar-se així: .val.
