El Girona es va imposar al Vila-real en Montilivi per 1-0 i va fer un pas de gegant cap a la salvació en LaLiga EA Sports. El triomf, consolidat en un partit seriós i treballat, va arribar gràcies a un autogol de Pau Navarro en el temps afegit de la primera part, un colp que el conjunt groc no va aconseguir alçar després del descans.
L’equip de Míchel Sánchez va afrontar el dol amb la idea clara si es fes fort a casa i consolidar el seu matalàs sobre la zona de descens. Amb esta victòria, el Girona va tancar la jornada 30 a quatre punts del sèptim i octau classificats i amb huit de marge respecte als llocs de perill, un escenari que li permet pensar en la permanència amb menys angoixa i, si troba regularitat, fins i tot mirar de reüll a Europa.
Davant, el Vila-real arribava mantenint la tercera posició de la taula, però amb una preocupant dinàmica a domicili. Després d’esta derrota, el seu balanç fora de casa queda en només una victòria en els últims huit desplaçaments, una ratxa que erosiona les seues opcions de consolidar la plaça de privilegi que ara només defén amb un punt d’avantatge sobre l’Atlètic de Madrid.
Un Girona dominador i un Vila-real pla
Fidel al missatge del seu entrenador, que havia assenyalat la importància del xoc per a acostar-se a la salvació, el Girona va eixir amb voluntat de manar des de l’inici. No obstant això, el primer avís seriós va ser del Vila-real: Georges Mikautadze va disposar als tres minuts d’una ocasió clara amb un tret que va marxar molt prop del pal després de tocar en un defensor local. Va ser un recordatori que l’equip groguet, malgrat la seua falta de fluïdesa fora de casa, conserva molta amenaça en transició.
El Vila-real, que va repetir el mateix onze que venia de guanyar a la Reial Societat, va apostar per un pla més reactiu, esperant errors del rival per a eixir ràpid. Mikautadze va aprofitar una pèrdua de Fran Beltrán en la medul·lar, però Vitor Reis va aparéixer providencial per a avortar la jugada quan el davanter ja encarava a Paulo Gazzaniga. Eixa acció va reflectir bé l’intercanvi de forces del primer temps: el Girona es va ensenyorir de la pilota i el conjunt visitant va buscar castigar la contra.
Els blanc-i-vermells van controlar el joc amb una possessió del 64% en la primera mitat, intentant trencar línies a través de la creativitat de Azzedine Ounahi. No obstant això, la falta de pegada va tornar a apuntar, i a més l’equip va patir un colp primerenc amb la lesió de Vladyslav Vanat abans del minut 15. L’eixida del davanter, referència ofensiva, va obligar a reordenar l’atac amb l’entrada d’Abel Ruiz, que va assumir el rol de punta.
Malgrat el contratemps, el Girona va continuar insistint. Abel Ruiz va buscar el gol amb una bona acció individual, Vitor Reis va fregar el punt amb una cabotada i Ounahi va provar des de mitjana distància. Eren arribades constants que mostraven a un conjunt local més convençut i agressiu que el seu rival, encara que sense la precisió final necessària per a obrir el marcador.
El premi va arribar just abans del descans, en el temps afegit de la primera part. Arnau Martínez va penjar un centre tibant a l’àrea i Pau Navarro, en el seu intent de buidar, va desviar la trajectòria cap a la seua pròpia porteria. L’autogol va significar el 1-0 i va reflectir la pressió contínua a la qual el Girona estava sotmetent a la saga visitant.
Després del pas per vestuaris, el Vila-real va tractar de reaccionar i va trobar la seua ocasió més clara res més reprendre’s el joc. De nou va aparéixer Vitor Reis, que es va tornar a erigir en salvador en rebutjar una rematada molt perillosa de Gerard Moreno quan el davanter ja es preparava per a definir. Va ser pràcticament l’única oportunitat nítida dels grocs en tota la segona part.
A partir d’eixe esglai inicial, el Girona es va sentir còmode. Amb el marcador a favor, va saber gestionar els temps de la trobada, va tancar espais per dins i va minimitzar els errors en eixida de pilota, la qual cosa va deixar al Vila-real sense la claredat necessària per a generar perill. Els visitants, malgrat acumular més minuts en camp contrari conforme avançava el xoc, a penes van aconseguir traduir el seu empenyiment en ocasions reals.
En canvi, el conjunt català va estar prop de sentenciar amb el 2-0 abans de l’hora de joc. Viktor Tsygankov va disposar d’una bona ocasió després d’una acció combinativa, Abel Ruiz va tindre una altra opció clara dins de l’àrea i Axel Witsel va obligar a Luiz Júnior a estirar-se al màxim per a evitar el segon tant. Eixa parada del portera va mantindre visca al seu equip, encara que no va canviar el guió d’un partit en el qual el Girona va continuar sent més sòlid i contundent en les àrees.
El dol es va anar consumint amb un Vila-real bolcat però sense idees, mentres el Girona aprofitava cada pausa per a refredar el joc i protegir una renda que val molt més que tres punts. El triomf reforça la confiança de l’equip de Míchel abans de visitar al Reial Madrid i alimenta la sensació que, si encadena diversos resultats positius, encara pot enganxar-se a la baralla per places europees.
En l’altre costat, la derrota suposa per al Vila-real una oportunitat malgastada d’afermar la tercera plaça. La irregularitat lluny del seu estadi, agreujada per esta ensopegada, obliga a l’equip groguet a reaccionar si no vol veure compromés un objectiu que fa poques jornades semblava ben encaminat.
En el tram final també va tindre pes la gestió de canvis de les dos banquetes. El Girona va donar entrada a cames fresques en defensa i atac per a tancar espais i mantindre la intensitat, mentres que el Vila-real va buscar solucions amb hòmens de banda i migcampistes més ofensius, encara que sense aconseguir alterar un marcador que va quedar congelat des del descans.
La labor defensiva del Girona, encapçalada per Vitor Reis i blindada per un bloc compacte, va acabar sent clau per a firmar una nova victòria davant un rival de la zona alta. L’equip català no sols guanya oxigen en la classificació, sinó que demostra que, quan aconseguix equilibrar el seu joc amb pilota i la seua solidesa arrere, és capaç de competir i superar a conjunts que barallen per la part noble de la taula.
Quant a l’arbitratge, Adrián Cordero Vega va mostrar targetes grogues a Vitor Reis i Fran Beltrán per part local, i a Mouriño i Alfonso Pedraza al Vila-real. El partit es va disputar davant 12.008 aficionats en el Estadi Municipal de Montilivi, un suport que va acompanyar als blanc-i-vermells en una nit que pot marcar un abans i un després en la seua temporada.
