El Parc Natural de L’Albufera ha registrat un màxim històric d’aus aquàtiques durant l’últim cens hivernal, amb prop de 132.000 exemplars pertanyents a 78 espècies diferents. Estes dades suposen un clar repunt de la fauna de l’aiguamoll i confirmen la recuperació de la majoria dels grups d’aus després de l’acusat descens de la temporada anterior, provocat pels efectes de la dana de 2024.
Entre novembre de 2025 i gener de 2026 es van realitzar els censos coordinats per SEU/BirdLife en tot l’àmbit del parc, abastant les 14.000 hectàrees d’arrossars, les 2.800 hectàrees de la llacuna principal, les zones de reserva i les platges. En els treballs va participar també l’administració local i autonòmica, la qual cosa va permetre una cobertura àmplia i homogènia de l’espai protegit i una fotografia detallada de la situació actual de les poblacions hivernants.
El balanç de 2026 revela que el nombre total d’aus aquàtiques en L’Albufera ha sigut un 52,53% superior al de 2025, aconseguint així el màxim registrat en este aiguamoll. Este fort increment es recolza sobretot en l’expansió del sirlot comú, amb un augment del 200%, i de les diferents espècies de gavines, que pugen un 51,76%. En conjunt, estos dos grups sumen més de la mitat de tots els individus censats, la qual cosa mostra fins a quin punt la seua evolució condiciona el resultat global del cens.
Importància de la perellonà i la gestió de l’aigua
En termes generals, augmenta la població hivernal de quasi tots els grups d’aus aquàtiques. SEU/BirdLife relaciona esta millora amb la progressiva recuperació de l’aiguamoll després de la dana de 2024 i, de forma molt destacada, amb la perellonà, la inundació hivernal dels arrossars. Esta pràctica agrícola tradicional manté àmplies superfícies de camps negats durant els mesos freds i genera zones amb profunditat suficient per a espècies bussejadores. Un exemple clar és la fotja comuna, molt lligada a aigües obertes amb una certa columna d’aigua, de la qual s’han comptabilitzat 1.121 individus, un augment del 180,25% respecte a l’any anterior.
El cens subratlla a més el paper clau de la inundació hivernal i de la forma en què es gestionen els arrossars, ja que més del 70% de les aus es van localitzar en estes àrees cultivades. Per a alguns grups, com les ardeidas, el sirlot comú, les gavines, els flamencs i unes certes limícoles, el percentatge d’individus concentrats en els camps d’arròs inundats se situa molt prop del 100%, la qual cosa evidencia la seua gran dependència d’este hàbitat. Per contra, les anátidas i la corba marina grossa mostren preferència per les zones de reserva i per la llacuna, on troben aigües més profundes i tranquil·les.
Malgrat el fort increment general, l’organització conservacionista destaca que en la llacuna principal les xifres es mantenen encara per davall dels nivells anteriors a la dana o en valors similars. Esta situació s’interpreta com un símptoma que la qualitat ecològica de la llacuna no ha millorat de manera significativa, de manera que la recuperació actual es recolza sobretot en el bon estat funcional dels arrossars inundats i no tant en el cos d’aigua central del parc.
Dins de les anátidas, un dels grups més representatius de les aus aquàtiques hivernants en L’Albufera, l’augment global és del 18,13%, encara que existixen diferències notables segons l’espècie. El collverd aconseguix 16.272 individus, amb un increment del 34,59%, i se situa per damunt del rang observat en l’última dècada. També el sarcet comú, amb 7.477 exemplars i un augment del 21,60%, i el porró comú, amb 444 individus i una alça del 159,65%, superen els nivells habituals dels últims deu anys.
En canvi, el cullera comuna descendix fins a una de les xifres més baixes registrades, amb 5.360 individus i una caiguda del 22,87%. L’ànec blanc també reduïx els seus efectius en un 13,59%, encara que manté la tendència positiva iniciada en 2023. Per part seua, el sivert, amb 1.840 exemplars, experimenta un increment molt notable del 162,11% respecte a 2025, si bé manté una tendència general negativa en el conjunt dels últims anys, la qual cosa indica que esta pujada puntual no corregix encara el seu declivi a llarg termini.
Els agrons i espècies afins, entre les quals s’inclouen el sirlot comú i el flamenc comú, presenten una evolució majoritàriament positiva. Totes augmenten, excepte el flamenc comú, el contingent del qual es reduïx fins a valors comparables als de fa cinc anys, quedant-se en 6.184 individus. Esta disminució es vincula probablement a la millora d’altres grans aiguamolls, com Doñana, que poden estar acollint una part dels flamencs que abans es concentraven en L’Albufera, dins dels moviments habituals de l’espècie entre diferents zones humides.
El cas del sirlot comú és especialment significatiu. El cens de 2026 registra 31.999 individus, la qual cosa suposa el 24,26% de totes les aus comptabilitzades al parc. Esta xifra marca un màxim històric per a una espècie que, fa a penes dos dècades, es considerava poc freqüent en este espai natural. La seua actual abundància il·lustra la capacitat de L’Albufera per a acollir grans contingents d’aus oportunistes que aprofiten els recursos alimentosos generats pels arrossars i les làmines d’aigua succintes.
Les gavines es consoliden com un altre dels grups dominants d’aus aquàtiques en l’aiguamoll. Dos espècies concentren la major part dels efectius: la gavina vulgar, amb 29.867 individus, i el gavinot fosc, amb 11.894. Les dos augmenten les seues poblacions hivernals respecte a la campanya anterior en un 57,23% i un 39,54%, respectivament. Estos increments reflectixen la capacitat de les gavines per a explotar diferents recursos de l’entorn, des d’àrees marines i costaneres fins a zones interiors com els arrossars inundats.
Davant este escenari, SEU/BirdLife reclama a les administracions competents l’adopció de mesures urgents per a millorar la situació ecològica de L’Albufera. L’organització demana que es pose en marxa el pla de gestió del parc, es garantisquen els requeriments hídrics en el pla de conca del Xúquer, s’executen les actuacions necessàries de sanejament i s’assegure una bona perellonà en els pròxims anys. Al seu juí, només amb una gestió de l’aigua adequada i sostinguda en el temps podrà consolidar-se la recuperació observada en les aus aquàtiques i abordar els problemes de qualitat que continuen afectant la llacuna.
