El Consell de Ministres ha aprovat la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil per als territoris cremats per incendis forestals i les àrees inundades des del 23 de juny en 16 comunitats autònomes. La decisió obri el camí administratiu perquè persones, empreses i administracions locals reclamen suports i acceleren la recuperació en una emergència d’abast quasi nacional.
En la Comunitat Valenciana s’inclouen quinze zones per incendis: Alcoleja, Cocentaina, Titaguas, Chera, Ibi, Villena, Torrent, Riba-roja, Moixent, Teresa de Cofrentes, Bicorp, Quart de les Valls, Xàtiva, Artana i Utiel. El llistat reflectix l’extensió del mal en diferents entorns rurals i periurbans, amb impactes directes sobre vivendes, infraestructures i explotacions agràries.
Què implica la declaració
Interior ha quantificat 118 emergències en el període, 113 d’elles grans incendis forestals, i qualifica l’episodi com la major catàstrofe dels últims anys. La declaració no fixa imports concrets, però activa als ministeris competents per a dictar ordes i resolucions que habiliten bonificacions i ajudes. La Llei de Protecció Civil, en el seu article 24, empara mesures fiscals que correspondrà articular a Hisenda amb la informació dels expedients, a més de possibles bonificacions a la Seguretat Social, suports laborals i cobertura per a danys en agricultura, entre altres actuacions. L’objectiu és alleujar de manera immediata les càrregues econòmiques i facilitar que les zones afectades recuperen com més prompte millor una certa normalitat.
El Govern deixa oberta la possibilitat d’aprovar més avant un reial decret específic, de caràcter tècnic, per a concretar línies addicionals quan es dispose d’una valoració més precisa dels danys. Eixe segon pas permetria ajustar millor les compensacions a la realitat de cada territori i simplificar els tràmits per als damnificats.
La situació operativa continua sent delicada: quinze grans incendis continuen actius i encara és prematur oferir un balanç d’hectàrees arrasades o una taxació total de danys. Les condicions meteorològiques resulten especialment desfavorables a Zamora, Lleó i Lugo, mentres que en altres focus l’evolució és més favorable. S’espera una millora més notable a partir del dimecres i el dijous, la qual cosa facilitarà les labors d’extinció si es confirma eixe escenari.
Prevenció i pacte d’Estat
L’Executiu ha aprovat a més un reial decret amb directrius per als plans de prevenció d’incendis de comunitats autònomes i ajuntaments. La norma recorda l’obligació, ja arreplegada en la Llei de muntanyes, de publicar anualment els plans de prevenció, vigilància i extinció. Amb això es busca homogeneïtzar criteris i assegurar que els treballs preventius s’executen abans de les èpoques de major risc, reduint l’exposició de nuclis poblats i masses forestals.
La magnitud del dispositiu de resposta ha sigut elevada, amb mitjans terrestres i aeris coordinats per la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, el desplegament de la Unitat Militar d’Emergències i el suport de la Unió Europea a través del seu mecanisme de resposta. En els últims dies, estos recursos s’han dirigit especialment a comunitats com Extremadura, Castella i Lleó, Galícia i Astúries, on els incendis han provocat aïllaments i danys rellevants. Esta col·laboració multadministrativa i internacional és clau quan els esdeveniments extrems, vinculats al canvi climàtic, es presenten de manera simultània en diverses regions.
Com a resposta estructural, el Govern proposa un Pacte d’Estat contra el canvi climàtic per a enfortir el Sistema Nacional de Protecció Civil. Hui s’ha posat en marxa la comissió interministerial que treballarà en eixa direcció. La crida s’estén a totes les administracions, a la societat civil i als grups parlamentaris, amb l’expectativa d’aconseguir un acord ampli i una actitud constructiva per part de l’oposició per a afrontar amb visió de llarg termini unes emergències cada vegada més freqüents i intenses.