Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic han negat este dilluns de manera categòrica que es produïra una ‘apagada informativa’ la vesprada del 29 d’octubre, quan la dana va colpejar amb força, i han rebatut la versió defesa en el Congrés pel president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón.
Segons estes fonts, ‘en cap moment es va interrompre la transmissió de dades hidrològiques ni es va bloquejar l’accés públic a la informació’. Amb això, rebutgen l’exposat per Mazón davant la comissió que investiga la gestió de la dana, on ha explicat que durant la vesprada de la tragèdia ‘va haver-hi una apagada informativa sobre cabals, que és el que va matar a les persones’, i va insistir que va haver-hi silenci per part de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ).
SAIH operatiu i avisos de la CHJ
El ministeri ha subratllat que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) ‘va romandre operatiu durant tot l’episodi, registrant i difonent nivells, cabals i precipitacions en temps real’. Afigen que ‘tota esta informació va estar disponible de manera oberta per a qualsevol ciutadà a través de la seua pàgina web’, la qual cosa implica que responsables públics i equips d’emergència podien consultar-la sense restriccions per a prendre decisions en funció de l’evolució de la pluja i els rius.
En la mateixa franja horària assenyalada per alguns responsables polítics, la CHJ va emetre nombrosos avisos automàtics per superació de llindars de pluja. Les fonts precisen que ‘estos avisos, dirigits als organismes competents, reflectixen que el sistema no sols funcionava, sinó que estava plenament actiu en un dels moments més crítics de l’episodi’. Eixos avisos s’utilitzen per a activar o ajustar protocols d’emergència en temps real quan les estacions superen els nivells establits.
Aemet defén la seua comunicació
Les mateixes fonts han apuntat que ‘no és cert que la Aemet no haja fet públic el seu llistat de crides’. Segons indiquen, ‘se li va entregar, juntament amb molta altra documentació, a la jutgessa d’instrucció de Catarroja i s’ha publicat en mitjans de comunicació’, la qual cosa permetria reconstruir la seqüència de comunicacions durant la vesprada més complicada de la dana.
També han precisat que l’organisme meteorològic no va afirmar en cap moment que la tempesta anara a desplaçar-se a la regió muntanyenca de Conca i, per això, que el temporal anara a cessar. La referència a eixa zona es va emprar, expliquen, com a orientació geogràfica del moviment de la tempesta: ‘cap a l’interior, cap a la regió muntanyenca de Conca’, alguna cosa que finalment va ocórrer conforme va avançar l’episodi.
En relació amb la crida filtrada al febrer entre una meteoròloga de Aemet i una tècnica del 112, sostenen que ‘va quedar clar que la informació va ser precisa i concorde al succeït: ‘El pitjor començarà a partir de les tres de la vesprada”. D’esta manera, creuen que es va transmetre amb antelació suficient l’empitjorament esperat, coherent amb els llindars que activen els diferents nivells d’avís.
Finalment, remarquen que ‘tampoc és cert que Aemet prediguera que caurien 180 litres per metre quadrat’. Eixa xifra, afigen, ‘correspon al llindar mínim que activa un avís roig en la zona mediterrània’, de manera que al·ludix al criteri tècnic per a alertes, no a un pronòstic tancat d’acumulació. Amb este argumentari, el ministeri ha buscat desmuntar la idea d’un silenci informatiu i subratllar que els sistemes de mesurament i alerta van funcionar i van estar accessibles durant tot l’episodi.
