El Llevant ha aconseguit el primer terç de LaLiga EA Sports en una situació delicada: penúltim, empatat amb el cuer i amb un ritme de puntuació que hui no li permetria complir l’objectiu de seguir en Primera. Amb nou punts en tretze jornades, la projecció és de menys de 27 al final del curs, una xifra que difícilment assegura la permanència i que obliga a reaccionar immediatament.
Després de perdre 1-0 en el derbi de Mestalla davant el València divendres passat, l’equip va encadenar per segona vegada esta temporada tres derrotes consecutives. En les últimes cinc jornades només ha sumat un punt, un balanç que descriu el seu pitjor moment del curs i que reduïx el marge d’error: cada jornada sense puntuar incrementa la pressió i complica la remuntada.
Un ritme que aboca al sofriment
El balanç en este primer tram és de dos victòries, tres empats i huit derrotes. A més, és el segon conjunt més golejat del campionat, amb 24 punts en contra, per 16 a favor. La fragilitat defensiva explica bona part de l’embós: quan l’equip concedix amb facilitat, qualsevol avantatge s’esvaïx i la reacció ofensiva no sol ser suficient per a rescatar punts.
En atac, el Llevant s’ha sostingut per moments gràcies a l’encert de Etta Eyong, amb cinc gols, i d’Iván Romero, amb quatre, a més de la direcció de Carlos Álvarez. Són rendiments que han evitat pitjors marcadors, però la dependència de les seues guspires deixa a l’equip exposat si no es corregixen els desajustaments arrere. Sense continuïtat en el joc ni solidesa, el ritme de puntuació no enlaira.
Urgència en el Ciutat de València
El rendiment com a local ha sigut un altre llast. En el Ciutat de València només ha sumat un punt després de cinc partits, amb quatre derrotes i un empat, la qual cosa li convertix en el pitjor equip de la categoria a casa. Si no guanya el dissabte a l’Athletic Club, firmarà el pitjor inici de lliga com a local de la seua història en la màxima categoria. Convertir el seu estadi en un aliat és innegociable: els punts a casa marquen la frontera entre competir per la salvació o quedar despenjat.
Esta mescla de resultats i sensacions ha deixat molt tocat a l’entrenador, Julián Calero, la figura del qual està ara més qüestionada que mai. L’equip necessita un canvi immediat de dinàmica que passe per reforçar la solidesa defensiva, sostindre la intensitat durant els noranta minuts i maximitzar el rendiment dels seus referents ofensius. El primer terç deixa un avís clar: si el Llevant no eleva el seu ritme de puntuació i millora a casa, la permanència s’allunyarà; el següent partit oferix una oportunitat per a frenar la caiguda i començar a reconstruir confiança.
