El Llevant va publicar este dimecres en les seues xarxes un vídeo per a commemorar el primer aniversari de la dana que va assolar diverses comarques de València. Sota el lema ‘Vam ser, som i serem sempre casa’ (Vam ser, som i serem sempre casa), l’entitat va reivindicar el seu paper de suport durant l’emergència i va subratllar el seu compromís de mantindre eixa proximitat amb veïns i aficionats.
Centre logístic en el Ciutat
La peça recorda com el club va convertir el Ciutat de València en un centre logístic per a coordinar l’ajuda. En les imatges es veu a futbolistes dels primers equips masculí i femení col·laborant en tasques de càrrega, classificació i repartiment de material bàsic, una mostra que l’estadi va funcionar com a punt de trobada per a voluntaris i donacions. També es destaca com es van cuinar paelles gegants per a portar menjar calent a les zones més afectades, una resposta pràctica pensada per a cobrir necessitats immediates quan l’accés a servicis essencials es va complicar.
El vídeo rescata a més el primer partit disputat en el Ciutat després de la dana, jugat amb una samarreta tacada de fang en record de les víctimes i precedit per una cerimònia presidida per una enorme senyera. L’elecció del fang com a símbol va visualitzar l’impacte de les inundacions en carrers i vivendes, mentres que la bandera va reforçar un missatge d’unitat i suport col·lectiu.
Més enllà del repàs a aquelles jornades, l’eslògan triat actua com a declaració d’intencions. ‘Vam ser, som i serem sempre casa’ resumix la voluntat del club de continuar oferint el seu estadi i la seua comunitat com a espai d’acolliment i ajuda quan faça falta. La difusió del vídeo en xarxes busca mantindre viva la memòria del succeït, agrair als qui van col·laborar en la resposta i recordar que, davant situacions similars, el Llevant posarà els seus recursos al servici de la ciutadania.
Amb este gest, el Llevant va enllaçar memòria i compromís: d’una banda, ret homenatge als damnificats i, per un altre, reafirma la disponibilitat de la seua casa per a sostindre a la gent en moments crítics, tal com va ocórrer llavors.
